(Dinamarca) Ruta 1602 el 5/09/2024; 9 km; +1 -1; 3,5 hores. Caminada/visita per anar des del càmping fins al cap de Grenen. Participants: Hanny, Isabel i Miquel. Tipus de sortida: parcialment circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El primer far d’Skagen va ser construït l’any 1747.
Aquest mateix dia arribem al migdia al càmping Poul Eeg, a la població de Skagen (que pronuncien “skienn”). Aquest és un càmping molt nou i recomanable, amb unes instal·lacions i cuina, amples i pràctiques. Compta a més amb un àrea específica d’autocaravanes a preu de ‘àrea camper’ però amb el dret d’ús de tots els serveis de càmping.
Després de dinar una mica decidim fer l’excursió fins a l’extrem de Grenen, que és la punt més al nord de Dinamarca. Estem a la costa est de la península de Skagen Odde a l'extrem nord de Jutlàndia.
Aviat ens desviem de la carretera per entrar en un caminet sorrenc que segueix pel costat d’un canal d’aigua i que seguirem durant una estona per entre bosc; dels pocs boscos que veiem. El port de Skagen és el principal port pesquer de Dinamarca i també té una pròspera indústria turística, que atrau 2 milions de persones cada any.
Aviat podem trepitjar platja per anar a fotografiar uns búnquers de la Segona Guerra Mundial. Al Parc Natural de Skagen, a la mateixa platja de Grenen, just al costat del Far, trobem un d'aquests reductes bèl·lics, en si mateix impressionant. Són autèntics búnquers de defensa alemanya, que estan repartits per tota la costa nord de Dinamarca, i perfectament conservats tal com es van construir al seu dia
Després seguim la platja, en direcció nord, en direcció al far que es presenta molt destacat.
El mar brilla magnífic a la nostra dreta. Es veuen uns quants vaixells de càrrega, suposo que esperant poder entrar al port, senzillament fondejats. La pesca és el nucli del Port de Skagen i, per tant, forma part de l'ADN del port i de Skagen. El port de Skagen és el port pesquer més gran de Dinamarca i el 25% del valor total de desembarcament de tots els ports danesos es desembarca al port.
En aquesta platja, ho informen uns rètols, hi sovintegen les trobades de foques en les èpoques que corresponents. Ara no és el moment, però encara es veu alguna petita foca morta. Fan molta olor i en comptaré sis.
Arribem al far Gra Fyr. Encara és un far actiu al nord-est de Skagen a l'extrem nord de Jutlàndia. Va ser dissenyat per l'arquitecte Niels Sigfred Nebelong i va entrar en funcionament el de novembre de 1858. Anteriorment n’hi havia un altre que va ser precisament el primer far de Skagen (el far blanc, Det Hvide Fyr), dissenyat per Philip de Lange i acabat el 1747. També cal afegir que va ser el primer far de Dinamarca que es va construir en maó.
Envoltat de varis edificis és famós perquè en pot pujar dalt per l’escala interior, però són molts esglaons. També perquè s’hi pot veure un globus on ens representen les principals migracions d’ocells del Planeta. A l'antiga residència del guardià del far, podeu explorar l'exposició Heavenly Portraits i conèixer els secrets que hi ha darrere de la bona foto d'ocells.
Hi ha un parell de sales d’exposicions, en una de les quals hi ha dibuixat al terra la silueta d’aquest extrem nord del país i que sembla que periòdicament es va desplaçant a llevant.
Tot l’entorn és sorrenc i dunar. Damunt d’una duna més destacada hi ha una rosa dels vents. Recordem potser que l'assentament d’Skagen va començar durant l'edat mitjana com un poble de pescadors, conegut per la seva indústria d'arengada . Gràcies als seus paisatges marins, pescadors i llum del vespre, a finals del segle XIX es va fer popular entre un grup d' artistes impressionistes coneguts ara com els pintors de Skagen .
Finalment arribem a la part superior, al nord. Hi ha una gran zona amb lavabos (perfectament nets, com sempre a Dinamarca), aparcament (també per pernoctar autocaravanes) i un museu.
Encara haurem de fer un tram més de platja. El nostre esperit viatger i de descobriment ens ha portat a conèixer aquest extrem nord, un dels racons més singulars de Dinamarca ja que no només estem arribant al punt més al nord del país, sinó d'una zona única on el Mar del Nord i el Mar Bàltic es troben.
I no pot faltar un búnquer de la Segona Guerra Mundial. Més amunt sabem que hi ha un búnquer alemany que s'ha convertit en un petit museu de guerra. Va ser obert el 2008 per Martin Nielsen i Christian Hansen. Encara que estava habilitat per a fer funcions d’infermeria sembla que mai es va fer servir com a tal. No obstant això, en l’actualitat, proporciona una bona introducció als búnquers alemanys al llarg de la costa oest de Jutlàndia.
També un segon búnquer. De fet la totalitat de la península conté nombroses construccions militars. Abans parlàvem del 1747, diguem, doncs, per perspectiva històrica que aquell any Catalunya encara estava brutalment sotmesa a la repressió del monarca Borbó. Els Decrets de Nova Planta de Felip V ho van destruir tot. El sistema polític constitucional català quedava liquidat i el Principat va passar a regir-se per les lleis castellanes, sempre amb la intenció d'escanyar unes elits i una població considerada rebel per natura. Els morts, els assassinats posteriors, els impostos que van portar misèria, els exiliats, tot plegat va abocar Catalunya a una misèria galopant.
Finalment arribem al cap del nord: la punta Grenen. Aquest extrem nord va rebre el seu nom a causa de la seva forma com que assembla a la branca d'un arbre (en danès: Gren). Només per cloure el comentari anterior afegim que a Catalunya la capitulació acordada amb Berwick, el 1714, el militar dirigent del setge a Barcelona, establia uns mínims de decència en la manera de tractar els vençuts. S'havia de respectar les vides que encara hi havia, les propietats i la llibertat de circulació. Però, només una setmana després de l'acord, Berwick va ser substituït pel marquès de Lede, que havia rebut ordres de Felip V d'engegar una gran repressió.
Aquí ens hi entretenim una bona estona i veiem com arriba un tractor amb una mena de caixa d’autobús al darrera, amb els turistes que no han volgut o no han pogut venir caminant. Parlant d’història cal saber que el rei Borbó Felipe V va fer crear llistes de noms de persones que havien de ser empresonades o directament executades.
Les seves roderes queden perfectament marcades a la sorra i passem per entre elles per anar tornant tot fent una mica de circular. Afegim ara que “els pintors de Skagen” van ser un grup d'artistes escandinaus que van visitar la zona cada estiu des de finals de la dècada de 1870 fins a principis de segle. Es van sentir atrets pels paisatges, els pescadors i la comunitat social dels seus companys artistes que els van animar a pintar a l'aire lliure seguint l'exemple dels impressionistes francesos tot adoptant de vegades l' enfocament realista de l' escola de Barbizon. Van trencar amb les rígides tradicions de les acadèmies d'art danesa i sueca, preferint les tendències modernes que havien experimentat a París.
Per cloure el tema d’història, afegim que Antoni de Villarroel, cap militar de la resistència catalana, va ser exhibit pels carrers de Barcelona lligat i encadenat mentre la família reial se'n burlava. Va ser portat a la presó de Santo Antón de La Coruña, on seria constantment humiliat i viuria en unes condicions lamentables fins al punt de patir paràlisi en les cames. Per tal que no morís a dins de la presó, el van deixar abandonat a les portes. En el cas del general Josep Moragues, va ser arrossegat viu per un cavall i esquarterat. El cap va ser penjat al portal de Mar fins al 1727. Altres líders de la resistència van tenir finals similars.
Aquestes són les coses que no s’aprenen a les escoles ni en parlen per televisió.
A prop del càmping, posats a ser observadors, encara ens crida l’atenció aquesta bonica tapa del sanejament del poble.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps15x24skagergregen-186211751