(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Baix Penedès) Ruta 1321 el mes de març de 2021; 13 km; +93 -93; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Llorenç del Penedès, Aqüeducte dels Arcs, Els Arquets, Mare de Déu dels Arquets, Lleger, castell de Banyeres del Penedès. Participants: Dolors dC i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 35.
FA ANYS: El castell de Llorenç prové de fa molt anys, del 712.
Amb un dia amb molt bona llum comencem avui per la plana del Baix Penedès, des del poble de Llorenç. L’església parroquial és dedicada a Sant Llorenç, encara que el nom de la vila no provingui del sant. Està documentada des del 1309. L'església antiga va ser substituïda per un nou temple durant el segle XVII, que va durar fins el 1953 quan va ser enderrocat per construir la nova església, la qual va ser inaugurada el 1963.
El nom del poble està relacionat amb el terme botànic llor (llorer). Hi ha escrits antics com el Cartulari de Sant Cugat del Vallès on es pot llegir Laurentio. Així el nom llorers, per deformació dialectal de pronunciació hauria passat a llorens i darrerament Llorenç per identificació amb el sant patró de la parròquia o bé, de sempre, el patró titular de l’església es va coincidir amb Sant Llorenç per semblança amb el nom antic de la vila. El poble és a la vora de l’antic castell de Llorenç, del qual troben les primeres referències datades a l’inici del segle VIII (710-712). El lloc de Llorenç era situat dins el terme de Castellví de la Marca i el castell, molt modificat, que persisteix ara, va ser propietat dels Cuixà des del segle XVIII i després dels baró de Maldà (que havia estat al costat de Felipe V).
Passem la carretera C-431 i caminem a l’est. Afortunadament avui ens fa bon dia ja que per aquest territori tenien una dita que feia així: Dia de pluja, a casa murga.
Un quilòmetre després i davant del cementiri enfilem a nord, per anar a trobar un conjunt magnífic: les restes de l’aqüeducte romà dels Arquets. Situat a uns 400 m de la finca dels Arcs, les restes de l'aqüeducte sorgeixen com per miracle al mig d'una ufanosa plana.
Ens apropem al mas de Cal Oller. Segons Albert Ferrer (explica el treball de Joan Tarrada i Masanell), la construcció de l’aqüeducte és obra tardana, probablement dels segles IV o V de l’era cristiana, peró fa constar la falta d'elements de judici per a una cronologia més exacta. En aquest punt no opinem hi ho deixem en mans dels experts. Sembla ser que prenia l’aigua de la riera de Cornudella i l’anava a abocar-la a una gran bassa prop de la vila romana, ara inexistent, en el que seria el conjunt dels Arcs.
Té al costat mateix l’ermita de la Mare de Déu dels Arquets. La primera notícia de la capella (‘wikipedia’) es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta esmentada. Sembla que la gent de la contrada hi venia antigament a pregar per l’arribada d’aigua o de pluges.
Seguim caminant uns metres més endavant i passem per sobre del Barranc de Cornudella, per girar després a la dreta, cara a sud-est. Si l’any 712 ja es fa referència al castell de Llorenç, això ens porta a la memòria que va ser 1000 anys després quan Catalunya va perdre les seves constitucions, institucions i llibertats sota les bombes de Felipe V. Llavors va començar el domini autocràtic i totalitari de la monarquia borbònica.
En només un quilòmetre més (les distàncies entre pobles són molt curtes) arribem al nucli de Lleger, mengem una fruita a recer del vent i al davant de la Torre del castell. L'antic lloc de "Lodger" es documenta per primera vegada a l'any 990 i es fa evident l’origen etimològic del nom si sabem que Otger Amat era senyor de Castellet en aquella època; el nom Otger és un patronímic d'origen germànic. D’Otger, esdevindria L’Otger, Lotger i després Lodger.
Cal seguir la pista avall per la Plana dels Sis Dits que s’orienta a llevant. He trobat que molt més al nord, prop de Vilobí hi ha el mas Cal Sis Dits, dedicat al cultiu de l’olivera, la vinya i l’horta. No sé si hi té cap relació, però sembla molt probable. No he trobat informació etimològica d’aquesta denominació tan curiosa.
L’entorn rural, treballat per la ma de l’home ofereix a la vista aquestes oliveres podades per la part superior, per tal que el sol arribi als fruits de les branques més accessibles.
I mentre les oliveres esperen el seu moment per florir, la farigola s’ha omplert de flors i d’aroma. Lluny d’aquest aroma es devien viure els mesos del 1714 i 1715; tal com explica Josep M. Torras i Ribé Les represàlies de l’exèrcit borbònic pel Penedès pretenien ser contundents i exemplaritzants. Per exemple (exposa l’autor) que 2500 soldats comandats per Diego González es van dirigir a Sant Quintí de Mediona on van envoltar la població i la van sotmetre a un atac indiscriminat que va culminar en una autèntica carnisseria contra els habitants i el saqueig i posterior incendi de gairebé tots els seus edificis. Es veu que es tracta d’un episodi minuciosament descrit pel Duc de Pòpuli.
La ruta ens porta a accedir a una àrea de servei de l’autopista AP-7. Aprofitem l’edifici del bar restaurant per travessar-la a l’altra banda i seguim el camí per, aviat, veure ja Banyeres del Penedès. L'any 1960 fou descoberta, en els terrenys de Mas Canyís, a les Masies de Sant Miquel, una Necròpolis dels segles VI-V aC. Algunes de les restes arqueològiques que s'hi van trobar són exposades a la Casa Museu Guimerà del Vendrell. En altres indrets s'han trobat restes iberoromanes. Podem dir, doncs, que el poblament del terme de Banyeres data d'aquella època.
És inevitable fer una foto a la bonica font de Banyeres. Ja hem fet 10 quilòmetres i ens queda poc per acabar l’excursió. Catalunya es prepara, aquests dies, per a decidir la formació del Govern català. El passat dia 18 es publicava un article de Jordi Galves (‘elnacional,cat’) que portava el títol de “Catalunya colonitzada” i un fragment diu: “La fiscalia colonial continua treballant contra la majoria independentista del Parlament que va guanyar les eleccions. Ja podem votar el que vulguem. Els és igual que arribem al 52% o més, que per a Espanya només tenim dret a fer el que fan les colònies: pagar i callar”.
Abans de sortir del poble anem a visitar la torre medieval que és l’únic que queda de l’antic castell. Anomenada, l'any 938, com la torre de Guàrdia de Banyeres, en el document de confirmació de les possessions de Lluís d'Ultramar. Hi tingué drets el Monestir de Sant Cugat. La història ens documenta i ens explica molt del passat i del present. Els fets de Sant Quintí ens porten a la memòria, també, que pel naixement de la república italiana va fer falta un moviment militar encapçalat per Garibaldi que, entre 1860 i 1861 va prendre Sicília i Nàpols. En aquella època es va fundar Itàlia i tenia la capital a Torí. La història em permet recordar que en un viatge a Sicília, el 2001, vaig poder veure una placa al costat de l’ajuntament de Palerm on la ciutat recordava que Garibaldi havia alliberat Sicília de la “tirannide dei Borboni”.
Finalment tornem a estar a Llorenç del Penedès, tancant el cercle de la sortida d’avui.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/llorenc-del-penedes-els-arquets-mare-de-deu-dels-arquets-banyeres-del-penedes-68721992