(Anoia) Ruta el 28/12/2018; 12 km; +400 -400; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rofes, Can Xixella, Mines de bauxita, serra Fontfregona, Sant Josep de Rofes. Participants: Josep C, Carles M, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1918 es van identificar les primeres reserves de bauxita a la zona de La Llacuna.
Aquesta ha estat una sortida extra amb l’objectiu de rebaixar els menjars d’aquests dies de festes. Anem a un indret poc visitat: el poble de Rofes, un veïnat petit amb algunes cases de pagès i que forma part del municipi de La Llacuna. Per tenir una idea d’aquest paratge, que havia estat una llacuna en anys antics, diguem que avui compta amb uns 900 habitants entre La Llacuna i els veïnats de Rofes, Torrebusqueta, Vilates i quatre més.
Hem aparcat al davant de l’església de Sant Josep de Rofes i hem començat a caminar, en un dia boirós i fred. Ens dirigim en direcció nord-oest fins a Cal Xixella, un mas de bona planta. Cal passar pel davant i seguir una pista amunt que s’encara a ponent.
Poc després passem pel Coll de la Llebre. Un pal indica la direcció de les mines.
Cal comentar una curiositat rellevant: l’any 1855 a l’Exposició Universal de Paris s’hi van exhibir les joies de la corona de França, doncs bé entre les joies s’hi exhibien unes barres d’alumini. Fins aquest punt es considerava un material rar. La denominació del mineral, bauxita, prové del primer lloc os es va identificar: a la població de Les Baux (‘Lei Bauç’ en occità), a la Provença. La bauxita es tracta d’una mena de l’alumini provinent de roques volcàniques. Sobretot conté òxid d’alumini hidratat acompanyat d’hidròxid de ferro i sílex.
Ja ens apropem a les mines de bauxita i algunes pedres soltes del camí, vermelloses i amb unes taques fosques, ens ho informen. A finals del mateix segle (XIX) es va inventar un procés que permetia l’obtenció de l’òxid d’alumini a partir de la bauxita i el seu ús s’ha generalitzat, en la construcció, en la fabricació d’envasos, d’automòbils, d’avions, i en la fabricació del paper, com a pigment o per fabricar abrasius, entre altres.
Per cert, diguem que l’any 1918 es va desenvolupar la coneguda com ‘grip espanyola’, una gran pandèmia que es va escampar i va provocar entre 50 i 100 milions de morts a tot el món entre el 1918 i el 1919. L’origen és desconegut, però alguns investigadors van suggerir que havia començat a la Xina.
L’antiga mina a cel obert, ara abandonada, ha estat poblada per arbustos i arbres. La bauxita s’extreu generalment per mineria a cel obert, aproximadament a uns 4-6 metres de fondària de la terra. De l'extracció minera de la bauxita, entre un 85 i un 95% s’utilitza per a la producció d’alumini. Hi ha molts dipòsits de bauxita a la Terra. Es troben principalment a les regions tropicals i subtropicals i a Europa. Entre els principals països d’on s’extreu bauxita estan Brasil, Jamaica, Austràlia.
Una pedra gran d’on s’obté la bauxita. La bauxita té un color vermell fort degut a la presència d’òxid de ferro. És molt argilosa i conté molta caolinita.
He trobat que el Dr M. Faura i Sans explicava, el 1918, que les reserves de bauxita de La Llacuna, junt amb les de Mediona i Miralles es troben entre les primeres conegudes a Catalunya. També se sap que entre el 1928 i el 1933 se’n havien extret 5.680 tones i que hi treballaven 16 persones. Sembla que l’explotació es va donar per acabada el 1965. Actualment a Espanya no hi ha cap mina per l'extracció de bauxita, però si que hi ha a San Ciprián (a Lugo) una fàbrica de producció d’alúmina a partir de bauxita provinent de Brasil i Guinea.
Un cop hem sortit hem tornat a la pista que passa pel davant de Can Xixella i pel Collet. Cal seguir el track del gps, perquè al pujar cap el mas, abandonat, de Fontfregona passa per un curt tram que on el camí s’ha esborrat, però fàcil d’entendre. Després, tot seguit, prenem la pista i camins que segueixen la Serra de Fontfregona.
Quan portem uns 8,7 quilòmetres des de l’inici cal vigilar el punt en que el track gira de sobte, en baixada, a la dreta. Cal passar pel bosc avall fins a la pista que s’endevina a sota mateix; encara no 5 minuts de baixada gens difícil i que només exigeix orientar-se. La pista va als Plans de les Feixes, entorn molt treballat i que seguirem amb comoditat. Algun fruiter, com aquest caquier, ofereix color al camí. El caquier (“Diospyros kaki”) es conreaven pels seus fruits coneguts com caqui o palosanto. Té una curiositat: no es pot consumir en el moment de la recol·lecció donat que, per la seva aspror, exigeix una sobremaduració; per aquesta raó també s’acostuma a tractar-lo amb alguna beguda alcohòlica forta (cassalla, aiguardent...). A la península Ibèrica va arribar des del Japó cap a 1870. Es produeix massivament a la Ribera del Xúquer (País Valencià).
Els camps esperen la primavera. Estem pel Pla de la Llora. Probablement aquests boscos del costat deuen ser productors de llores (rússules). Es tracta d’un bolet globós quan és jove i que passa a ser pla en exemplars madurs. El color va del rosa al morat, blau o fins i tot gris, per això es confon amb altres espècies. En català també es coneix com cualbra, blauet o morell; en castellà es coneguda com carbonera; en basc és diu urretxa.
Ja ens falta poc i veiem el Turó de Can Fonts. La història continua deixant els seus moments. Aquest dia 30 (ara fa dos dies) Cotarelo, ha escrit que “Ningú s’enganya. La causa general contra l’independentisme és un típic procés polític, disfressat de farsa judicial. Judicial perquè vol dissimular l’aspecte polític; farsa perquè s’ha muntat amb falsedat sobre els drets dels acusats... Per això, la declaració de Turull centra la qüestió: o demanarà perdó i reivindicarà el que va fer el 1-O i el 27-O ja que no entén que fos delicte, sinó un acte polític i per tant, a debatre en el fòrum polític, no en el penal”. Sembla que entrem a l’any 2019 sense que s’hagi enfocat la realitat i per això encara hi ha uns quants polítics i líders socials en presó o fora del país. Cal esperar que el nou any porti serenor i bon criteri.
Finalment tornem a ser a Rofes, al davant de l’església de Sant Josep. Molt nova, va ser construïda el 1985 en aquest estil historicista d’imatge neoromànica i amb elements gòtics. Segons algunes fonts va ser construïda amb les pedres d’una masia del terme de Conesa (a la Conca de Barberà), coneguda com Joanot. El rellotge del campanar va ser finançat voluntàriament pels veïns del nucli i es va col·locar l’agost del 2017; toca les hores entre les 9 del matí i les 9 del vespre. Així acabem aquesta excursió amb un valor paisatgístic limitat, però amb la importància de saber una mica més de la bauxita.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rofes-sant-josep-de-rofes-mines-de-bauxita-31708503