(Jordània)  Ruta el gener de 2013; 15 km; +110 -950; 5,5 hores.  Excursió organitzada dins del viatge a Jordània amb el següent itinerari: Dana, Wadi Dana, Feinan.   Tipus de sortida: travessa lineal;  Dificultat: fàcil.

 653 mapa 653 perfil 

FA ANYS: Els creuats van ocupar la ciutat de Aqaba el 1116, però l’any 1170 el magnífic port de la ciutat va caure en mans de Saladí. Precisament el 1162 va morir Ramon Berenguer IV, que havia succeït el seu pare el 1131. Va ser l’últim Comte de Barcelona ja que a partir d’ell els sobirans de Catalunya s’anomenaven reis. A la península hi havia altres regnes o comtats: Navarra, Aragó, Lleó i Castella, a més del regne de Còrdova que ocupava la meitat sud.

P1180931 Inici 

L’inici d’aquesta excursió és al poble de Dana, on s’hi arriba també per la Carretera del Rei. Estem a uns 1200 metres d’altitud, a la capçalera del Wadi Dana. El wadi (vall) s’ha definit com una reserva natural amb l’objectiu de l’estudi de la faura i la flora de la regió que porta a terme la Societat Reial per a la Conservació de la Naturalesa (RSCN). De moment s’han classificat més de 900 espècies de plantes (algunes abans desconegudes), així com també mamífers, rèptils, amfibis i aus.

P1180932La ruta que avui farem és quasi lineal i baixa en direcció sud-oest fins al Feinan Ecolodge, on dormirem. Es tracta d’un territori àrid i rocós de difícil trànsit fins i tot pels vehicles 4x4.  Es veu que a principis de la dècada dels 90 varies dones d’Amman van decidir fer un llarg recorregut pel país per tal de registrar, en un inventari interessant, el que anava quedant de la cultura tradicional. Van arribar a Dana i van descobrir un poble totalment situat en uns temps que ja havien desaparegut i on els joves marxaven per tal de trobar feina i els vells morien. Així que es va decidir posar en marxa un pla per protegir el llegat etnogràfic, amb l’ajut de la RSCN. Es va dotar al poble d’infraestructures com electricitat, aigua potable i telèfon i es van començar a fer treballs de reconstrucció i restauració de més de 50 habitatges, la qual cosa va generar el retorn d’antics habitants. Per cert, aquests habitants formen part de la tribu Al-Ata’teh i se sap que els primers en assentar-se aquí ho van fer fa 400 anys.

P1180934 calcaria  

La composició geològica de la vall és molt variada i les formacions minerals presenten colors diversos. Més avall tindrem l’oportunitat de contemplar uns cons de terra vermellosa que estan a mitja altura dels vessants. Se’ns fa evident que tenen que ser els residus de terra extrets de coves o mines, però no ho sabem prou bé. Ho hauríem tingut més clar si tinguéssim la informació que la Bíblia, referint-se a Punón (que coincideix amb l’actual Feinan), parlava d’un ciutat que ja era famosa a l’edat del bronze pels seus jaciments. Se sap que els nabateus també coneixien les mines de Dana i Feinan i les explotaven.

P1180939 Accies 

L’antiga Punón forma part, segon la Bíblia, de la ruta de l’èxode dels jueus. Està escrit que “Van partir de Salmona i més endavant van acampar a Punón. Després van partir de Punón i van acampar a Obot”. El Deuteronomi diu “De les seves mines extrauràs coure”i els arqueòlegs, seguint la ruta, han pogut confirmar l’existència de mines a Khirbat, Nahas i Feinan. És fàcil veure roques puntejades de tonalitats de color verd, senyal clar de la composició de coure. Al principi l’extracció es feia sobre afloraments superficials. Podien fer servir senzillament eines de pedra, però més endavant aquests afloraments es van anar esgotant i van començar a cavar pous cada cop més profunds, llavors ja amb eines de ferro.

P1180942 Esmorzar 

Durant el seu viatge pel desert i probablement a prop de Punón, els israelites es van queixar de falta d’aliment i d’aigua. Com a càstig Javeh els hi va enviar serps verinoses i molts van morir. Quan es van penedir del seu pecat Moisés va intercedir per ells i Javeh va dir que fabriquessin una serp de coure, la posessin dalt d’un pal i que si una serp mossegava una persona aquest tenia que mirar directament a la serp de coure i seguiria en vida (Números, 21.4).  Entre els animals més significatius he llegit que s’hi troba la guineu de Blandford, de biologia quasi desconeguda, l’àguila negra de Verreux i el “serynus siriacus”, un ocell d’Rient Mitjà del qual el 90% dels exemplars estan aquí. He de dir que mentre menjaven una mica, a mi l’animal que més em va sorprendre va ser un petit escorpió negre voltant una de les meves botes.

P1180946 Beduins 2Arribem a la pista planera que ens acabarà deixant al nostre destí d’avui. També trobem les primeres tendes de beduins. Tendes pobres, cobertes amb trossos de plàstics, voltades de cabres i de nens bruts i vestits amb roba esquinçada. En Sharif ens explica que molts d’aquests cabrers són siris refugiats que han escapat de la guerra a Síria i que fan de pastors de ramats de beduins amb més recursos.

P1180947 Esteban i beduins 3

P1180949 Taronger del dimoni 

Ja hem caminat de l’ordre d’uns 13 km des de l’inici al poble de Dana. El camí és més tranquil i va passant per la sorra de la llera del torrent, ara per la dreta i després per l’esquerra. A un costat hi ha un arbre curiós, que el guia ens explica que es conegut com a taronger del Dimoni. Es tracta, sembla ser, d’una altre espècie vegetal tòxica i de gust desagradable. Això fa pensar que, probablement, en entorn àrids s’acaben exterminant les espècies útils per la vida, ja que el consum les fa desaparèixer, mentre que les no comestibles disposen de més oportunitats de seguir proliferant.

P1180953 Feynan Ecolodge       Finalment arribem a Feinan, a l’ecolodge on dormirem aquesta nit. Estem a una altitud de 340 metres sobre el nivell del mar. Es tracta d’un edifici construït amb una intenció ecològica. La llum i l’aigua calenta es produeix amb plaques solars. Només hi ha una bombeta de llum als banys de les habitacions i a les connexions dels ordinadors a la recepció. La resta d’il·luminació nocturna s’obté de petites espelmes. És un lloc relaxant, sense soroll, amb algunes famílies amb nens i varis grups de visitants.

P1180955 interior  

P1180956 Esperant la posta

Anem fins a un coll on esperem la posta de sol, sentint un aire fresc, però molt lleuger, a les galtes. El sol va caient, els colors de les pedres es tornen vermellosos, així com nosaltres mateixos. El dia s’acaba i correspon tornar al lodge a sopar i a dormir.

P1180962 Posta de sol 

P1180963 Lodge de nit

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5912117