K2 Enterrados en el Cielo
Autors: Peter Zuckerman, Amanda Padoan
Edit: Capitan Swing Libros (Madrid 2015)
El llibre porta el subtítol de “El día más mortífero en la montaña más peligrosa del mundo” i està escrit des d’una llarga i ben feta investigació on es dóna veu a molts dels protagonistes d’aquells dies de l’any 2008.
Quan Edmund Hillary va conquistar la Muntanya Everest, el xerpa Tenzing Norgay estava al seu costat. De fet, en totes les ocasions en què els occidentals han pujat l'Himàlaia, els xerpes han estat, en el fons, els herois oblidats. A l'agost de 2008, quan onze escaladors van perdre la vida al K2, probablement la muntanya més perillosa de el món, dos xerpes van sobreviure. Havien sortit de la pobresa i de l'agitació política per convertir-se en dos dels muntanyencs més hàbils de la planeta.
Amb accés a informació inèdita, entrevistes en profunditat i una rica exploració dels costums i la cultura xerpa, aquest llibre recrea per primera vegada la sorprenent història d'una de les catàstrofes més dramàtiques en la història alpina, des d'una nova perspectiva fascinant...
...Zuckerman i Padoan exploren les vides creuades dels xerpes Chhiring Dorje i Pasang Lama, seguint-los des de les seves aldees en l'alt Himàlaia als barris pobres de Kàtmandu, a través de les glaceres del Pakistan, fins al camp base de l'K2. Quan va ocórrer el desastre a la Zona de la Mort, Chhiring va trobar a Pasang encallat en una paret de gel, sense si més no un piolet, esperant la mort. El rescat que va seguir s'ha convertit en part de la llegenda de l'alpinisme.
Un dels millors llibres de muntanya que ofereix molta informació sobre els mecanismes del mal d’altura, els efectes de les allaus i molts altres aspectes. També permet entendre les raons d’alguns accidents a grans altituds. Per exemple explica com, després de molt mal temps i tothom aturat al camp base, es va obrir un finestra de 4 dies de bon temps. El llibre explica, com en una pel·lícula (on t’hi sents dins), com ningú es va voler perdre l’oportunitat. Però de seguida es va fer evident el problema de més de 30 escaladors per les dues vies d’ascensió. Van decidir cooperar. Van preparar una logística impecable, amb les equips d’avançada, però no es van adonar de la diversitat d’aquests equips capdavanters; diversos culturalment (pakistanesos, tibetans, nepalesos) pocs parlaven anglès i les seves llengües eren diverses (baltí, urdú, nupri, nepalí)... i el perill va venir dels imponderables: la malaltia d’un escalador, la pèrdua d’un grampó, un vent “inexistent” però que s’enduia el material,... Molt recomanable.