LV 09a Roma    “Roma”, Valentí Gómez , Ediciones Destino, (1987)    Avui parlarem d’una ciutat magnífica de la qual tinc un llibre molt interessant que vaig comprar, l'any 2002, per preparar un viatge en família a Roma. Avanço que és un llibre de viatges de l’autor i també fa funcions de guia per conèixer millor la gran ciutat.

        L’autor explica que va entrar a Roma per la Via Flamínia i el camioner que el portava el va deixar al Pont Milvio i afegeix “el Milvio és un dels ponts que més m’agraden i en aquest sentit em vaig sentir afortunat;... vaig pressentir, sense saber perquè, que aquesta ciutat s’havia de convertir, amb els anys, en alguna cosa una mica meva”... 

     ...Roma és una ciutat màgica. Jo vaig (qui escriu la ressenya) escriure aquell 2002 al meu llibre de viatge que la barreja de modernitat amb l’antiguitat i de conceptes sagrats i profans, li donen una imatge caòtica i bella, amorosa i conflictiva. 

        L’autor, Valentí Gómez, nascut el 1947 a Barcelona, és professor universitari, crític literari i traductor. Va estudiar al Lycée Français i és llicenciat en Filosofia i Lletres. És autor de 14 llibres de poesia, 12 de prosa (entre ells aquest que ressenyo), 9 llibres d’assaig i molts altres treballs.

        En aquell viatge de l’autor, de l’any 1966, no va parar de caminar, observar, estudiar i escriure notes: “vaig fer la pujada del Gianicolo i una mica cansat vaig arribar a la Plaça Garibaldi, terrassa des de la qual s’albira Roma i és visita quasi obligatòria pels pelegrins; després vaig seguir la sinuosa Via Garibaldi per anar al cor del Trastevere”.

        “Les ruïnes romanes són tantes que al marge de la qualitat, el que compta és l’actitud del visitant”. Penso que sí: el que compta és la nostra expectativa, la nostra mirada, les nostres emocions. L’autor segueix escrivint “... tant si es tracta de ruïnes, restes arqueològiques, o bé obres d’art, la sensació que s’experimenta al principi és aclaparadora, d’incredulitat i d’admiració. Però després et vas adaptant i per aquesta adequació cadascú té el seu sistema”.

        L’autor en el que titula “Primera jornada” parla d’Arcedià, d’una mica d’història i d’alguna tradició. Escriu “Roma és una ciutat en la que qualsevol pot evitar les bruixes creuant les cames al seure o dient: avui és dissabte a casa meva”, i d’altres. Un llibre fàcil de llegir, que estimula a seguir... i al final encoratjarà a visitar Roma amb el llibre sota el braç.

        Molt encertadament diu Valentí Gómez que “la història de Roma té una significació que ultrapassa el límits de la ciutat en sí... Si a la seva història en el món antic i ser la seu del Papat li afegim la quantitat de creacions artístiques... ens trobem amb un dels successos urbanístics més destacats de la humanitat”.

        Ha estat una ciutat visitada per personatges molt reconeguts, com els catalans Marià Fortuny, Joan Llimona, Josep Pla, Josep Carner..., però també pel valencià Vicent Blasco, el basc Pío Baroja o el gallec Valle Inclán.

        Parla també, l’autor, de l’església de Santa Maria de Montserrato (que els espanyols han manipulat el nom i hi afegeixen “y de los españoles”), que ens agradarà anar a visitar. Recordem, afegeixo jo, que va ser construïda el segle XVI amb l’acord de confraries d’aragonesos, catalans i valencians, sota el patrocini de la Moreneta. Ara la història ha canviat les coses i explica que va ser Felipe II qui ho va impulsar (ja se sap per on van els trets, oi?). La història també parla bé (com és natural) d’aquell rei, però cal saber que la publicació de les “Relaciones (1594)” del seu antic secretari, Antonio Pérez, el presenta com un monstre de l’obscurantisme. Sempre confio més en els crítics que no pas en la ‘historiografia oficial’.

        L’autor, amb molt bon criteri i tota la raó, afirma que Roma és una ciutat que incita a passejar i jo hi estic totalment d’acord. I d’aquesta manera s'introdueix el que en diu “Segona Jornada”. De fet aviat el lector s’adonarà que és impossible fer tot el que proposa i explica en una “jornada”. En aquest capítol treballa els conceptes de mite i història i en parla com a refugi d’estrangers. Però després destaca de forma brillant i molt útil per nosaltres les “Passejades per Roma”.

        L’autor ens ofereix sis passejades que anomena: de la Terra, del Foc, de l’Aventí, de l’Aigua, de l’Aire i d’Extramurs. I després també ens parla dels museus. I tot això ho desenvolupa amb només 60 pàgines. Vull, a més, destacar que per a cada ‘passeig’ i ha un petit, però suficient, mapa orientatiu. No m’hi estenc perquè no acabaria mai, però segur que el lector gaudirà molt i aviat veurà que una força interna l’empeny a tornar a Roma i fer, en una o dues setmanes, al menys tres de les passejades proposades.

        En les passejades, lògicament va fent, l’autor, referència a les esglésies. Deixeu-me dir (a mi) que en una ciutat amb tantes esglésies, potser es pot recordar que l’any 1969 va ser un mal any pels sants. El Vaticà en va confiscar més de quaranta. Entre ells alguns de molt famosos com sant Cristòfol, que essent el patró dels viatgers, ara ens haurem de cercar un altre. També van esborrar del santoral santa Bàrbara i sant Valentí, així que ara quan troni santa Bàrbara no hi podrà fer res i als enamorats que es diuen cosetes per sant Valentí tampoc no els hi podrà resoldre els conflictes futurs.

        A Roma, ens explica Valentí Gómez, hi ha molts museus. De fet he trobat ara que n’hi ha 150 de tota mena, públics i privats, científics, literaris, d'instruments musicals, cases-museu, museus de carrosses, del crim, del pa, de la pasta... a més dels arqueològics i artístics. Fent-ho tranquil·lament qui vulgui en té per un any sencer d’entretenir-s´hi. No està malament, oi? L’autor només hi dedica unes 6 pàgines. No arriba a ser ni un tast (seria impossible). Però sí que parla del Museu de les Ànimes del Purgatori. Quan torni a Roma, hi aniré segur.

        L’autor dedica la última part de l’obra a la “Tercera jornada”, que dedica als obeliscs. Són quasi 30 pàgines que sintetitzen el que cal saber i la seva visió personal. Després segueix amb la llista dels ponts de Roma. Unes coses i les altres sempre amb un mapa esquemàtic molt útil. A mi m’ha interessat l’apartat que dedica a les “estàtues parlants”, sobre tot la del personatge anomenat Pasquino. Es va convertir en figura característica de la ciutat durant el segle XVI, pel fet que va sorgir el costum de col·locar-hi escrits crítics i satírics, sovint en vers, dirigits contra personatges públics importants com cardenals i pontífexs i amb els segles es va transformar en el lloc ideal per penjar-hi aferrissades critiques contra el poder oficial. M’agradaria anar-hi ara a veure si encara hi pengen sucoses crítiques.

        Doncs ja teniu la meva ressenya. Ja tinc ganes de tornar a fer un viatge a Roma, tranquil, lent, relaxat, lliure i amb un llapis i un diari per anar escrivint. També, és evident, amb aquest llibre ben subratllat i amb les anotacions que em vinguin de gust.

        M’agradaria que la ressenya us hagi animat també a revisitar Roma. Si hi aneu i escriviu coses, enviar-me-les,... si us ve de gust!