(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Garraf) Ruta 1310 el 17/02/2021; 7 km; +30 -30; 3 hores.   Ruta urbana amb el següent itinerari: Vilanova i la Geltrú, Far de Sant Cristòfol, Llotja, Port Vell, Marina esportiva, Torre de de Ribes Roges, Minotaure, Punta Sant Gervasi, Jaciment Adarró.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.

 cmapa1310 cperfil1310 

FA ANYS: Francesc Macià i Llussà va ser el 122è President de la Generalitat de Catalunya, una institució de govern de les més antigues d’Europa.

DSC00262 Carrer Marti Torrents

1, Carrer Martí i Torrents.

Després d’aparcar baixo per la rambla que forma el carrer de Martí i Torrents. Suposo que el nom del carrer fa referencia a Martí Torrents i Brunet (1887-1977) que es va dedicar a la pagesia per haver heretat, l’any 1919, la propietat de la masia familiar de cal Onclet, considerada la casa més vella de la Geltrú i té els seus origen en l’any 1092. Es va implicar activament en l'art de la pagesia sent promotor del cooperativisme agrari a Vilanova i dirigent de la Unió de Rabassaires. Com a pintor de Vilanova és al costat dels altres destacats pintors vilanovins com el gran amic Alexandre de Cabanyes i també Enric Cristòfor Ricart i Joaquim Mir.

DSC00264 Restes mol fariner

  

2, Molí fariner.

Aquest arc que es pot observar és el resultat d’un interessant projecte que, al final, no va tenir èxit. Es va tractar de la construcció d’un molí fariner que havia d’aprofitar la força de les ones per moldre la farina, tal com molt bé s’explica al treball de Josep Maria Also, “Paisatge urbà i espais significatius”. Cal saber que abans de la construcció del port, el 1954, l’aigua tocava el molí i per això es va realitzar aquest projecte el 1801. L’aigua per fer anar el molí provenia d’un dipòsit a més altura que el molí, on l’aigua de mar s’hi pujava per unes bombes que s’accionaven per un sistema de palanques tot aprofitant la força de xoc de les onades.

DSC00266 Far Sant Cristofol

3, Far de Sant Cristòfol.

Conegut popularment com la Farola, el Far de Sant Cristòfol encara compleix la seva missió de fer de guia per als navegants. Però inicialment el primer senyal marítim es va instal·lar l’any 1834; ara bé, era molt limitada en alçada i en la projecció de llum i per això l’any 1865 es va instal·lar un primer far, la llum fixa del qual perdurà fins a l’any 1905; disposava també d’un habitatge pel torrer. Aquell 1905 es va enderrocar i es va construir l’actual Farola que es va inaugurar amb l’encesa del dia 1 de maig de 1905. El Far continua en funcionament i només es va interrompre la seva activitat durant la Guerra Civil.

DSC00269 Port antic

4, Antic port de Vilanova.

L’indret nascut com a Vilanova de Cubelles va rebre la carta de vila del rei Jaume I, així com els permisos per comerciar per mar; aquest és l’inici d’una activitat que ha arribat fins avui. Amb els anys s’arriba al segle XX i es construeix el port, que va esdevenir el cinquè port mercader català. El primer projecte del port prové del 1875, però no va ser fins el 1949 quan es va aprovar. La primera operació comercial en el nou port va ser el 11 de juny de 1954 per part de l’embarcació Cala Portals que va carregar 160 tones de ciment destinades a les Illes Balears. Actualment l’activitat de la pesca és molt activa i un exemple són les esteses de xarxes que es poden veure.

5, La Generalitat de Catalunya

El primer President va ser en Berenguer de Cruïlles i ho va ser entre el 1310 i el 1362. Els Usatges de Barcelona, el nucli antic dels quals fou promulgat per Ramon Berenguer I i l'occitana Almodis de la Marca entre els anys 1058 i 1064, donaren origen a les Corts catalanes (1283). Els "Usatges" van ser les primeres lleis promulgades a Catalunya. No ho van ser per un decret del comte; van ser els advocats de la cort els que van fer un primer resum del dret consuetudinari.

DSC00270 Port pescadors

6, La Llotja.

Cal seguir caminant i per entre els barrots del tancat perimetral es veu l’interior del port on, en aquest moment, hi entra un dels vaixells de pesca envoltat d’un estol de gavines. Aquí hi ha la Llotja, on es fa la subhasta del peix. Actualment es realitza de manera automàtica per ordinador, però antigament (tal com s’explica a ‘llotjavilanova.com’) cada patró subhastava el seu peix. Més endavant va passar a fer-ho un treballador de la Confraria. Els compradors es posaven al voltant de les caixes i “l’encantador” (el qui subhasta) començava a “encantar” el peix. El preu el posava l’encantador i la subhasta era a la baixa, és a dir, començava amb una quantitat i anava baixant el preu fins que un dels compradors, amb un crit, l’aturava, volent dir que comprava aquella caixa o lot.

DSC00273 Lab Aplic Bioacustiques

  

7, Lab Aplicacions Bioacústiques

    Després passem pel davant del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Un lloc on potser alguns joves amb interessos científics s’hi fixaran. La Bioacústica és una branca de la ciència relacionada amb diferents disciplines científiques que investiga la producció i recepció de sons biològics, inclosos aquells que produeix i processa l’ésser humà, els mecanismes de transferència de la informació biològica per vincles acústics i la seva propagació en medis elàstics. La creació del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB) representa la resposta madura d'un grup multidisciplinar de científics a la contínua degradació acústica de l'ecosistema marí que s'està donant a l'oceà Atlàntic Nord i al mar Mediterrani.

DSC00275 Marina esportiva

8, Club Nàutic.

El Club va ser inaugurat oficialment l’any 1957 i tres anys després va arribar a 150 socis i 31 embarcacions. Va suposar un canvi important respecte de l’activitat de les piragües a rem i els patins a vela d’un reduït, però entusiasta, grup d’afeccionats que colonitzaven la platja vilanovina. L’any 2015, el Club ja comptava amb més de 850 amarraments i un miler de socis.

DSC00276 Cases passeig Maritim

9, Cases del Passeig del Carme

A l’altra banda del passeig (a muntanya) s’arrengleren les boniques cases on, amb els anys, s’hi han instal·lat diversos restaurants. Part d’aquestes cases formen part de l’original poblament mariner del segle XVI. Tal com ara hi havia pescadors que, amb les seves barques, sortien a pescar. Quan encara no hi havia port cal imaginar que la sorra arribava fins ben a prop de les cases, ja que el passeig lògicament no existia, i damunt de la sorra hi deixaven les barques de nit i per l’endemà; sistema que s’utilitzava a la majoria de pobles pescadors. En la pesca marítima no es pot entendre que un pescador no tingui barca, tal com escriu Marcel Pujol i Hamelink. El pescador viu de la pesca i té un o més arts de pesca per tal d’utilitzar-los segons el lloc on ha d’anar a pescar, segons l’època de l’any i segons el peix que vol pescar. Lògicament per utilitzar la major part dels arts de pesca i per traslladar-se al lloc de pesca cal una barca i per norma el pescador no hi va sol; sempre seran dues o tres persones.

DSC00277 Mon als Pescadors

10, Monument als pescadors

    Aquest monument és obra de l'escultor Miquel Oslé, realitzat l'any 1908 i instal·lat aquí el 1987. La història de pesca a Vilanova ve de molt antic i precisament el passat mes d’octubre (del 2020) es va signar un acord per crear una Escola de Formació en Manteniment i Reconversió del sector nàutic a Vilanova (article a ‘eixdiari.cat’). En l’article destaca el fet que Ports de la Generalitat té com a objectiu promoure activitats nàutiques, d’esbarjo, esportives, de recerca científica i culturals, així com també integrar els ports en el seu entorn social i municipal. Per cert, la novel·la en base històrica “Marmor Maris” (obra de l’autor d’aquesta crònica) té els seus primers capítols a la que devia ser la platja imaginaria del segle XIII a Vilanova.

DSC00279 Helix Merce

  

11, Hèlix Mercè

     Aquesta hèlix era la que impulsava l’embarcació Mercè, que va ser propietat de la família Bardí. Es dedicava a la pesca d’encerclament i havia estat construïda a les Drassanes Morató de Vilanova i la Geltrú entre els anys 1968 i 1970. Un interessant article de Cecília Lorenzo i Blanca Giribet, ens parla d’una entrevista feta a Jaume Morató Massip (1925-2014). Entre altra informació ens diu que “El senyor Morató va iniciar-se en l’art dels mestres d’aixa quan les barques de pesca omplien la platja de Vilanova. Cada dia, els pescadors havien de treure la barca fins al mar, i en tornar, arrossegar-la un altre cop a la sorra”; ens aquells temps la feina dels mestres d’aixa era a la sorra on hi tenien una barraca. Això ens ajuda a fer-nos una imatge d’aquesta part de passeig per on ara caminem nosaltres i circulen els cotxes.

DSC00281 Francesc Maci

12, Monument a Francesc Macià

Es tracta d'un monòlit fet de pedra de travertí groguenca que presenta I’efígie de l’estimat polític català. És obra de Josep M. Subirachs i es va inaugurar el 1983. Francesc Macià i Llussà (1859-1933), nascut a Vilanova, va ser el 122è President de la Generalitat de Catalunya. L’any 1923, després del cop d’estat de Primo de Rivera, es va refugiar a Perpinyà i va ser llavors que Estat Català va desenvolupar el seu caràcter insurreccional. L’any 1926 va intentar una acció contra la dictadura de Primo de Rivera des de Prats de Molló, que va ser avortada pels gendarmes francesos. L’any 1931 va proclamar, des del balcó del Palau de la Generalitat, la República Catalana dins d’una federació de Repúbliques Ibèriques, tot i que va quedar en un sistema autonòmic.

DSC00327 casa n10

  

13, Casa Salvador i Bech

         Al passeig es veu una casa modernista, al número 10, encara que de factura molt discreta, un edifici totalment cobert d'esgrafiats, es tracta de la casa Joan Salvador i Bech, construïda el 1945 per l'arquitecte Eusebi Bona, té quatre obertures als baixos i cinc arcs de mig punt a la part superior de la façana. Els esgrafiats són motius vegetals amb petits fragments de temes mariners com peixos i barques.

DSC00283 Cases modernistes

  

14, Casa Castany

La casa Castany, ubicada al passeig del Carme número 9, al costat de l’anterior, és una construcció feta sota els dictats del noucentisme per l'arquitecte vilanoví Josep F. Rafols l'any 1921. Edifici compost per quatre plantes es caracteritza per una dotzena d'arcs que formen les obertures de la façana. L'arquitecte Rafols, va integrar l'arquitectura tradicional en la composició de l'edifici. La propietària era Nila Santacana de Pascual i va sol·licitar la construcció sobre el terreny d’una anterior casa de pescadors existent.

DSC00329 Detall modernista 1

  

15, Indians o americanos

      El modernisme em fa pensar en els emigrants de Vilafranca, però també de Sitges i de Sant Pere de Ribes, com de molts altres indrets de la costa catalana que van marxar a Cuba i les Filipines per intentar fer fortuna. En parlo una mica tant a la ruta urbana de Sitges com a la de Sant Pere de Ribes, les dues de no fa gaire temps i de les quals deixo els vincles de les cròniques al final. També em fa pensar amb en Francesc Martí i Torrents (un Martí Torrents diferent de l’artista del qual he parlat a l’inici) Aquell duia el nom de Martí, aquest segon duu el ‘Martí’ com a cognom. Aquest segon Martí era de Barcelona i havia nascut anys abans, el 1786; va participar en les campanyes napoleòniques (de la monarquia espanyola) fins que el 1808 va emigrà a l’Havanna on va prosperar i va ser un exponent dels grans comerciants caracteritzats pel seu espanyolisme intransigent. Des del 1847 es va dedicar al comerç d’esclaus (‘wikipedia’ que cita el llibre “Els catalans i Cuba”, d’Oriol Junqueras). Molts altres van treballar en el comerç del vi o del tèxtil i també van ser grans filantrops de la cultura.

DSC00285 Torre de Ribes Roges

  

16, Torre de Ribes Roges

Aquesta antiga torre de defensa va ser construïda el darrer terç del segle XIX com a element defensiu per protegir el barri de mar de possibles atacs, per mar o per terra, de tropes carlines o de bandolers, i és l'única que es conserva de les tres que hi havia a línia de la costa. La torre ha tingut diferents usos al llarg del segle XX, des d'un cafè restaurant fins a una oficina d'informació turística. L'any 2000 s'inaugurà com a Torre Blava, una intervenció artística de Josep Guinovart (1927-2007) que va convertir l'espai en un homenatge al mar Mediterrani i la seva gent.

DSC00326 Sitial de Gaud

17, Setial de Gaudí

A l’esquerra es veu el bosc de pins i el gran espai dedicat al parc de Ribes Roges, que s’encara al mar. Entre els pins (caldrà anar-hi i buscar) hi el monument a Antoni Gaudí Cornet, conegut amb el nom de “Setial de Gaudí”. Originàriament havia estat situat al passeig al davant del carrer del Gas. Aquesta obra de Salvador de Aulestia (1913-1994) va participar en representació d’Espanya a la Biennal de Venècia el 1968. L’any següent va ser donada a la ciutat de Vilanova per Miquel Adrià i Salas.

DSC00288 Villa Laguarda

18, Vil·la Laguarda

Una magnífica construcció modernista acabada el 1912. Va ser la residència d'estiueig del que va ser bisbe d'Urgell, Joan Josep Laguarda i Fonollera (1866-1913); també va ser bisbe de Barcelona i copríncep d’Andorra. És una casa d'estructura complexa, amb cobertes policromes que juguen amb pendents diversos i que utilitza el maó vist i la ceràmica com materials bàsics. En alguns aspectes recorda l'estil conegut com "secessió vienesa". Va arribar a Barcelona després de la Setmana Tràgica i amb aquell clima es va proposar millorar la situació de l’àmbit social ja que va ser conscient del fet que part de la culpa del desgavell sofert havia estat el distanciament entre l'estament eclesial i el poble, sobretot el més necessitat.

DSC00289 Platja

19, Platja de Ribes Roges

Miro als voltants i no veig cap senyal de ribes de color roig, però investigant he trobat que aquest és precisament l’origen del topònim. Era la coloració de l’aigua quan les onades petaven a les roques vermelloses, de caire argilós, a la vora de la platja. Quan es van realitzar les obres per eixamplar el passeig aquelles ribes rogenques van quedar sepultades sota de l’asfalt. Jo penso que haurien pogut deixar algunes roques roges en algun dels extrems per tal de recordar l’origen etimològic del nom de la platja.

DSC00290 Minotaure

20, Escultura Pasifae

    Posidó, déu del mar, va enviar un toro blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos no ho va fer, provocant la ira de Posidó. El déu es va venjar fent que la dona del rei, Pasífae, s’enamorés bojament d’aquell toro blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal (que era l’enginyer de l'època) va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el toro blanc. De la seva unió va néixer el minotaure. La mort del Minotaure, gràcies a l'atenès Teseu, va alliberar de la por a tots els pobles de la mediterrània. Personalment, recordo bé l’antiga ciutat de Cnossos, on la tradició hi situa el laberint del Minotaure. L’obra que veiem aquí és del vilanoví Òscar Estruga, realitzada amb coure.

DSC00295 Platja Adarro

21, Platja Adarró

Des del costat del Minotaure, tenim aquesta vista de la platja Daró i al final la Punta de Sant Gregori. Hi vaig passar ara fa poc i a la crònica ja en vaig fer una síntesi. Per no repetir-me, trobareu el vincle a la crònica al final d’aquesta.

DSC00301 Platja de la Republika

  

22, Platja de la Republika

  Arribant al búnquer del final de platja, hi ha tot de petites mostres populars, amb pedres i petxines. També una placa (que no crec que sigui municipal) on hi ha escrit “Platja de la Republika” (sic). El mar i la mediterrània ens porten el record que cap el mar hi havia l’expansió econòmica, però de ponent venien les desgràcies. El 1714, després de perduda la independència sota les bombes de l’exèrcit franc-castellà de Felipe V, la Real Junta va manar suspendre el sistema acostumat d’insaculació que es realitzava per designar jurats i el Consell de la Vila; un sistema que a Catalunya funcionava de feia anys i donava autonomia als pobles, però que es considerava insuportable per part d’un monarca autoritari (sistema model per a les dictadures).

DSC00302 Bunker poetic

  

23, Búnquers físics i mentals

       Al búnquer, segueixen les petxines i inscripcions: una diu “Búnquer poètic”. Trobo que està bé l’intent de l’autor, però no tinc gaire clar que un búnquer ho pugui ser gaire. Per concloure el tema iniciat, diguem que després, el 1715, va començar una cacera de bruixes poble per poble i persona per persona per determinar el grau d’adhesió i fidelitat al rei Borbó. També i ja des del mateix 1714 , la Real Junta va ordenar la confiscació i destrucció de tota la producció literària anterior a 1714 que pogués ser considerada contrària a Felipe V i al règim borbònic (Josep M, Torras i Ribé). Aquests dies (mitjans de febrer 2021) s’estan produint a Barcelona, Madrid i altres ciutats manifestacions per l’empresonament de Pablo Hasel que (segons l’article del 18/2 ‘elmundo.es’) ja havia estat condemnat el 2014 pel contingut amenaçador de dotze cançons que havia publicat a Youtube.

DSC00322 Memorial

24, Espais de Memòria

   Durant la Guerra Civil (1936-1939), l’atac que va realitzar el creuer franquista Canarias el 30 d’octubre de 1936 a Roses, endinsant-se en la badia i bombardejant la població, va provocar un pànic general a totes les poblacions costeres catalanes. Per això es va veure la necessitat de fortificar tot el litoral realitzant nombroses obres de caràcter defensiu, majoritàriament nius de metralladora, com és el cas d’aquest búnquer de la Punta de Sant Gervasi.

DSC00304 Casa Nin

  

25, Xalet del Nin/ Miramar

   Es tracta d’una gran finca del 1913 dissenyada per l’arquitecte Josep Font i Gumà. Va ser un encàrrec de Ferrer Nin, família de l'alcalde de Barcelona, que volia una residència acomodada on pogués créixer la seva nombrosa família, fugint de l'atmosfera de salubritat de principis del segle XX a Barcelona. Ot Ferrer Nin (1848-1913) va ser alcalde de Barcelona el 1874 i 1875 i partidari de la restauració Borbònica. Quan va morir Alfonso XII, el 1885, els partits Lliberal i el Conservador van arribar a un acord de tornar-se al poder, cosa que aconseguien mitjançant les xarxes de caciquisme de les províncies i procediments de manipulació dels resultats de les urnes (‘wikipedia’).

DSC00306 Darro Restes

26, Jaciment iber de Darró

Es baixa una mica. Aviat al costat, protegit per un tancat, hi ha les restes de l’excavació del jaciment iber de Darró. El país dels cessetans comprenia una part de la costa central catalana, amb les actuals comarques de l’Alt i el Baix Penedès, Garraf, el Camp de Tarragona i probablement una part de l’Anoia. Era una zona poc accidentada i amb una llarga costa, plena de petits assentaments que, com que estaven molt pròxims els uns dels altres, formaven un densa xarxa. D’aquest territori conegut com la Cessetània ens en parlen, encara que de forma molt breu, els autors clàssics Plini, Polibi i Titus Livi. Hi van tenir lloc els primers enfrontaments entre els romans i els cartaginesos. Ja vaig passar per aquí durant l’excursió de la qual insereixo el vincle al final.

DDDCCesclaus

  

27, El preu dels esclaus

       Per cert, sempre s’ha volgut passar de puntetes pel tema de l’esclavisme, probablement perquè en termes moderns fa vergonya saber que uns quants dels grans casals i palaus de Catalunya són el resultat d’aquell sistema d’explotació tant inhumà. D’algú en parlo a la crònica de la ruta urbana de Sitges. Afegeixo que al mateix article de wikipedia que he esmentat abans, fa referència a una carta, de Francesc Martí a Juan Anduce, que detalla l’acord dels preus: 25 dòlars un mascle adult, 17 per dones adultes o adolescents i 8 per nens menors de 12 anys. Sempre he pensat que hauríem de construir monuments als esclaus.

DDDConsolat libre

  

28, Plaça del Consolat del Mar

    Els segles del XIII al XV es va produir la gran expansió baixmedieval catalana per tota la mediterrània, però també per l’Atlàntic en la ruta que arribava a Bruges, l’àrea de la Lliga Hanseàtica. Al mar Mediterrani les rutes arribaven fins a l’extrem oriental, a Famagusta, Beirut i Damasc. Era la característica de l’expansió on no es tractava de conquerir sinó de comerciar. Va ser molt diferent de l’expansió a Amèrica, que ja venia influïda pel mètode de domini implantat des del XV per la Corona de Castella i Lleó. El Consolat del Mar va conformar un sistema de dret marítim que donava suport als comerciants i mariners que es desplaçaven. Els consolats s’obrien en ciutats amb les quals Catalunya arribava a acords. Se’n van obrir una setantena. El codi jurídic elaborat sobre les bases dels costums marítims de Barcelona, fou compilat entre els anys 1260 i 1270. Escrit originàriament en català, el Llibre del Consolat de Mar fou traduït a l'italià, el francès, l'anglès, el castellà i a altres llengües perquè durant segles fou la base de la legislació mercantil de molts països europeus, fins i tot en temps moderns.

29, El català

Ja que fèiem referència al Codi marítim que, com és lògic, va ser redactat en català recordem que amb el Decret de Nova Planta de Felipe V la llengua de Catalunya va ser prohibida a l’administració. Però això d’anar contra la llengua catalana, es manté fins ara amb intents per part de la dreta i ultradreta espanyola. A Catalunya no se’n han sortit però sí que ho han pogut fer per exemple a Aragó, on la seva llengua, l’aragonès, només es parla en reduïts espais de pobles propers al Pirineu.

DDDCCorts

  

30, El segle XIV

         El que es coneix com la Corona catalanoaragonesa estava formada el segle XIV per diversos regnes (estats o nacions): Catalunya, Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya. A la resta de la península Ibèrica coexistien diverses altres nacions o regnes: Castella, Lleó, Navarra, Portugal i el regne de Granada. Un llibre que en parla és de Montserrat Rumbau i amb el seu humor recull grandeses i misèries d’aquell segle. Recull algunes notes de Francesc Eiximenis (1330-1409) el reconegut franciscà i escriptor, que no s’estava de la marginació a les dones. D’elles dones deia, l’Eiximenis, “que són dissolutes i parlen i riuen i s’abracen i fins i tot es besen, encara que hi hagi poc parentesc” Ves per on, el costum de besar tothom que et trobes (al menys això era abans de l’actual pandèmia) ja es feia el segle XIV.

31, Carrer Ramon Muntaner

Cal girar pel carrer en direcció a mar; carrer dedicat a un gran personatge: Ramon Muntaner (1265-1336). És l'autor d'una Crònica històrica que relata els fets esdevinguts entre el 1208 (naixement de Jaume I) i el 1328 (coronació d'Alfons III el Benigne) i que s'ocupa dels regnats dels monarques que Muntaner va conèixer personalment i al servei d'alguns dels quals va treballar: Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne i els reis de Mallorca i de Sicília. Muntaner va començar a escriure la seva Crònica a València el 1325, quan ja era gran i, per tant, rememora els fets en què ha participat. Excel·lent narrador, escriu una crònica viva i expressiva. Escriu la Crònica perquè ha viscut els fets que hi explica. Per tant, n'és un testimoni i un protagonista; per això pot insistir en la veritat de tot el que diu.

DSC00310 Cases passeig

  

32, Hospitals de guerra

     Torno a passar pel davant de les cases del passeig Marítim, on s’observa una de les terrasses per un dels restaurants. Em ve a la memòria el que explica el company Carles Hervás, metge, gran company d’excursions i autor del llibre sobre la xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil. Escriu que el 1937 el Consell Sanitari de Guerra va estructurar el sistema hospitalari per tal d’atendre els soldats ferits. A Vilanova i la Geltrú es van habilitar dos hospitals nous. El primer va ser el de la Casa d’Empar, que fins aquell moment havia estat atesa per les Germanes de la Caritat. El segon es va inaugurar a la finca Mas Solers (de Sant Pere de Ribes) i destinat a acollir els ferits del Cos de Carrabiners.

DSC00313 Helix Miralpeix

33, Hèlix Miralpeix

Un altre cop al davant del port nàutic, encara faig una fotografia a aquesta hèlix. És davant la Casa del Mar i vora el passeig Marítim. L'hèlix de l'embarcació Miralpeix va ser donada per la Confraria de Pescadors; aquest petit monument es va inaugurar l’any 1996 amb motiu de la XXV Setmana del Mar. La barca Miralpeix es dedicava a la pesca d’arrossegament, pertanyia al Pòsit de Pescadors de Vilanova i la Geltrú i era de les anomenades quillats. He de dir que en un rètol dels Espais de Memòria i que parla de les forces per a la defensa de la costa cap a la segona meitat del 1937, informa que es van militaritzar dos petits pesquers, el Maricel i el Joven Rosita que van passar a formar part de la flota de vigilància i defensa antisubmarina de Catalunya. Vilanova, també va comptar durant el 1938 d’un petit tren blindat estacional en una via morta que vigilava la costa entre Sitges i Vilanova; aquest tren va ser objectiu de l’aviació italiana l’agost d’aquell any 1938. No hem d’oblidar, que Franco quan es va aixecar contra el govern legal de la República va disposar aviat de l’ajut militar de Hitler i de Mussolini.

I aquí s’acaba aquesta ruta urbana que m’ha permès entendre molt millar una petit part de la història de Vilanova.

Si vols la ruta d’aquesta crònica per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vilanova-i-la-geltru-passeig-maritim-ruta-urbana-65961516

BIBLIOGRAFIA:

Josep Maria Also, “Paisatge urbà i espais significatius” (Descobrim Vilanova i la Geltrú, 2000)

Teresa Camps i Miró, “Retrat Martí Torrents i Brunet”

Cecília Lorenzo i Blanca Giribet, “Jaume Morató. L’ànima de les drassanes” (Espai Far, 2020)

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, “L’aventura d’ultramar” (Biblioteca Cardona Torrandell)

Hèctor Oliva, “Passatges a Amèrica: la vida desmesurada de cinc catalans a ultramar” (La Magrana, 2007).

Carme Batlle, “L’expansió baixmedieval” (volum 3 de “Història de Catalunya”, dirigit per Pierre Vilar; Edicions 62, 1999).

Josep M. Torras i Ribé, “Felip V contra Catalunya” (Rafael Dalmau, Editor, 2005).

Carles Hervás i Puyal, ”La xarxa hospitalària a Catalunya durant la Guerra Civil” (PAHCS, 2014).

Montserrat Gumbau, “Grandeses i misèries de la Catalunya del segle XIV” (Tibidabo Edicions, 1999).

Marcel Pujol i Hamelink, “La marina catalana a la Baixa Edat Mitjana” (Diputació de Barcelona, 2018).

ALTRES VINCLES:

Del Jaciment Adarró també en parlo a la sortida: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/976-vilanova-i-la-geltru-a-cubelles-gr92

També hi ha caminades urbanes properes a:

Sitges: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/979-sitges-ruta-urbana-modernisme-barri-vistalegre-zona-sant-sebastia-centre-historic

Sant Pere de Ribes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/982-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-1-nucli-historic-cases-americanos