(Menorca) Ruta el 9/04/2019; 2,5 km; +30 -30; 2 hores. Visita i caminada per dins de les varies pedreres de S’Hostal, tant l’antiga com la mecànica. Participants: Dolors del Carme, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: L’any 1994 va començar la recuperació integral de l’espai de les Pedreres de marès de S’Hostal de Menorca.
Entrem a les Pedreres de S’Hostal (es tracta d’una visita dins d’un horari). Es tracta d’un entorn tallat per l’extracció, manual i mecànica, de pedra de marès per la construcció. Tal com el veurem és un univers laberíntic magnífic i molt agradable.
Tal com s’entra el primer que es veu és l’extraordinària Pedrera del Laberint. Aquesta pedrera es va explotar amb mitjans mecànics i és d’una gran fondària. Del laberint del fons en parlarem més endavant.
El procés geològic de l’illa va evolucionar al llarg de més de 400 Milions d’anys. Amb una superfície inferior a 700 Km2 conté una extraordinària varietat d’elements geològics (una gran geodiversitat) i un patrimoni geològic molt interessant.
Els primers treballs geològics coneguts a Menorca daten del 1834 i inclouen un mapa geològic que podria ser un dels primers mapes d’aquesta temàtica elaborats a Espanya. És possible que aquest interès provingui del fet que no és gens fàcil trobar un territori equivalent, tant per la varietat com per la qualitat dels afloraments.
Per cert, aquell 1834, regnava a Espanya Isabel II. La reina va dictar, més endavant, la prohibició d’admetre obres dramàtiques escrites en qualsevol altra llengua diferent del castellà. El català o el menorquí, com també el mallorquí, patien també la manca de respecte dels governs pels idiomes de les altres cultures.
La Fundació Líthica té com objectiu la rehabilitació de les Pedreres com a centre d’activitat cultural. Va ser l’any 1994 que van ser llogades per Líthica amb la finalitat d’evitar que fossin sepultades sota tones d’escombraries. Líthica pretén (i crec que ho ha aconseguit) donar una nova vida a les pedreres de S’Hostal com element de comprensió del treball dels picapedrers i també com a espai laberíntic i com a jardí natural.
Anem trobant senyals amb un ull blau; vol dir que hi ha un punt d’observació. Ara tenim al davant l’altra gran pedrera mecànica, la coneguda com de l’Amfiteatre, amb la curiosa Bretxa a l’angle nord, on s’endevinen escales, a l’ombra, que marxen a llocs desconeguts i misteriosos.
Un tranquil i feliç pardal en observa passar sense cap problema ni preocupació. El recinte de pedreres de mostra una zona antiga d’extracció manual (s. XIX-XX), i una zona moderna (1960-1994) d’extracció mecànica. L’explotació minera va acabar a la primavera de 1994. Les Pedreres de s’Hostal, el 2017, van estar declarades Bé d’Interès Etnològic, formant part del catàleg del Patrimoni Històric de Menorca. El projecte de Líthica ha rebut el reconeixement com a referent en la rehabilitació patrimonial i intervenció en el paisatge. Els ocells i altre petits vertebrats han fet d’aquest entorn la seva residència.
Al costat mateix hi ha un rètol (dels diversos que anem trobant) que, en aquest cas, explica els ocells més comuns a les pedreres. Anirem trobant pedreres amb noms diversos, però la veritat és que no sé exactament quina és cada una. Dins les pedreres, durant uns anys, hi havia horts i per tant ara en restes espècies vegetals: ametllers, oliveres, tarongers, comunitats de mates baixes i espinoses, algunes oliveres o ullastres... tot plegat se’m fa difícil de centrar en cada moment.
La Pedrera dita dels Tarongers és una de les pedreres d’extracció manual antigues.
L’entorn és com un jardí. Hi trobem uns jardiners que hi feinegen i ens expliquen que ho mantenen de forma natural, sense afegir-hi plantes i deixant que sigui la natura la que faci feina.
Hi ha camins que van cap a llocs diversos i de tant en tant trobem alguna raconada interessant com aquest racó de descans, que devia haver preparat algun dels pagesos que en el seu dia hi tenien els horts. Estem a la Pedrera del Bosquet.
Els senyals dels talls a la roca semblen indicar que al llarg dels anys s’hi treballava amb eines diferents. Aquests talls que veiem mostren unes ratlles de talls a la roca que van en sentit descendent.
El temps ens passa i no ens cansem d’anar a un lloc o un altre. Ara baixem al fons d’un altre espai de pedrera, potser la de l’Espinal.
Entrem a la Pedrera del Jardí Medieval. Ens hi trobem aquesta gallina que s’hi està tant tranquil·la, però em sorprèn no veure’n cap més.
Un pedra en homenatge a Jenny i Mike Lorigan i als voluntaris de Líthica que han fet possible aquest univers magnífic. Aquí entrem a un hort tancat, jardí secret o claustre, el jardí medieval, nostàlgic del paradís perdut, està construït a la mesura de l’home i per a ser punt de trobada amb un ordre superior, representat pel pla geomètric sobre el qual està realitzat.
Estem al centre de la Pedrera coneguda com de les Proes. L’ambient quiet i reclòs de la pedrera va suggerir aquest Jardí Medieval, que evoca el repòs i l’allunyament del món del claustre d’un monestir medieval.
Aquesta pedrera sí que la reconec: és la Pedrera de l’Ullastre i es pot reconèixer pel circuit Botànic que conté el caminet interior entre plants aromàtiques i d’altres espècies.
Hem voltat per la banda nord i oest del conjunt i per una llarga rampa baixem a una de les pedreres mecàniques. Ens rep la presència del Tòtem. Les figures, els racons, els trencats, les escales han nascut de les mans del picapedrer, artesà anònim, gran creador d’una obra espontània. Del resultat d’aquest treball d’extracció han sorgit unes formes, s’han gravat unes textures generant uns espais rupestres. (Podeu veure notes i fotos a la web ‘lithica.es’).
El següent pas ha de ser la immersió a la cerca de la nostra personalitat i cal entrar al laberint. Creat per celebrar el XX aniversari de Líthica, el Laberint Mineral es converteix en la presència que potencia l’essència laberíntica de les pedreres, juntament amb el Laberint Vegetal.
Dissenyat per Laetitia Lara (París, 1957), amb la col·laboració de Nuria Román (Madrid, 1966) i Basile Ribas (Suïssa, 1988), s’inspira en el Laberint del Minotaure, de planta quadrada, múltiples camins i un centre que convida al repte personal, o en grup. Una experiència lúdica on cada un es perd, se cerca i busca l’altre, reflex del nostre caminar vital. La seva concepció artística converteix el Laberint en una intervenció land-art a les pedreres, amb les pedreres. És un gran acte col·lectiu fruit de l’apadrinament popular de les pedres amb què està construït seguint la tècnica de la pedra en sec. Situat als peus del Tòtem i al fons de la pedrera d’extracció mecànica, el gegant de pedra vigila el traç geomètric d’un laberint que protegeix un petit estanc d’aigua, el gran tresor de la nostra illa.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://www.wikiloc.com/hiking-trails/pedrera-de-shostal-35117847