Ruta el desembre de 2019; 9 km; +160 -110; 4 hores. Excursió durant el viatge organitzat per Bonviure a Cuba. Itinerari: San Juan de Sagua, riu San Marcos. Participants: Grup de 16 persones amb la Pilar com a guia. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El poble de Viñales es va constituir l’any 1878, fa ja 141 anys.
Hem sortit avui de l’Havana, per tant arribem al punt de sortida molt tard: a les 12. De l’Habana diguem només un parell de coses. Aquesta primera foto és de la vista que es pot gaudir de de la plaça de la Revolució, l’indret des d’on Fidel Castro feia els llargs discursos. El més llarg que se li recorda el va pronunciar als 71 anys davant del Parlament de Cuba i va durar 7 hores i quart.
Aquest monument està a la plaça del Parc Central. Està dedicat a José Martí, el cubà fill de pare valencià i mare canària, que va néixer el gener de 1853. Polític i filòsof se’l considera el pare de Cuba. Va ser el fundador del Partit Revolucionari Cubà (PRC) que propugnava l’alliberament del domini colonial espanyol de l’illa i fundar una república lliure i independent. El seu pensament va transcendir fronteres. Va morir en combat el 19 de maig de 1895.
La volta que tradicionalment es fa comença en aquesta plaça que és la porta d’entrada a l’Havana vella on, entre molts llocs d’interès es pot visitar l’hotel Ambos Mundos, on hi va residir l’autor de ‘El vell i la mar’, Ernest Hemingway, des del 1932 al 1939. Nosaltres hi entrem i pugem fins a la terrassa superior, on podem beure un refresc i gaudir d’una bonica vista.
Imprescindible és visitar la Bodeguita del Medio, que té l’origen en la bodega la Complaciente, que va ser comprada el 1942 per Angel Martínez. Amb el temps hi anaven personatges com Hemingway, Gabriela Mistral, Agustin Lara i Pablo Neruda entre altres. Generalment està saturada fins al carrer i és famosa també pel seu ‘mojito’.
Però encara és millor entrar, per l’estret passadís de l’esquerra, fins a la part posterior on hi ha el restaurant. Una bona opció és pujar al pis de dalt, on arriba menys el soroll i la música del carrer.
La història de l’illa de Cuba se’n va més enllà dels temps envoltada del núvol difuminat d’unes tribus indígenes de les quals ens ha quedat ben poca cosa. Les primeres notícies que en tenim provenen de l’arribada de Cristòfor Colom, el 1492, moment en que hi havia tres tribus que l’habitaven: els guanacahibes, els siboneis i els taíns.
No serà fins a les 12 del migdia que arribem amb l’autocar a San Juan de Sagua, un petit poblet situat a la Sierra del Rosario, a l’occident de Cuba i per sobre de la població de San Diego de los Baños, que és famós per les seves aigües amb propietats medicinals que funcionen des de l’època colonial.
Hem iniciat la ruta i passem prop de cases escampades dedicades a l’agricultura. Al fons es veu ben definit el cim arrodonit, com un gran bony, del Guajaibón.
El sistema de transport ha tornat als procediments històrics, especialment impulsat pels grans problemes de subministrament de petroli des que el president americà Trump ha tornat a imposar el bloqueig de l’illa.
Arribem a una casa on ens quedarem a dinar. Avui el programa estava pensat per pujar al Pan de Guajaibón, de 692 metres, que és el cim més alt de l’occident cubà. Es tracta d’una gran muntanya de roca calcària; però no serà possible ja que hi ha hagut, diuen, una esllavissada i la ruta s’ha tallat. Farem una ruta diferent que acabarà a un punt on ens recollirà l’autocar.
La família que ens ha acollit viuen una vida plàcida i em deixen fer una foto que mostra aquest espai seré. Sembla que el segle XVII, aquest territori era conegut pels seus conreus de cafè de propietaris espanyols amb grans dotacions d’esclaus provinents de l’Àfrica central.
En acabar continuem seguint sempre en direcció nord per camí entre camps de conreu. L’Àrea Protegida de les Mil Cumbres es va aprovar el 1986, ocupa més de 17000 hectàrees i compta amb 1155 espècies de plantes de les quals 273 són endèmiques, entre elles mostra la seva presència la ‘palma corcho’ (“Microcycas calocoma”); està protegida per perill d’extinció i està considerada un fòssil vivent.
Vint minuts després creuem el riu San Marcos, que porta les aigües que baixen de la Sierra Chiquita i també de Mil Cumbres. Aquest riu que traspassem forma frontera entre els municipis de Pinar del Rio i Artemisa.
Una mirada a la nostra esquerra, a l’oest, permet albirar l’espai verd i dens del parc nacional de les Mil Cumbres. Aviat, uns 5 quilòmetres des de l’inici, el sender girarà primer a ponent i després al sud. Les roques sedimentàries marines es van depositar durant els últims 1,8 milions d’anys. Hi dominen les calcàries i les margues, amb abundants restes d’invertebrats marins.
Ens endinsem en el bosc i com una filera cromàtica anem seguint un estret però evident sender. El silenci i l’aire, encara que molt càlid, ens acompanyen.
L’any 1878 es va fundar Viñales i uns 800 anys abans la Península Ibèrica estava formada per diversos regnes (o estats o nacions): Lleó, que tenia com a sobirà a Alfonso VI; Castella, a Sancho II; Navarra, a Sancho IV; Aragó, a Sancho Ramírez; i a Catalunya, Ramon Berenguer II.
Finalment arribem a la mateixa carretera del poble de San Juan de Sagua, però uns 4 quilòmetres més a ponent, on trobem l’autocar.
Per cert, Sancho II és un referent en la Castella de l’època fent-la el veí més incòmode pels territoris fronterers. Sancho va respectar el repartiment que havia fet el seu pare, però dos anys després de la mort de la mare, va desposseir el seu germà Alfonso de tron lleonès; després va destronar el seu germà Garcia de Galicia. És a dir, tot un personatge.
Amb l’autocar anem fins a Viñales on dormirem tres nits i per tant hi farem el Cap d’Any. Estem a uns 140 quilòmetres de l’Havana. El municipi de Viñales, amb vuit pobles, compta amb 28.000 habitants. Abans de la conquesta dels espanyols estava habitada per la població taína. Posteriorment va rebre una forta colonització per cultivadors de tabac de Canàries. El primer assentament està documentat el 1878. Els taíns van ser els habitants precolombins de les Antilles. El seu nom significa ‘noble’ o ‘bo’ en arahuaco. No els hi va servir de res ser bons o nobles davant d’uns nous visitants amb ànsies d’espoli.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cuba-01-la-habana-san-juan-de-sagua-mil-cumbres-vinales-45250939