Aventures extremes; Toni Hiebeler; Editorial RM (1983); Després de més de 20 anys he tornat a llegir un llibre que, he de confessar, ja havia llegit molts cops. Sempre ha estat un llibre de capçalera pels muntanyencs. Aquesta obra representa endinsar-se als orígens del muntanyisme a Europa, a les arrels de les activitats de muntanya i sense aquells inicis res seria com és.
Una muntanya com moltes altres: a baix, les bucòliques valls amb els prats on pasturen els animals i boscos espessos. Més amunt, aproximadament a 2000 metres, arbres recargolats i escanyolits, amb els quals no poden la neu, les tempestes i el fred. Una herba escassa és suficient per a ovelles, isards i marmotes. Entremig de tot això, solament blocs de pedres i rocalla que configuren un desert petri. Més amunt, el glaç etern, la zona de les geleres. Finalment, dalt del tot, el cim. Una muntanya com moltes altres, però la més gran, la més imposant, la més poderosa: el Mont Blanc, amb 4807 metres sobre el nivell del mar... Així comença el llibre d’Hibeler.
El text explica alguns dels moments que van marcar la seva vida d’alpinista i d’algunes de les més memorables tragèdies a la muntanya. La primera ascensió al Mont Blanc, les temptatives per la conquesta de la cara Nord de l’Eiger, el combat per la Cima Ovest di Lavaredo, la cara Est del Pic Lenin... i també la fascinació de l’Himàlaia, o el Mount Kenya, tot això passant per l’estimbada per la paret Nord del Cerví o la cresta de la Meijie.
Un llibre magnífic, una obra dels orígens, que permet entendre el perquè del muntanyisme i el com s’ho feien, en unes èpoques en que no hi havia televisió.