De la Maladeta al Canigó; Curt Wittlin
Pagès Editors (2004)
Fins ben entrat el segle XX els guies eren indispensables al nostre Pirineu. Encara no hi havia mapes fiables, ni descripcions d’itineraris prou detallades. A més la gran majoria d’excursionistes volien anar a avall de bèstia i tots necessitaven provisions. Un guia local, pagès i pastor de professió, podia proveir l’un i l’altre.
En les pàgines d’aquest llibre podrem conèixer una quarantena d’homes i dones que van experimentar, temps enrere, alguna aventura als Pirineus. Gràcies a la descripció que ens n’han deixat, la podem refer i reviure avui dia amb la imaginació o sobre el terreny. Llegir el llibre és com caminar per valls i muntanyes en companyia de reis deposats, de grans polítics, d’escriptors famosos, de filòsofs intrèpids, i, sobretot, de gent “normal”, com tu i com jo.
Els textos aplegats en aquesta interessant antologia mostra, sobretot, qui eren i què feien els forasters que havien anat a descobrir el Pirineu. És sorprenent fins a quin punt podem entreveure el temperament de cada autor en aquests breus extractes. És per la seva edat que tant Flaubert, joveníssim, com la baronessa de Montaran, ja molt gran, es complauen a autoanalitzar-se. Però, durant el Romanticisme, tothom volia descriure les seves sensacions més íntimes. D’altra banda, els excursionistes científics escrivien d’una manera més objectiva, però se’ls hi escapava algun detall humà. Puc afegir que, per exemple, els textos 11 i 12 deixen entreveure les diferències de caràcter dels dos conqueridors de l’Aneto, Txihatxef i Franqueville: l’alpinista rus experimentat i impertorbable, i el francès romàntic més donat a clixés literaris.
L’autor del recull i de la traducció, Curt Wittlin, és un lingüista i catalanòfil suís que actualment viu al Canadà.