(Baix Penedès) Ruta 1568 el 16/04/2024; 8 km; +70 -70; 4 hores. Visita cultural de Calafell.
Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Aquest serà un viatge en el temps, des del segle IV aC al XI dC.
He optat per una ruta urbana propera: Calafell. Feia anys que no hi venia. He aparcat a prop de la vila del Vilarenc; el jaciment amb les restes d’aquella vila romana. La riquesa agrícola del territori ja va ser explotada pels romans, els quals hi varen construir una vil·la o casa de camp a finals del segle I aC. Al Penedès hi ha diversos jaciments arqueològics que són visitables i que ens permeten saber com vivien les diverses societats humanes que han habitat aquest territori en el passat. En alguns casos són vestigis que formen part del paisatge urbà també de ciutats com Vilanova i la Geltrú, Calafell o Cunit.
Camino la lleugera pujada que fan els carrers del poble fins a la plaça de Catalunya, on hi puc fer aquesta foto del rellotge de sol ben bonic amb el seu lema que diu “Pica, pica, picapedrer, que l’hora jo et donaré”. Està a Ca l’Espinya, carrer Penyes, 5. Per cert, potser cal afegir que la vil·la romana de Vilarenc, per les dades de les diferents fases evolutives, es calcula que va durar des de la primera meitat del segle I aC fins a finals del segle I.
I aquest altre que diu “Em fa parlar el sol clar”. Suposo que deu ser la casa d’un antic pescador o navegant ja que hi ha afegit, a sota, el detall d’una galera.
La pujada al castell, per un carrer estret, és a tocar de la plaça. Cal passar per recepció on em donen un fulletó i he de seguir el camí, també estret i a tocar de la muralla vertical de l’est del castell. El Castell de la Santa Creu és un recinte fortificat d’època medieval, documentat per primera vegada l’any 1037.
El castell va ser construït damunt d’un penyal rocós de parets molt verticals. A l’entrada hi han situat elements que volen escenificar l’indret, encara que, penso jo, amb figures molt més pròpies del que es veu a les pel·lícules que no pas del que devia ser la realitat dels temps originals on els homes d’armes no feien servir tant ferro al damunt; proteccions molt més pròpies dels cavallers i nobles des del segle XIII-XIV.
De seguida tenim aquesta vista de la totalitat del que va ser el recinte emmurallat. El palau o les dependències del senyor serien els edificis dels quals no en queda res al mig d’aquest recinte. Comencem dient que a l'indret on actualment es troba l'església romànica, hi havia una edificació, segurament també amb funció religiosa, construïda amb fusta i fang potser el VIII i el IX. Era un moment en que l'actual terme de Calafell es trobava en un territori de ningú entre el comtat de Barcelona i el wali o governador musulmà de Tarragona. Quan la frontera es va estabilitzar i es va produir la "reconquesta" i la repoblació del territori, els camperols van abandonar de dalt del turó, per deixar espai a la fortalesa i començar a formar-se el nucli històric del poble.
Passat el túnel anterior s’ofereix una bonica vista d’ocell del poble i l’església parroquial. Es va inaugurar el 1806 ja que creixement econòmic va deixar molt petita la capella del castell.
Pel mur encara subsisteixen algunes espitlleres com aquesta tronera que amb tota probabilitat va ser modificada amb els anys per tal de ser utilitzada per armes de foc primitives.
Una altra vista on es pot apreciar, a l’esquerra, el campanar i el comunidor que estava per damunt de la capella castral. El castell va anar passant a mans de diferents famílies nobles. Així, Bernardí de Castellbisbal va ser propietari del castell des del 1358. A finals del segle va ser adquirit pel noble Guerau de Palou als procuradors del rei Pere el Cerimoniós i es van reforçar i acabar les muralles del castell amb noves defenses i es va reformar la part de l'habitatge, convertint-la en un petit palau d'estil gòtic.
La foto, per alguna raó desconeguda, ha obtingut uns tons propis de pel·lícula del comte Dràcula. Mira per on.
Caminant a tocar la muralla de ponent s’arriba al campanar i per tant a l’espadanya amb la campana. L'absis va ser sobrealçat com a torre de defensa i s’hi va afegir un campanar d'espadanya sobre el punt d'unió de l'absis i la nau.
Una imatge fa referència a una llegenda: la Pepa Barretines, la qual representa la tradició sobre la presència de bruixes al Penedès. Es tracta d’ un personatge que apareix a la tradició popular calellenca a les darreries del segle XIX. La bruixa de Calafell, tal com la concebia la tradició noucentista, era un personatge malèfic, que es dedicava a causar el mal, feia caure pedregades sobre les collites, portava malalties a moltes persones a qui desitjava mal, era experta en filtres amorosos i invocava als esperits dels difunts.
He baixat unes escales i entro a l’església (o capella) de la Santa Creu. L’església de la Santa Creu del Calafell no és esmentada directament fins l’any 1189. Es mantingué com a església parroquial fins al 1806, any en què fou beneït un nou temple fora de les muralles. És de molt petites dimensions, però l’altar és elevat i això permet comptar amb una cripta a sota mateix de l’altar, accessible i visible des de la nau.
La imatge de la mare de Déu de la Santa Creu de Calafell, coneguda com la Mare de Déu de la Cova, és objecte d’atenció especialment el mes de febrer en la Festa Major de la Candelera. Aquesta imatge va ser venerada a la cripta del Castell des del segle XII i fins a la inauguració de la nova església parroquial. Durant la Guerra Civil, la talla va ser cremada junt amb altres retaules, i no es va poder recuperar fins el 1955 gràcies a la donació d’una família del poble. Entenc que s’ha tornat a situar a la capella original.
Es conserven, a l'església romànica del segle XI, tombes antropomorfes i l'altar original de la Santa Creu.
He acabat la visita i torno a sortir a l’exterior. Cal anar en direcció a l’extrem nord del turó. Allà hi trobarem diverses tombes i sitges.
I quan girem la mirada, trobarem la vista potent de l’absis, l’espadanya i part de l’alta muralla amb els merlets.
Ara he optat per baixar un altre cop en direcció a mar però amb l’objectiu d’anar a visitar la Ciutadella ibèrica. La Ciutadella Ibèrica de Calafell, altrament coneguda com a poblat de les Toixoneres, és un jaciment arqueològic dels ibers cossetans, excavat des de fa poc més de 30 anys. Es tracta d’un recinte fortificat davant del mar, fundat el segle VI aC i que amb l’impacte de la Segona Guerra Púnica, a finals del segle III aC va viure el seu moment final.
A l’entrada ja es pot veure que hi ha algunes construccions que són restauracions del que en el seu dia va formar aquesta magnífica ciutadella.
Començo a caminar pels carrers. La particularitat d’aquest museu arqueològic a l’aire lliure és el fet d’haver estat objecte d’una reconstrucció arquitectònica in situ, on s’hi han aplicat metodologies pròpies de l’arqueologia experimental, així com la de ser un exemple de museografia didàctica, a partir de projectes desenvolupats per la Universitat de Barcelona. També tinc la sorpresa (posterior) d’algunes jugades que em fa la màquina de fotos. Però bé, ho deixo com una curiositat.
Diverses cruïlles i cases, dins les quals m’hi trobo moderns ibers en forma d’escolars que han vingut de visita. La Ciutadella permet al visitant entrar a les cases reconstruïdes, on s’hi exposen rèpliques d’objectes de la cultura material dels ibers, així com pujar a les torres de defensa a través d’una reproducció d’una torre d’assalt romana, facilitant al visitant la comprensió del passat mitjançant els elements museogràfics.
També uns exemples dels forns, perquè sembla que a efectes didàctics en algun moment els arqueòlegs els fan funcionar.
En una raconada, els exemples de les àmfores per conservació o transport de líquids o aliments, ens ofereixen la vista d’unes activitats ja fa anys acabades.
Finalment una foto d’aquesta maqueta ens pot donar l’idea de com podria haver estat, a vista d’ocel, la ciutadella en el seu moment.
Acabada aquesta tercera visita, torno per on he vingut per anar fins al passeig del mar on trobar un restaurant per fer el dinar d’aquesta sortida cultural. Certament visitar Calafell ve a ser com fer un viatge en el temps: des de l’època dels ibers (segle IV aC), hem viatjat a l’època romana (al segle I aC) i després fins a l’edat mitjana (segle XI dC); quasi 2500 anys d’història. I tot això en un recorregut circular d’uns vuit quilòmetres.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1568-calafell-jaciment-roma-vilarenc-castell-de-la-santa-creu-ciutadella-iberica-171927194
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-penedes/1011-llorenc-del-penedes-els-arquets-mare-de-deu-dels-arquets-banyeres-del-penedes