(Berguedà) Ruta el mes de novembre de 2018; 11,5 km; +250 -250; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Avià, Riera Coforb, Sant Serni de Clarà, Riera de Clarà, Les Codines, art urbà Avià. Participants: Anna, Candela i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil (però requereix atenció d’orientació en un tram: està explicat a la crònica).
FA ANYS: L’any 907 l’església de Sant Martí d’Avià va ser consagrada, per tant el poble té, al menys, 1111 anys d’història.
Comencem al poble d’Avià. El poble es va desenvolupar al voltant de l’antiga església de Sant Martí, que es va edificar per ordre del comte Guifré el Pelós a finals del segle IX. Sembla que va ser consagrada l’any 907 pel bisbe Nantigis. Estem plenament en territori de la Catalunya Vella, l’origen de la nostra terra.
Un curiós rètol pel camí mentre sortim. He d’afegir que aquest ruta té una part que es pot qualificar de ‘moderada’ pel que fa a la orientació. Està marcada al track i comença a complicar-se, per camins i pistes que s’han perdut, al quilòmetre 6,7 (cal recordar que la ruta la fem en sentit antihorari) i acaba (després de fils elèctrics pel camí, fang i bous) al quilòmetre 8,8; és a dir, 2 km que caldrà anar molt atents al gps. Aprofito per dir que etimològicament el nom d’Avià prové, segons Coromines, del patronímic romà ‘Avitius’.
Hem sortit en direcció a ponent i passem pel pont de la riera de Coforb (encara que també l’he vist com riera de Bellús).
Avui fa un dia extraordinari que s’afegeix als colors amables de la tardor. El camí s’ha començat a enfilar per pista de pujada còmoda i suau, fins a 100 metres més amunt, on la ruta gira en direcció a sud-oest.
Quan comencem a baixar trobem aquest mas antic i una mica atrotinat que em sembla que es diu Casa Nova de Serrapinyana.
Des d’aquest punt tenim una magnífica vista sobre Avià i el Pla de Santa Maria i, al fons, part de la Serra de Queralt.
El track que seguim passa a l’altra banda de la carretera, però el fangueig i cap camí a la vista ens fan fer una mica d’asfalt fins a la pista que porta a El Lluert de Clarà, una masia catalana del segle XVIII que, conservant la seva essència i l’estructura original, ha estat restaurada i rehabilitada per oferir una estada confortable com a residencia rural.
Un pal indicador informa de diverses rutes, però he de dir que hi ha molt pocs pals posats, per tant resulta d’informació una mica limitada si després no té continuïtat.
L’any 907 quan es consagrava l’església d’Avià, a la península ja hi havia altres territoris (o regnes o nacions) com Astúries, on manava Alfons III que va tenir enfrontaments amb el comte Fruela de Galícia; també ja era una nació Navarra, amb en Fortún Garcés. Catalunya tenia com a sobirà a Guifré II. La resta de la península estava sota el domini del Califat de Còrdova i el califa era Abderramà III. El comtat de Castella encara no existia, ni tampoc Aragó. Espanya, com estat, no sorgirà fins el segle XVIII.
Cal seguir un curt tram de pista (per després tornar) per visitar l’ermita de Sant Serni de Clarà. Va estar reconstruïda el segle XVII sobre les restes del temple romànic anterior, però la seva acta de consagració pertany també al 907 on s’hi dóna informació del ‘Castell Clariano’.
El camí segueix una pista en direcció sud fins al que havia estat el Molí de la Riereta, que ara llueix una casa gran i en molt bon estat. Va ser un molí fariner construït a finals del segle XVIII, però es creu que ja n’hi havia un anterior. Se sap que estava vinculat a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, una associació de propietaris fundada el 1851 i que es considera l’associació agrària més antiga d’Espanya i una de les més antigues d’Europa.
La Riera de Clarà aquí baixa per diversos esglaons i ve de gust aturar-se i admirar els petits saltants i gaudir del soroll de l’aigua.
U
Un quilòmetre més avall haurem de començar a girar a nord; aquí les diverses pistes (i la complicació d’una ruta que es devia fer en dies secs i camins clars) comencen a fer evident que la ruta es complica una mica. Així doncs paciència i molt atents al gps. També ajuda portar un bon mapa topogràfic de paper.
Algun rierol pel pas. Cap problema, al menys aquí el senderó es veu. Demà dia 25 serà l’aniversari dels ‘Fets del Cu-Cut’ (també coneguts com La Cuartelada). Ja fa 113 anys, el 25 de novembre de 1905, militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric Cu-Cut i del diari La Veu de Catalunya. Les relacions entre l'exèrcit espanyol i el catalanisme eren dolentes. Durant el mes de maig d'aquell any, el periòdic independentista La Tralla havia publicat un número extraordinari dedicat a commemorar la independència de Cuba, pel qual foren processats el director, Josep Maria Folch i Torres, i tres redactors.
Hem superat el tram fins a, més o menys, el quilòmetre 8,5 del senyal del track. La situació ha millorat. Ara el camí és clar. Potser per això els bolets han decidit fer una trobada col·lectiva.
Per cloure el tema del Cu-Cut potser s’ha d’afegir que més enllà d'una reacció irada puntual, cal veure aquells incidents com la reaparició del militarisme en la vida política espanyola. Els 'fets del Cu-Cut’ van certificar la reaparició dels militars com a grup de pressió en la vida política, en aquella ocasió contra el que consideraven un perill separatista, excessivament tolerat pels governs, segons bona part de l'oficialitat.
Hem anat seguint el camí que ens porta a les Roques de Codines. Fa uns 9 quilòmetres que caminem.
Finalment el poble d’Avià es torna a fer visible.
Passem pel costat del mas de Cal Ramonet i la bassa del Reguer. Cal Ramonet és una casa feta en diferents etapes difícils de determinar amb exactitud.
Un altre cop a la Riera de Coforb i ja hi som.
Passem pel davant de l’Ateneu d’Avià, on avui fan una trobada de gent gran.
A un costat hi ha un petit racó per seure, amb una imatge de Lluís Maria Xirinacs i un text: “Lluitarem contra el fort mentre siguem febles i contra nosaltres mateixos quan siguem forts”. Xirinacs va ser sacerdot, doctor en filosofia i pacifista. Va morir el 2007 i en la seva vida havia estat empresonat i processat en consell de guerra pel règim del general Franco. Des del 25 de desembre de 1975 s'estigué fent guàrdia 12 hores cada dia davant la presó Model en una campanya per a demanar l'amnistia total dels presos, fins que s'aprovaren les mesures d'amnistia de 1977. Jo recordo haver-lo vist assegut al carrer, al davant de la presó del carrer Entença de Barcelona.
Estem en un poble de pagès i per això encara una casa té, a cobert, unes gàbies de gallines i conills. Per a mi, una imatge ben bonica.
Amb aquesta pintura d’art urbà comença una volta curta pel poble d’Avià on volem descobrir alguns dels murals que pintors han plasmat entre els anys 2017 i 2018. Aquesta en concret és obra d’Alberto Montes i el seu títol és “Tres mirades”.
En un dels murs de les instal·lacions de la piscina municipal, en Wedo va pintar aquesta obra: “Stop Prestige”.
Trobem aquest llop pintat per Vlada+LEO. El títol és “Lupus est” i l’obra va ser executada el 2018 a l’Avinguda Pau Casals, 25.
Per l’Olaf aquesta pintura és la “Línia de la vida” i està situada al costat de l’Ateneu d’Avià. Aquest mateix any, el mes d’agost, vaig anar a visitar el poble de Penelles on també hi ha una extensa mostra de pintura d’art urbà. La crònica està al vincle que indico al final.
A l’Avinguda Pau Casals, 87 hi ha aquesta que duu el títol “Rumors” i és obra de Slim. Va ser creada l’any 2018.
Aquesta pintura, amb el títol ”Interiors” és obra d’Emilio Cerezo i es pot trobar al carrer Ponent, 4.
Marxant del poble hi ha aquest mural prop del Camí de la Torre, obra de Fafa amb el títol “Mao, Kim i Pol”; jo penso: on deuen mirar? Així doncs s’acaba la sortida d’avui i si us sembla bé us proposem una petita aventura caminant pel poble amb la finalitat de localitzar i conèixer en viu les 27 obres d'art urbà que a hores d'ara hi ha al municipi d’Avià.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/avia-riera-coforb-sant-serni-de-clara-riera-de-clara-les-codines-art-urba-avia-30813974
Vincle a la crònica d’art urbà de Penelles: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/noguera/699-penelles-grafitti-art-urba-gargar-festival