(Glacier National Park) Ruta el 30/08/2018; 21 km; +670 -670; 7 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Mani Glacier, Swiftcurrent lake, Josephine lake, Grinnell glaciar, Upper Grinnell Lake. Participants: 8. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: moderat (per la distància).
FA ANYS: L’any 1885 Grinnell va viatjar per la vall del Swiftcurrent.
Inici de l’excursió a la zona del Parc de Many Glacier. En principi volíem anar al Iceberg Lake pel Ptarmigan Trail, però la cinta amb el rètol vermell de perill per presència de l’ós en ho ha impedit; era una ruta en direcció nord-oest. Després hem anat a l’aparcament des d’on comença la ruta del Grinnell Lake que comença en direcció sud per acabar, molt més endavant, girant a sud-oest.
També aquesta ruta adverteix del perill d’ós a 1 milla i això ens obligarà a seguir una alternativa pel vessant sud del Josephine Lake. Aquesta excursió comença molt bé, però al final tindrem sorpreses. Estem al cor del Glacier National Park de l’estat de Montana.
Després 1,5 quilòmetres arribem a un braç de riu que uneix el Josephine Lake (queda a la nostra dreta) i el Swiftcurrent Lake (a la nostra esquerra).
Caminem entre bosc que no ens deixa veure el Josephine Lake però sí que veiem el Swiftcurrent Lake amb el gran hotel al fons del tot. Una cruïlla indica la ruta que segueix pel vessant septentrional del Josephine: és la que està tancada per presència controlada de l’ós. Seguim doncs recte al sud.
Un rètol ens indica que a l’esquerra aniríem cap a l’Hotel Many Glacier, el que ja hem vist al final del Swiftcurrent Lake. Aquí la vegetació és molt densa; seguim a la dreta en direcció al Grinnell Glacier. La glacera rep el nom per George Bird Grinnell, un explorador que va ser un gran defensor de la creació d’aquest parc nacional. Era antropòleg, naturalista i estudiós de la vida nativa americana. L’any 1885 va viatjar per la vall del Swiftcurrent amb un guia, en James W Schultz i van observar la glacera que actualment porta el seu nom. Grinnell també va escriure articles i va pressionar el govern nord-americà per protegir el bisó en perill d’extinció.
A la nostra dreta tenim el Josephine Lake mentre caminem per sobre de les pedres de la platja que es forma en aquesta part.
Estem a la cua del Josephine Lake i descansem una mica. Fins ara hem caminat 6 quilòmetres. Al davant nostre, mirant al nord, tenim la llarga i vertical paret del Mount Grinnell (2697m).
Comencem a pujar el vessant sud el Mount Grinnell per un camí evident i fàcil, encara que en fort pendent. Al darrera, al fons, queda el pont que hem passat i al costat del qual hem descansat una mica.
A mida que pugem, les vistes són molt més aèries i magnífiques. Ara ja estem per sobre del Grinnell Lake. Per sobre del llac, la punta del pic Angel Wing (2264m). Recordem que el nostre destí es el llac, més petit, que es forma a la Glacera Grinnell: l’Upper Grinnell Lake.
El camí continua amunt, ben traçat a la paret vertical, còmode i ample.
Estem com en un mirador sobre el llac Grinnell i les muntanyes del seu darrera, al sud. La vall que es veu és la del torrent Cataract i els cims llunyans han de ser el Cracker (2997m) i el Mount Siyeh (3052m); aquest és el cinquè cim més alt del Glacier National Park.
Més amunt ja veiem els glaciars als quals ens dirigim. Tota la cresta del darrera és coneguda com Garden Wall.
El camí s’aplana una mica, però segueix molt pedregós. A la dreta del nostre camí ens observa un mufló (“Ovis orientallis”); un mamífer rumiant que va donar lloc a l’ovella domèstica. Pel parc es mouen en total llibertat, però ja estan habituats a la presència de la gent. Penso que potser el mufló representa també el caràcter persistent dels americans. Cal dir que la Constitució dels Estats Units va ser adoptada originalment el 17 de setembre de 1787 i després ratificada pel poble en convencions a cada Estat. Es considera que es tracta del text de constitució federal més antic del món que encara està en vigor.
Finalment arribem a l’Upper Grinnell Lake i la Glacera Grinnell. Aquí seurem una estona per gaudir del paisatge, menjar una mica i descansar. Hem fet 11 quilòmetres i estem a 1900 metres d’altitud. La muntanya a l’esquerra és el Mount Gould (2911m).
La glacera encara es manté, però hi ha fotografies de principis del segle passat en que ocupava tot el llac. Les glaceres es van perdent pel canvi climàtic.
Per cert, el mateix any (1885) que Grinnell viatjava per la vall del Swiftcurrent, als Estats Units el president era el demòcrata Grover Cleveland; la seva frase més famosa va ser “només tinc una cosa que fer i serà fer el més correcte”. Si comparem aquella frase amb alguns del polítics actuals a Espanya, amb molts casos de corrupció i polítics que prometen unes coses per fer, després, just el contrario o que menteixen contínuament.
Mentre descansem tots hem quedat escampats. El paisatge imponent ens permet estar en els nostres pensaments.
Per tenir perspectiva històrica diguem que, a Espanya, aquell 1885 era rei Alfonso XII. La monarquia es va restaurar el 1874 (quan Espanya vivia la seva Primera República). Qui va restaurar la monarquia borbònica? El Parlament? No, la proclamació del nou rei va ser militar: es va fer a Sagunto per part del general Martínez Campos. Van donar suport el general Jovellar i Primo de Rivera. El poble, la gent del país, no va tenir veu en aquella decisió.
Al costat, els esquirols tenen molt clar que si s’apropen als caminants que mengen, els hi pot caure algun obsequi. Abans parlàvem de la constitució, doncs afegim que la primera d’Espanya va ser la del 1812; la de França va ser la de 1791; l’Alemanya és del 1949 basada en la de la República de Weymar. És important esmentar que les Constitucions del Principat de Catalunya van ser promulgades a les Corts de Barcelona del 1283; segles després van ser abolides pel rei espanyol Felipe V el 1714, en que també va eliminar els drets històrics i les llibertats dels catalans. Manuel Manubens, en l’actual moment històric en que es reclama el dret a la independència, insisteix que Catalunya no hauria de reclamar ser un nou estat sinó exigir la devolució dels drets que ja tenia el 1714 i que van ser il·legalment suprimits; quan ja era un estat.
Una estona després comencem a baixar. Ja tornem. Ara la vista és diferent de la pujada. Quan es torna per un camí sempre ho veiem diferent; sembla un altre camí. Això explica perquè la gent que no porta mapa o no coneix la ruta es pot equivocar al fer-la al revés.
Una part del camí està excavat en el vessant rocós. El 2010, per aquest camí, el famós personatge de TV, Jack Hanna, va ser sorprès en un revolt per una óssa grizzly amb dues cries. Anava amb tres excursionistes més i va tenir el temps just per repel·lir l’animal amb l’esprai per óssos, quan ja el tenia a 10 metres.
A baix del tot tornem a veure l’Hotel Many Glacier. Durant la baixada el grup s’ha escampat molt, els primers anàvem a tota velocitat i altres han quedat molt enrere. Al final, a l’aparcament ens hem trobat que un del grup no havia arribat. Sembla que anava el primer. Ens preocupen: uns es queden al bar i botiga del centre d’informació, dos a l’aparcament per si encara bé i el guia i un altre company van amb el cotxe a l’hotel per si s’ha desviat a la cruïlla. Et temps passa i la preocupació puja. Dues hores després el guia dóna avís als rangers i al final el troben a l’hotel. Ja està, tema resolt unes tres hores després però hauria pogut ser un problema molt greu. En aquests viatges (i a sobre si hi ha el risc de l‘ós) convé que el guia pugui veure sempre el primer i l’últim. Això avui ha acabat bé. Perfecte i ha estat una excursió molt maca i interessant, la més maca fins ara.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/glacier-national-park-mani-glacier-swiftcurrent-lake-josephine-lake-grinnell-glaciar-upper-grinnell-28496164