(Vallès Oriental) Ruta el 25/04/2018; 17 km; +450 -700; 5,5 hores. (El track dóna 14,41 km, però per un problema ha marcat pocs punts, això vol dir que sempre retalla distància i desnivells). Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Sant Sebastià de Montmajor, Torre del Rellotge, Castell de Guanta, Avenc de Castellar, Font de les Nueretes, Poblat ibèric, Torre Roja, Caldes de Montbui, Mare de Déu del Remei. Participants: Alfred, Josep, Carles, Josep Maria, Dolors del Carme, Joan Estalella, Anna, Vinyet, Joan Parcerisa, Lluís i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: L’església de Sant Sebastià de Montmajor està documentada des del 1065 i pertanyia al monestir de Sant Cugat.
Per la petita carretera BV-1243 s’arriba fins a Sant Sebastià de Montmajor. L’església, documentada l’any 1065, és d’una sola nau amb transsepte que dóna a la planta la forma de creu llatina. La planta té, pel costat de llevant, una capçalera triabsidal, en la que l’absis del centre és de planta quadrada i els dos laterals de planta semicircular. A l’extrem de migdia del transsepte hi ha un altre absis, també de planta semicircular. L’absis central, presenta com a particularitat les tres façanes decorades.
Cal destacar la curiositat del campanar que conté dos pisos. El de dalt és pròpiament el campanar, a sota en canvi s’hi van obrir les finestres d’un comunidor. Aquest comunidor, des d’on el mossèn exorcitzava les tempestes que s’apropaven i podien fer malbé els sembrats, és una curiositat; en queden pocs. Tot i amb això, just fa pocs dies en vam poder admirar també un altre que estava situat dalt del teulat, però apartat del campanar. Altres es poden veure separats i a uns metres de l’església. El que vam veure fa uns dies va ser el de Sant Julià de Sassorba: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/656-sant-bartomeu-del-grau-castell-de-grub-creu-de-gurb-sant-julia-de-sassorba
Comencem seguint els senyals blancs i grocs del GR i aviat passem pel costat de la Torre del Rellotge, una construcció de planta quadrada de 5 metres d’altura i una campana dalt del tot. Sembla que estava al nucli antic de Caldes i es va traslladar al petit nucli poblat de Sant Sebastià l’any 1903 per sentir tocar les hores. Estem al Serrat del Mig.
El camí va sobre terres roges, margues provinents d’acumulacions sedimentàries que potser provenen de l’encavalcament provocat pels moviments de la placa africana i l’europea quan encara hi havia un poc profund mar interior que provenia de l’actual Cantàbric i arribava a la mar mediterrània.
Resulta incòmode caminar en aquests solcs produïts pel pas de les motos. És la destrucció del camí. Quan ja no hi puguin passar pel canal que hauran provocat, aniran per un altre costat fins a produir-ne un altre i així successivament aniran deteriorant el medi natural. Els que caminem ho veiem sovint per diversos indrets de Catalunya. Cal la contractació de molts més agents rurals que multin fort i frenin aquest tipus d’actituds irresponsables. D’altra banda, els ajuntaments també s’hi haurien d’implicar, en molts casos saben qui són els que hi pugen.
Hem fet 3 quilòmetres i deixem a la dreta el Turó dels Pins, aplanat i poc evident. Estem a uns 650 metres (a l’inici estàvem a uns 480m) i seguim les corbes de nivell, sabent que a l’esquerra tenim el torrent de Guanta. Anem per pista de terra en direcció sud-est.
La pista ha fet un fort revolt i segueix cap a nord-oest. Uns 300 metres més endavant, a l’esquerra, un rètol indica l’Avenc de Castellet. Diu una llegenda que una truja de la propera masia de Can Castellet va caure dins l’avenc estant prenyada; les llegendes acostumen a ser fantàstiques i en aquest cas resulta que la truja i vuit garrins van aparèixer sans dues setmanes després a Castellar del Vallés. Es tracta d’un avenc de 7 metres de fondària i amb passadissos en dues direccions. Un grup d’espeleòlegs hi van baixar el 2016 i van reposar el pal indicador que havia estat tirat a dins. Es pot trobar més informació a la web: http://espeleobloc.blogspot.com.es/2016/04/lavenc-de-can-castellet-de-dalt-2.html
Amb boniques fotos i l’interessant croquis de l’avenc.
Arribem al Castellet de Guanta (estem a 430m, després de la forta baixada que hem fet), després d’uns 7 quilòmetres. Aquest és el resultat de diverses modificacions d’una masia del segle XV. La transformació més forta es va portar a terme dins del segle XIX. De l’original Castell de Guanta no en queden més que unes quantes runes en la seva posició original, dalt de la Roca del Corb, a sud oest del Castellet i a 537 metres d’altitud.
Aquí decidim menjar una mica i descansar a l’ombra, en aquest dia de sol molt fort. El Castell de Guanta havia estat una fortalesa que consta documentada el 1113 i pertanyia a la nissaga dels Montcada. Avui, aquí baix, a la masia dita el Castellet hi ha un restaurant de cuina casolana molt interessant per un dia de passejada. Obra els divendres, dissabtes i diumenges.
Seguim la ruta de gps, que portem; ara prenem un sender molt bonic que gira fins a la Font de les Nueretes. Un indret molt agradable i fresc. No he trobat informació de l’etimologia del nom de la font, però penso que podria ser un diminutiu de ‘nous’.
Avui és 25 d’abril, el dia de la Batalla d’Almansa. Però va ser el passat dissabte dia 21 que a València van celebrar la Diada del 25 d’abril. Aquesta Diada a València ve a ser l’equivalent a la Diada del dia 11 de setembre a Catalunya.
Aquell dia 25 d’abril de 1707 les tropes de l’exèrcit borbònic format per les tropes de Castella (sovint es pot veure que s’hi refereixen com a ‘tropes del Regne d’Espanya’ però com que no existia cap títol de ‘rei d’Espanya’ cal pensar que es tracta d’una identificació incorrecta) i del regne de França van vèncer l’exèrcit aliat d’Àustria, Gran Bretanya, Portugal i Països Baixos. Les conseqüències van suposar un pas molt gran en la consolidació de tot el territori per part de Felipe V, que estava enfrontat a l’altra pretenent a l’herència dels títols que donaven la sobirania de la península Ibèrica (tret de Portugal). Uns anys més tard, el 1716, Felipe V va dictar un Decret de Nova Planta pel qual va eliminar les constitucions i les institucions que els valencians disposaven i els garantien la seva independència i llibertat des de la creació del regne per part del rei Jaume I.
Al costat i en un tram que puja, veiem aquests gorgs i saltants d’aigua. Seguim amunt deixant a la nostra esquerra el torrent. La remor de l’aigua acompanya aquest ascens. Però per la quantitat d’aigua no veiem la forma de passar a l’altra banda del torrent (la dreta del torrent, o l’esquerra segon el nostre ascens). Tampoc hi veiem cap rastre de sender a l’altra costat. El nostre ha quedat barrat per una teranyina de bardisses. Tot i que ens hi endinsem com podem , el senderó ha desaparegut del tot; per tant decidim tornar enrere fins al Castellet (el senyal de gps tampoc serveix de gaire en indrets estrets en que es perd el satèl·lit i la traça va a dreta i esquerra de manera aleatòria: o trobem la manera d’avançar o cal recular).
Hem decidit seguir la pista en direcció a Caldes de Montbui. Cal tenir en compte que aquesta ruta té moltes pistes que anirem trobant. Nosaltres hem seguit atentament el topogràfic que podem anar comprovant per l’aplicació de Wikiloc al telèfon mòbil. El track que publiquem a Wikiloc és el resultat del camí que hem fet (cal anar atents, però, perquè ha gravat molt pocs punts).
Aquella guerra de Felipe V contra el pretenent Carlos va seguir. Van caure Aragó i Mallorca i al final també Catalunya, aquesta el 1714. Tots aquests estats van perdre les seves llibertats pels decrets de Nova Planta dictats pel rei Borbó; van perdre per la força de les armes (en una lluita de caire europeu i per interessos dels monarques) el seu dret a decidir.
Al cap d’uns 7 quilòmetres després (1h40’ aproximadament) arribem al Poblat Iber de Torre Roja. Molt interessant i ben explicat en diversos plafons indicatius, encara per sort ben conservats. També conegut com a Poblat Puig Castellar, va ser ocupat del VI aC al I aC. Els arqueòlegs han descobert que va ser abandonat durant l’època de la guerra entre romans i cartaginesos, o potser per la posterior repressió dels romans. La situació del poblat era privilegiada ja que oferia el control visual de la plana vallesana fins a la serralada Litoral. La seva activitat era sobretot agrària i obtenien excedent de cereal, amb el qual podien comerciar amb grecs, púnics i romans.
Un dels rètols ens explica un dels habitatges. Aquest comptava amb 6 habitacions, el que indica una població força desenvolupada i amb cases ben construïdes. Es calcula del segle I aC. S’hi ha trobat restes d’activitat metal·lúrgica i també tres enterraments perinatals (de nadons). En aquest sentit cal recordar que era habitual enterrar els nadons que morien sota la casa ja que es creia que aquests esdevindrien protectors.
Seguim endavant. Es confirma la gran vista que hi ha des del turó de la plana, amb Caldes de Montbui a sota nostre.
A l’edat mitjana (segles VIII o IX) es va tornar a ocupar el turó i es va edificar la que es coneix com Torre Roja i que també dóna nom al poblat. Cal destacar que consta, a Caldes, un llinatge del segle XI amb el nom de ‘Torre Rubea’. S´hi observen algunes filades de pedres en ‘opus spicatum’, que indiquen una obra feta encara sota els records del sistema constructiu romà. Destaca que hi ha dues torres concèntriques i que la interior encara conserva una part d’arrebossat, per tant hauria de ser d’època preromànica, com és el cas de la torre de Vallferosa; veure: http://eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/segarra/170-vall-llobregos-a-vallferosa
La baixada des del turó de la Torre Roja és dret i el sender va fent moltes curtes llaçades, però després de 100 metres de desnivell s’arriba a baix on el camí es suavitza i gira a l’est per dirigir-se a Caldes; així que una hora després de l’inici del descens arribem a l’entrada de Caldes per ponent, just pel pont del carrer de la Torre Roja que permet superar la Riera de Caldes. A la nostra dreta, a tocar, hi ha el conegut com Pont Romà. Els experts, fa dos anys, van determinar, amb l’aplicació del carboni 14, que la datació del pont és del segle XV, per tant és un pont ‘romànic’ medieval; encara que hi ha documentació que en parla el 1226 que bé podria ser l’original.
A continuació anem pel Raval del Remei, al nord de la vila. Deixem a l’esquerra unes pintades treballades sobre els temes que són d’actualitat des de fa uns mesos i que també són potser el resultat d’aquell desig del ‘dret a decidir’ que en parlaven els diaris fa un any i fins i tot els del PSC que ara, sembla, ja no diuen res d’això.
D’aquell any 1065 que dèiem, cal contrastar que el sobirà català era Ramon Berenguer I El Vell, el que va compilar les primeres lleis en el famós codi “Usatges de Catalunya”. A Castella i Lleó, era Fernando I El Magno; a Navarra, Sancho IV; i a Aragó, Sanç Ramires, que també era rei de Pamplona.
Acabem l’excursió al santuari de la Mare de Déu del Remei. Aquest edifici actual prové de les importants reformes del 1893. Amb això, està documentada la donació del 1553 d’unes terres i diners per la construcció del temple i se sap que l’any 1736 l’església comptava amb tres altars. La Verge del Remei és advocada de les remeieres i de les parteres; per això una de les advocacions més freqüents era perquè afavorís el moment del part.
A l’interior es veu la imatge de la marededéu amb un cinturó groc llarg. Normalment la representació habitual és amb una cinta de color de l’alçada de la imatge. Hi havia la creença que, aquesta cinta, posada damunt el cos de la partera ajudava a infantar sense cap problema. Com que hi havia molta demanda d’aquestes cintes es venien per les remeieres a les ermites i capelles; algunes dones les portaven elles perquè es creia que la cinta prenia virtut en tocar la imatge de la Mare de Déu.
Finalment entrem al restaurant del Remei on podem fer un dinar molt adequat i que ens permet pensar que si fem una altra excursió des d’aquest punt, tornarem a dinar aquí.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-sebastia-de-montmajor-castell-de-guanta-font-nueretes-torre-roja-caldes-de-montbui-mare-de-deu-24331427