(Vallès Oriental) Ruta 1253 el 02/09/2020; 8 km; +325 -325; 3,5 hores. Excursió organitzada pel Grup del Dimecres amb el següent itinerari: Santa Fe del Montseny, Can Casades, Can Lleonart, Esquei i Turó de Morou, Coll Mosquera, Pantà Santa Fe, Hotel Santa Fe, Sequoies. Participants: Grup reduït a 10 membres per les restriccions del Covid-19. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada (Valoració condicionada al flanqueig després de Morou).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1231 hi havia, a l’ermita de Santa Fe del Montseny, l’ordre eremítica de la Santa Fe.
Comencem l’excursió a l’aparcament davant del Centre d’Informació Can Casades, a Santa Fe del Montseny, on destaquen tres grans sequoies. Can Casades és una antiga casa d'estiueig del principi del segle XX rehabilitada i reformada el 1987 per la Diputació de Barcelona com a centre d'atenció als visitants. El que més destaca són les tres grans sequoies, espècie que disposa dels arbres més alts del món. A ‘monmontseny.com’ he trobat que quan es va construir Can Casades encara no hi havia carretera i es pujava a peu tardant unes 4 hores o pel camí de carro unes 6 hores.
Amb les motxilles sobre les espatlles estem a punt de començar.
Ens endinsem pel dens i agradable bosc de Can Lleonart. Fa dos anys el Parc Natural del Montseny va celebrar, el 29 de setembre, els 40 anys de la creació de la primera escola d’educació ambiental a Catalunya (i a tot l’Estat espanyol) quan es va obrir a la torre de Can Lleonart.
Uns metres més endavant deixem a la nostra esquerra l’edifici acolorit de l’Escola de Natura de Can Lleonart.
A uns 1180 metres comença la densitat de la fageda que ja no ens deixarà fins molt després del Turó de Morou.
Comencem a veure els afloraments de roques granítiques. Tal com m’ha explicat el nostre amic Alfred Montserrat els granits són roques plutòniques. Aquestes tenen una antiguitat d'uns 300 milions d'anys. Les roques plutòniques són magmes que s'han refredat en profunditat i després l'erosió ha deixat al descobert. Aquestes roques, sigui per moviments tectònics o per refredament, estan diaclasades (esquerdades); això, junt amb la meteorització, dona lloc al seu aspecte actual.
Seguim pujant, sense cap dificultat fins que arribem als Esqueis de Morou. Sabem que ‘esquei’ és una esquerda, o obertura, més o menys estreta i profunda en la roca. De ‘Morou’ no he trobat res definitiu, però si que he trobat que és també un cognom que surt com Morou, Mourou i Moreau.
Dalt de les roques hi ha un pal de ferro i la capsa del llibre de signatures, però per signar cal fer la curta i dreta grimpada per arribar-hi.
Una fotografia damunt de l'esglaó dels Esqueis. Mentre el 1231 uns eremites s’estaven quiets i meditant a l’ermita de Santa Fe, el Principat de Catalunya gestionava el Consolat de Catalans a Gènova, on després, el 1250, s'hi associaren quatre cònsols de mar al tribunal civil. Per aquells que diuen que Catalunya no és una nació, cal que els hi expliquem, així sabran més i seran menys ignorants.
El panorama és esplèndid i, a més, l’únic punt des d’on el podem veure. La vista se’n va per les valls i turons entre Les Guilleries i les primeres terres de Les Gavarres.
Seguim per dins del bosc, quasi planejant, fins a un altre aflorament de roca: estem al Turó de Morou, a 1312 metres d’altitud.
Una altra foto dalt del Turó que aquí no sembla turó. Ara, una NOTA important: d’aquí hem seguit un camí indicat com “L’Empedrat” uns 200 metres. Després hem tornat enrere per seguir la ruta gps que portem. En el cas d’haver seguit aquest camí (que davalla a sud) hauríem anat a parar a l’Empedrat de Morou i d’allà fins a la pista per la qual nosaltres també passarem després. Aquest ruta (no marcada en el nostre track) em diuen que és molt més fàcil que la que nosaltres farem.
Així que hem tornat enrere i per sota de l’Esquei hem girat a la dreta (direcció est) baixant fort pel torrent dels Passejadors. Aquí comença un flanqueig, per entre fageda, en el que cal anar en compte.
Així que baixem, però també pugem una mica, intentant orientar-nos per fites i posant atenció als peus perquè el terreny és molt inclinat, està ple de fulles, no hi ha camí i el senyal del gps tampoc és massa exacte. Per tant cal posar en marxa tota l’atenció i l’habilitat d’orientació i experiència.
Tot plegat, no són més que uns 800 metres de distància, però on hem anat molt lentament. Finalment s’arriba al coll de la Mosquera, molt florit. Des d’aquí ja queda poca baixada per trobar un pista boscana. El camí torna a ser fàcil.
La pista, a trams és camí i el camí a trams s’omple de magnífics grups de falguera aquilina (“Pteridium aquilinum”), una de les falgueres més conegudes. Les falgueres van ser les primeres plantes que van tenir vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molt de temps. Van arribar a formar grans extensions durant l’era primària (paleozoic) i en elles tenen origen els grans jaciments de carbó.
Parlant de coses no tant antigues varis mitjans han comentat que ja es sabia que a la coneguda com a finca d'El Rellán (Grao, Astúries) “era un lloc amb enterraments de víctimes de la repressió franquista assassinades extrajudicialment. La memòria oral va mantenir viu el relat que allí s'havia sepultat a moltes de les víctimes de la repressió franquista i que al voltant dels anys 50 es va aixecar sobre aquests mateixos terrenys, limitant amb la fossa trobada, una granja de porcs. L'Ajuntament, però, liderat per Esquerra Unida, va decidir comprar els terrenys a finals de l'any 2008 per 65.000 euros amb la finalitat de recuperar a les víctimes de la repressió, identificar-les i rendir-los homenatge”. Però estem a l’any 2020, la teòrica democràcia va començar fa 40 anys. No els hi fa vergonya als polítics espanyols (aquets “muy y mucho españoles” i també els dels socialistes obrers espanyols) que encara estiguem així? On són els seus sentiments de respecte a les famílies? I el Cap d’Estat no ha de dir res? Perquè tenim un Cap d’Estat?
El que no ens deixen en cap cas són aquests bonics i artístics afloraments rocosos.
Quan portem 5,6 quilòmetres arribem a una altra pista travessera, més ample. És la pista de Can Folguerola que ara seguirem cap a la dreta (direcció oest). Així arribem al Pantà de Santa Fe. Presideix també la foto el cim superior sense arbrat de Les Agudes.
Uns curiosos grups arbustius (dels que no conec el nom) sorgeixen del mateix pantà. A principis del segle XX l'editor barceloní Ramon de Montaner va comprar la vall de Santa Fe a la família Alfaras de Sant Celoni, amb la intenció de construir en la seva nova propietat un hotel de luxe. Les obres van començar el 1910 però en aquella època a la vall no hi havia llum elèctrica. Per superar l'inconvenient va fer construir una presa que es va conèixer com "l'estanyol". Aquest petit pantà aviat va ser insuficient i va començar la construcció d'un segon pantà. El nou pantà gran "pantà gros", va ser construït entre 1920 i 1935.
La pista ombrívola, planejant, ens va dirigint cap el final d’aquest magnífica excursió.
Passem pel davant de l’Hotel Santa Fe del Montseny, que està tancat. Formant part de l’edificació actual hi ha la ermita de Santa Fe del Montseny. Consta documentada des del 1231 i se sap que el 1270 hi residia un grup d’eremites, però no van durar gaire i el segle XIV ja només hi havia un ermità que depenia del rector de Fogars de Montclús. A l'ermita de Santa Fe de Montseny, l’any 1880 L'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (precursora del Centre Excursionista de Catalunya, CEC), entitat molt activa en aquella època, hi va instal·lar un termòmetre que juntament amb un altre a Sant Jeroni de Montserrat havia de formar part d'una xarxa pionera d'estacions meteorològiques .
Finalment ens queda temps per fer-nos algunes fotos al costat de les sequoies. Les tres sequoies de Santa Fe del Montseny es van plantar aproximadament als anys 20 per enjardinar la casa de Can Casades. Aquests arbres centenaris, haurien d’estar més protegits, perquè la seva exposició al públic fa que els turistes facin fotografies i s’hi apropin; però el problema són els desaprensius i els ignorants que marquen els arbres. La peculiar sàvia vermella que desprenen si els rasques i l’estat de la part inferior del tronc està força marcada per aquest motiu.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: