(Islàndia) Ruta 1612 el 16/09/2024; 2 km; +24 -24; 1+3 hora. Caminada curta de visita a les cascades de Seljalandsfoss i Gljufrabui. Després en cotxe fins a la d’Skogafoss. Participants: Els tres del grup d’Islàndia 24. Tipus de sortida: tornada; Dificultat: fàcil.
![]() |
![]() |
FA ANYS: El 1319 va ser un any de terror a Islàndia.
Una altra caminada molt curta, quan ens hem aturat al centre de visitants de Seljalanfsfoss. És indret molt interesant on es poden visitar dues cascades molt interessants. Ara em sento millor ja que hi hem arribat sota una potent tempesta de vent.
Seljalandsfoss és una cascada que es troba al sud d'Islàndia, sota la glacera de l'Eyjafjallajökull. El riu Seljalandsá (que curiosament significa “riu líquid”) té aquí una caiguda de 66 metres, formant la cascada. Cau per uns penya-segats que temps enrere van formar part de la línia antiga de la costa. És possible caminar per darrere de la cascada. No ho fem, perquè amb els cops de vent, tots els que en surten per l’antre banda, van xops del tot.
Seljalandsfoss es troba entre Selfoss i Skógafoss, a la cruïlla entre la ruta 1 i la carretera que va a Pórsmörk.
Alguna de les companyes em fa aquesta foto. Després he trobat que no hi ha cap foto dels tres, ja que cadascú ha anat al seu ritme i per indrets diferents.
Després cal seguir un camí evident (i per on hi va altra gent) paral·lel a la base dels penya-segats. D’aquesta manera no només farem una curta (molt curta) caminada, sinó que anirem a veure una cascada amagada.
A mida que ens hi apropem el salt d’aigua ja es veu molt per damunt. No és visible, però, el lloc on cau.
Quan arribem al seu davant el que es veu és una esquerda per on surt el corrent de l’aigua. L'explicació és que la cascada va anar excavant una cubeta per la part alta, fins que la va foradar del tot, com un pou. En aquest pou és on cau realment l’aigua actualment i l’esquerda que veiem és per on surt el riu a l’exterior.
M’hi apropo i faig una fotografia del limitat espai per on la gent hi entra, d’un en un, passant per damunt de pedres. No hi puc entrar ja que la cua de gent és molt llarga i que ja hi vaig entrar l’any 2013 en un viatge organitzat per Tierras Polares. En aquella època no hi havia tanta gent ni tampoc el camí que hem fet estava fresat ni marcat. Han passat onze anys!
Una vista de més enrere ens ofereix un millor punt de vista. Afegim algun element de la història: a Islàndia el segle XIV va ser un segle de terror. No només els noruecs, en unió amb Suècia des del 1319, determinaven en gran mesura el que passava al país, sinó que l'illa es va veure assolada per una sèrie de conflictes armats i desastres.09 De camí de tornada trobem una curiositat. Entre les herbes del marge surten tres raigs d’aigua que amb tota seguretat provenen de la pressió d’unes surgències sota terra i que deuen trobar alguns petits forats. Diguem, també, per perspectiva històrica que el Principat de Catalunya disposava aquell segle XIV d’una institució única que eren els consolats del mar. El segle XIV n’hi havia més de 50 fins i tot a Tunis, Alexandria, Trípoli, Bruges... Van ser els segles d’or del desenvolupament de la nació catalana.
Després d’aquesta visita seguim la ruta amb l’autocaravana sotmesos a un vent enfurismat que obliga a conduir amb molta atenció i lentament. Així arribem a Skogafoss.
També per perspectiva històrica, ara el present a Espanya: L’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa en Salut en dades del % del PIB era només de 4,7% a Catalunya, mentre que a Espanya era del 6,4%. Això passa en una terra que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet? ¿potser ets un ésser dòcil que no veu que això també t’afecta? Si ets un lector d’un altre territori o una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta a Catalunya com una colònia.
Skógafoss és una cascada situada, també, en els antics penya-segats de la costa. Després que la costa retrocedís cap al mar (que és ara a una distància d'uns 5 quilòmetres de Skógar), els antics penya-segats marins varen mantenir-se paral·lels a la costa i a través de centenars de quilòmetres, creant juntament amb algunes muntanyes una frontera clara entre la terres baixes costaneres i les terres altes d'Islàndia.
Realment la cascada és impressionant. Hi ha un camí que s’enfila per l’esquerra i permet accedir a un mirador superior. D’aquesta caminada deixo, al final, un vincle de la crònica de l’any 2013.
Després de la visita que hem fet, el vent encara bufa amb més potència, així que decidim aparcar i quedar-nos a dormir en un espai molt reduït, al mateix aparcament, que està considerar com a “càmping”. Té unes preses de llum i un petit edifici amb uns lavabos. El pagament es fa per internet.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1612-islandia-seljalandsfoss-skogafoss-187243319
Aquí, una altra crònica anterior a Skogarfoss: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/islandia/210-skogarfoss
Comentaris