(Dolomites) Ruta el 01/07/2018; 13 km; +650 -650; 4,5 hores. Excursió organitzada per Toni Capell amb el següent itinerari: Ponte Rucurto, ruta 437, Vall Negra, lago Federa, Croda da Lago. Participants: Dolors del Carme, Joan i Miquel; després coincidirem amb el grup d’en Toni amb 50 persones. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Itàlia, com a tal, es va crear l’any 1861, només fa 157 anys.
Comencem al Ponte Rucurto. Des de Cortina s’hi arriba per la carretera que va a Passo Giau i cal aturar-se en un petit aparcament al km 4, abans del Passo Giau. Des d’aquest punt comença, a l’esquerra, la ruta 437, que coincideix amb l’Alta Via 1. Estem a 1708 metres. Els dos fotògrafs estan molt dedicats a la fotografia.
Aquest és el motiu de tant interès fotogràfic: els rètols informadors de les rutes. Anem nosaltres tres; el grup del Toni fan la travessa des del Passo Giau fins a la Forcella Ambrizzola, llac Federa i finalment Ponte Rucurto. L’autocar els recollirà al final. Nosaltres coincidirem amb el grup al refugi del llac Federa, conegut com Refugi Croda da Lago G Palmieri, i farem plegats el tram fins al Ponte Rucurto. L’any passat ja vaig fer la ruta d’anada i tornada des del Passo Giau fins al Lago Baste. Insereixo el vincle al final.
Baixem el camí dret fins a un pontet de fusta sobre el riu Rucurto, un riu que baixa de la vall de Ra Fontanes que neix entre les roques i agulles dels cims Nuvolau i Averau. Això vol dir que a la nostra dreta, darrera del bosc, hi ha la massa pètria de les Cinque Torri.
Hem seguit un tram més enllà i passem un altre pontet de fusta, aquest em sembla que va per sobre del riu Costeana que neix en diverses fonts als vessants de llevant del Passo Giau.
Hem fet uns dos quilòmetres i entre els avets podem admirar els cims de Croda da Lago i Ponta Giau cap a sud-oest.
Un altre pontet i a sota mateix un petit salt d’aigua, aquest del riu Formin que baixa per la vall del mateix nom, a la vall formada pels vessant septentrionals de Punta Giau i la serra de Croda da Lago.
Estem caminant per un indret magnífic, tranquil i relaxant. Ens ho prenem amb calma i anem gaudint dels milers de flors, petits prats i arbres que s’aferren a les roques de manera increïble.
Una cruïlla de rutes: la de la Vall Formin (435) s’enfila i va directe a la Forcella Ambrizzola i la 434 és la que ara seguirem cap el Llac Federa. Les ombres i el sol que es filtra pel bosc, ofereixen varietats de color diverses.
Acabem de fer la pujada i les vistes s’obren. Una agulla destaca per sobre dels boscos, crec que és el Becco d’Ajal.
Un prat ple de flors botó d’or (“Ranunculus montanus”). Cal observar que els prats semblen especialitzar-se en el tipus de flors que tenen i molts prats tenen una gran quantitat del mateix tipus de flor, potser diferent de la del prat del costat.
En època del famós Garibadi (1850 més o menys) es van organitzar i promoure revoltes populars en els Estats Pontificis i la unió que ja s’havia lligat al nord d’Itàlia va utilitzar el pretext per envair els estats papals (la Romanya, las Marcas, Umbria, Benevento i Pontecorvo) que van quedar virtualment desmuntats. Només una petita part, bàsicament Roma, va quedar sota el control del Papa Pius IX.
Un antic i bonic rètol informatiu sobre uns troncs: la Vall Negra. Aquest rètol ens indica que ja hem girat la punta de Ciadenes i ara ens orientem directes al sud. La vall Negra és la que s’estén als peus del vessant oriental del Croda da Lago fins al llac Federa. El camí ara planeja.
La declaració de la creació del Regne d’Itàlia es va fer el 18 de febrer de 1861 i tres dies després es va aprovar el projecte de llei pel qual Victor Manuel II va assumir el títol de Rei d’Itàlia.
Abans de seguir, però ens hem atansat a un mirador, 40 metres més enllà, a la punta. La vista ens ofereix l’espectacle de les valls fins a Cortina d’Ampezzo, amb el Cristallo al seu darrera.
Seguim caminant i observant i gaudint, com ara, d’aquesta roca que fa de test per unes flors que la coronen.
Per entendre la història, potser cal recordar que 147 anys abans de la creació d’Itàlia, el 1714, el Principat de Catalunya perdia la seva independència i llibertats. Va ser el resultat de l’atac conjunt de els exèrcits borbònics de Castella i de França que van acabar envaint el territori català i conquerint la ciutat de Barcelona, després de mesos de setge i bombardeigs. El rei borbó Felipe V (un avantpassat del rei actual) va signar després el conegut com a Decret de Nova Planta pel qual es van liquidar les constitucions catalanes i els orgues de funcionament: les Corts i la Generalitat. Les Corts Catalanes eren l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII. Establertes el 1283; segons Thomas Bisson, han estat considerades des d’antic com a model per excel·lència del parlament medieval.
O també aquest extraordinari avet que ha aconseguit viure amb tot d’arrels aèries que, com un pop, s’arrapen per sobre la roca deixant espais buits entre el tronc principal i la roca calcària.
Ja hem fet 5 quilòmetres de passeig i tenim al davant nostre el llac, amb el color blau i el Becco di Mezzodí al fons (que suposo deu voler dir ‘bec de migdia’).
Prop del refugi un grup d’asses, que semblen el guarà català, descansen. No sé si els fan servir per carregar els queviures i material o potser per passejar infants pels voltants del llac.
El refugi Croda di Lago G. Palmieri. No he trobat informació del perquè del nom ‘Palmieri’ i després, tot i que ens hi hem quedat a dinar, no he pensat preguntar-ho. És un lloc molt agradable per voltar i descansar una mica, mentre esperem que el grup vagin arribant. Un lloc màgic. Aquest refugi construït el 1901, ara està gestionat pel Modesto Alverà i la seva dona Monica.
He fet moltes fotografies dels reflexos de l’aigua, però després a casa he anat esborrant fins a quedar-me amb un parell de representatives.
Finalment, retornem al punt de partida amb el grup que també va baixant. Per tancar els comentaris sobre la història dels estats, diguem que Catalunya ha intentat diverses vegades recuperar la independència i les llibertats que li van ser usurpades per la força de les armes i no per la voluntat del seu poble. Encara no ho ha aconseguit.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/dolomites-ponte-rucurto-ruta-437-vall-negra-lago-federa-refugi-croda-da-lago-26216691
Crònica de la ruta Passo Giau a Llac Basté: http://eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/570-dolomitas-ampezzo-passo-giau-forcella-col-piombin-i-malga-mondeval