(Chile, Torres de Paine) Ruta 1549 el 16/1/2023; 7 km; +320 -320; 2,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Hotel Torres, part de ruta W, vista de les Torres
Participants: Jordi Gual, Jordi i Eira Vericat i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil. Si es segueix fins al final: moderada a difícil per la distància.
FA ANYS: La Torre Central (2800m) va ser escalada per primera vegada el 1963.
Aquest és un esquema del que es coneix com trekking de la “W”. Ahir vam anar al Sector Cuernos i avui havíem pensat fer el que en diuen Sector Central; és la ruta que està més a llevant.
Des de la terrassa de la cabana tenim aquesta vista del massís del Paine. Comencem el dia amb cel tapat i plovent. I el vent que no falti.
La carretera (de ripio) és molt llarga i triguem més d’una hora i mitja per arribar al punt d’informació d’aquest sector, quan ja no plou. Aquí cal deixar el cotxe i seguir caminant un quilòmetre fins a la zona dels allotjaments: l’Hotel Las Torres i una zona d’acampada vinculada amb la organització de la W.
Comencem a caminar i després de passar pel costat dels apartaments vinculats a l’hotel arribem a una cruïlla de camins: a l’esquerra al sector Cuernos i a la dreta sector Chileno i Torres. Nosaltres a la dreta.
Mirant enrere, em sembla que s’endevina la Laguna Amarga. Diguem que la famosa Ruta W s’acostuma a fer en 5 o 6 dies però que el Circuit W Torres del Paine de 6 dies és la versió més completa de la ruta ja que, a diferència del circuit clàssic de 5 dies, aquest trekking inclou una nit més d'allotjament al Sector Grey.
Cal seguir un camí ben indicat i fresat que ara gira en direcció nord, deixant a la dreta uns estrats volcànics negres excavats pel riu Ascencio que, des d’aquí, no podem veure. Tot i que la idea no és, avui, arribar als peus de les Torres (això queda per demà amb l’excursió prevista des del llac Grey), al final hi ha qui anirà més amunt i jo em quedaré abans.
Mirant endavant, se suposa que allà ha d’haver-hi les Torres, però els núvols ho tapen. Jo tinc la impressió que al vesant occidental de la serralada andina (que és el cas de Paine), el temps és més dolent que a la part oriental argentina, on hi ha el Fitz Roy i el Cerro Torre.
He pogut obtenir aquest esquema de la zona de les Torres. Quan es vegin bé, s’haurien de veure la Torre Sur, la Norte i el Cerro Cóndor.
Aquest és un dels pals indicadors de la ruta. Potser cal afegir, de la ruta W, que pot ser un tour autoguiat de 6 dies que inclou 5 nits d'allotjament al Parc Nacional amb pensió completa i trasllats des de Puerto Natales. Es veu que es dorm dues nits al Sector Central o Xilè, una nit al Sector Francès o Cuernos (segons disponibilitat), una nit a Sector Paine Grande i una nit al Sector Grey. La ruta completa suposa uns 80 km i uns desnivells de 3000 metres positius i negatius.
Una bona estona més amunt, jo que tenia clar que no faria els 24 km i els més de 1000 metres de desnivell positiu de pujada i altres tants de baixada, decideixo anar tornant tranquil·lament. Una estona després ja veig la zona de l’hotel i al fons la silueta de la serralada del Cerro Guido, situada a l’est de la Laguna Azul.
Acabo de baixar el desnivell, que realment ha estat bastant suau, i arribo al pontet que permet passar el riu Ascencio.
Finalment arribo al costat de l’hotel Las Torres. Aquest és un hotel que té un preu per nit i dues persones de 750€, és a dir uns 4000 per 5 nits.
(Aquesta foto és del Jordi Gual, i també la següent). Els amics han seguit amunt. La vista de les Torres al final s’ha anat aclarint. La ruta amunt suposa passar primer pel refugio Chileno, quan ja s’han recorregut uns 7 km i caldrà uns quants més per arribar a la vista del Lago Las Torres.
I finalment, arriben molt a prop de les Torres. Aprofitant que els núvols han marxat fan un parell de fotografies. Les Torres del Paine són un conjunt d'enormes monòlits de granit. Està compost per tres torres; la Torre Central té gairebé 2.800 metres d'alçada i és la més alta de les tres. Va ser escalada per primera vegada el 1963 per Chris Bonington i Don Whillans. La Torre Nord va ser escalada per primera vegada per Guido Monzino i la Torre del Sud per Armando Aste.
Jo he aprofitat per anar a dinar al restaurant de l’hotel, on he pagat una bona factura per només una hamburguesa i la cervesa, però així he pogut descansar una estona, mentre espero que tornin els amics. Sembla que al PN Torres de Paine el govern xilè llicència territori no establiments específics, per això hi ha els pocs hotels que hi ha i que aquests mantenen controlat el creixement d’oferta per mantenir preus molt alts.
D’altra banda el govern no es preocupa gaire: totes les carreteres són de “rípio”, que vol dir de terra, pedres i pols; no hi ha benzineres (en un cotxe llogat cal dur un bidó amb benzina al maleter) i si una roda perd aire no hi ha un lloc on revisar-ho (ens ha passat a nosaltres); no hi ha telefonia ni restaurants fora dels mateixos hotels; ni hi ha supermercats i el que en diuen ‘mini markets’ no serveixen per a res, només begudes i patates fregides; no hi ha cap farmàcia... En fi, sorprenent si es compara amb els sistemes de gestió de serveis que es fan a Europa o a els Estats Units o Canadà, o fins i tot a la Patagònia Argentina.
Una foto d'un cartell idelitzat. Com que els companys han seguit molt amunt, he esperat més de 5 hores fins que han tornat i després ens hem desplaçat per tornar un altre cop a Rio Serrano.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1549-torres-de-paine-hotel-torres-part-de-ruta-w-vista-de-les-torres-160648368
Aquí, una altra crònica anterior (Cuernos): https://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/argentina/1309-1548-chile-torres-de-paine-estancia-pudeto-salto-grande-cuernos-de-paine
Comentaris