Annapurna 50 años de expediciones a la zona de la muerte; Reinhold Messner
(Desnivel Ediciones, 2000)
El 1950, una expedición francesa dirigida per Maurice Herzog aconseguí el cim de l’Annapurna, a l’Himàlaia del Nepal, la qual cosa va suposar el primer vuitmil per part de l’home. Seixanta anys més tard d’aquella expedició pionera hi ha més d’una desena de rutes diferents fins al cim.
Reinhold Messner, va aconseguir la primera per la perillosa cara del nord-oest. Nascut a Tirol, el 1944, viu al castell de Juval del Vinschgau i va ser el primer home en aconseguir els catorze vuitmils i en fer el cim de l’Everest sense oxigen i en solitari. Autor d’aquest llibre presenta una perspectiva general del que podríem qualificar com el cim més perillós de la Terra. D’aquesta manera descriu, amb un estil que quasi fa pensar que va participar en totes les expedicions, aquella primera expedició de Maurice Herzog de l’any 50, la primera ascensió per la cara sud de Whillans i Haston, dirigida per Bonington, el 1970, l’espectacular travessa integral del 1984 per part d’Erhard Loretan i Norbert Joos.
Finalment també, aquesta amb força detall també, relata la seva pròpia ascensió per la cara nord-oest l’any 1985, finalitzada amb èxit amb en Hans Kammerlander encara que no sense grans dificultats i amb un gran risc. Impacta el relat de la troballa del cadàver momificat, sense identificar, que troben a la glacera als peus de l’Annapurna I: “¿No hi ha una ma encarcarada i negre que sobresurt de la neu? És un cadàver! Però, aquest esquelet no em va posar trist; entre la boira semblava una escultura. El dits, ressecs, estaven ennegrits. Al mig de la neu grisa que l’envoltava aquesta mà esquelètica tenia quelcom de fantasmal…”
El món dels alts cims és delicat i no exempt de perills, tot i la grandesa que presenta. Precisament, d’aquella primera expedició del 1950 i dels grans escaladors que l’acompanyaven: Couzy, Schatz, Terray, Lachenal, Rébuffat, Oudot, Ichac i Noyelle, tots ja són morts, encara que no tots per motius d’expedicions, encara que alguns sí, per exemple: Terray prop de Chamonix, Lachenal en una esquerda al Mont Blanc, Cauzy mentre escalava a Vercors, prop de Grenoble…
En conclusió, un llibre força interessant que permet conèixer les principals vies escalades a l’Annapurna. A mi m’ha resultat molt interessant, especialment ara en que estic a punt de viatjar al Nepal a fer un trekking, encara que molt més discret (el que jo, caminador modest, em puc permetre), al que es coneix com santuari de l’Annapurna, a la cara sud, amb vuit amics més.