(Dolomites de Brenta) Ruta el 9/08/2019; 10 km; +516 -498; 5,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Madonna di Campiglio, Funivia 5 Laghi, llac Ritort, llac Lambin, llac Serodi, llac Gelato, llac Nero, llac Pradelago, Rifugio Viviani, Funivia Pradelago. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada.
FA ANYS: La regió autònoma del Trentino-Alto Adige/Südtirol té origen posterior a la Primera Guerra Mundial, l’any 1919.
Per començar s’ha d’aparcar passat el túnel. A la boca nord hi ha un aparcament que es fa servir pel telefèric Pradalago Express. Després hem baixat caminant fins a l’estació del telefèric Laghi Express i com que hem vingut aviat som els primers en pujar quan es posa en marxa el mecanisme.
A l’estació superior, en un espai estret, uns indicadors indiquen per on hem d’anar. Hi ha també el refugi Cinque Laghi. Estem a 2064m.
Es tracta d’un sender que planeja en direcció oest i duu el número 232. La majoria de les rutes tenen números d’identificació i a les cruïlles és fàcil seguir-los.
Es tracta d’un sender de dos metres d’amplada amb una forta vertical a l’esquerra que es despenja cap a la Val di Canton. És un camí sense dificultat però hi ha un passamà per donar seguretat en casos de pluja o gel. La regió per on caminem formava part de la província austríaca del Tirol, però després de la Primera Guerra Mundial va ser annexada a Itàlia.
L’ascens és suau i còmode i en 15 minuts (1,2 km) arribem al llac de Ritort. Estem a 2071m i un dels nombrosos pals indicadors en ho confirma. Aquí surten dues rutes més la 277 que va a Malga Valchestria (al sud) i la 278 que aviat es fa difícil i s’enfila a sud-oest cap el Passo de la Falculotta.
El nom, que podem traduir per ‘Tort’, és una constant dels llacs de muntanya, com també els noms de Blau, Rodó, Llarg (o Long), entre d’altres molt comuns que es repeteixen per diversos indrets dels Alps o dels Pirineus.
El cim que s’endevina al darrera és La Pala (2520m) i a la seva dreta hi queda, tapat pels núvols, el Nambrone (2625m).
Després d’una estona gaudint del moment, seguim amunt, pel sender que va pujant pel costat del llac (en sentit contrari a les agulles del rellotge). La ruta segueix sent la 232.
Fem una pujada sostinguda fins a 2275 metres, on hi ha el coll de Ritort. És el Giro de Cinque Laghi. Després baixem i pugem fort per arribar al llac Lambin. És el segon llac de la ruta. Estem a 2320 metres. El coll que es veu al darrera és el Passo Serodoli i la seva dret s’enfila la cresta del cim Corno Alto (o Serodoli) de 2693m.
Una pujada pedregosa ens porta fins a una cabana refugi lliure, que deu ser antiga i poc utilitzada actualment. Al costat hi ha el llac Serodoli a 2370 metres. Aquest és el tercer llac. Hem fet uns 4,5 quilòmetres; aproximadament, amb aturades, unes 2 hores.
Estem envoltats d’un món mineral de potent densitat. Ens desviem a ponent per la ruta 217 per anar al llac Gelato. Aquí tenim el quart llac.
A l’esquerra, cap a l’est, tenim les serres i muntanyes per les quals ahir ens vam moure amb la Cima del Grosté (2901m), el cim més septentrional del grup central de Brenta, que es mostra com un poderós castell de roques.
El llac Gelato està amagat entre les parets de la Rocca di Nambrone que forma una evident i clara cubeta glacial. És evident el format sovint de calcària de les roques dels dolomites.
A partir del Gelato hem tornat a la ruta 232, Aquí hi ha dues opcions: seguir la 226 (que segueix el Giro 5 Laghi) o seguir la 217 (a SE) que ens ha de portar al llac Nero. Nosaltres optem per aquesta segona i així veurem un llac més de la ruta inicialment prevista. Aquesta ruta ens obliga a baixar uns 200 metres que després haurem de recuperar.
Diguem que els geòlegs calculen que aproximadament el 75% de tots els afloraments de roca dels continents estan formats per roques sedimentàries.
Després de passar pel costat del Nero el camí arriba a un pla, amb una cabana de fusta nova, i ens toca començar a pujar per un sender maco, però dret i pedregós, que pugem suant. A dalt parlàvem de l’origen de la regió del Trentino-Südtirol (sembla que alguns habitants consideren la denominació ‘Alto Adige’ com una forma de menysprear el nom històric del territori: Südtirol). Afegim per perspectiva europea que a Espanya hi ha el territori de Catalunya que fins el 1714 havia estat independent de les altres regions, estats o nacions de la península Ibérica. Actualment hi ha una forta tensió entre Espanya i Catalunya com a conseqüència del tracte de menyspreu que rep dels governs centrals. Molts catalans volen un referèndum per decidir la independència.
Les flors ens animen una mica l’esforç, quan hem girat a nord per la ruta 266 enfilant-nos amunt. Per cloure el tema, diguem que el mateix ministre d’Afers Exteriors, José Garcia Margallo (del Partit Popular –dreta- i unionista) va reconèixer l’any 2016 que Catalunya tenia un mal sistema de finançament i que aquest era el principal motiu que ha conduit al procés sobiranista català. Però també hi ha el menyspreu del Tribunal Constitucional cap els catalans quan va retallar l’Estatut fins i tot eliminant articles que estan en altres estatuts d’altres autonomies; i també l’incompliment dels 700 milions en millora d’infraestructures. Això deia, Margallo, però hi ha moltes més raons.
Arribem a unes tarteres de gran blocs, on les fites i alguns senyals blancs i vermells ens ajuden a orientar-nos.
Més flors, aquestes amb papallones que se’n aprofiten. Com les papallones, els governs espanyols s’aprofiten de Catalunya (segon molts medis de comunicació diuen), per exemple hi ha la constant que cada any Catalunya envia 14.000 milions d’euros al govern central, dels qual no en retorna ni un euro. El sentiment de ser uns ciutadans de segona categoria dins d’Espanya s’ha escampat i veure com es retallen recursos per ensenyament, hospitals i infraestructures, fa pensar a molts que el govern central espanyol tracta Catalunya com una colònia.
Més amunt trobem la cruïlla amb el 226 que havíem abandonat al llac Serodoli. Ja falta menys. Ja tenim una vista de Madonna a baix a la vall.
Finalment arribem a l’últim llac de la ruta dels Cinc Llacs (que per nosaltres serà el 6): Pradalago. Al seu costat el refugi del mateix nom, que també es coneix com Viviani. Estem a 2085 metres.
Aprofitem que estem al refugi per fer unes cerveses ben merescudes i menjar una mica. Ha estat una magnífica ruta molt aèria, encara que amb un final pedregós, però en conjunt una excursió molt maca.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/madonna-di-campiglio-giro-5-laghi-llac-ritort-llac-lambin-llac-serodi-llac-gelato-llac-nero-llac-pr-39848871