Ruta el desembre de 2019; 7 km; +120 -120; 7 hores (amb dinar i visites incloses). Excursió durant el viatge organitzat per Bonviure a Cuba. Participants: Grup de 16 persones amb la Pilar com a guia. Itinerari: Viñales, ruta del Palmarito, visita finques de cafè i de tabac, cova de La Vaca. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El 1511 Diego Velazquez es va proposar iniciar la conquesta del territori cubà.
Avui comencem a caminar directament des de Viñales. Hem dormit en cases particulars. Tot el poble està ple de cases que han organitzat habitacions amb bany privat i aire condicionat pel turisme. Un símbol, a la façana que dóna al carrer, les identifica. És un procés que va impulsar Raúl Castro a partir del 2008 quan va començar a eliminar l’excés de prohibicions i regulacions que limitaven el poble.
El punt de trobada és en una cruïlla i tot el grup va sortint de les 5 cases on hem estat allotjats. Guardo molt bon record de l’allotjament en la casa de Viñales, on la senyora Lioska em parlava dels seus sentiments després de la mort de Fidel Castro, l’any 2016.
Sortim del poble en direcció nord-oest i aviat tenim als costats les boniques cases rurals d’una sola planta, com la majoria de les cases de la població.
Avui seguirem part d’un sender ben clar conegut com el camí del Palmarito, per entre conreus del país. Aquesta casa de la foto brilla per l’estesa de color, els colors de la vida. Els noms són bonics, íntims: casa Manzana, cabaña El Atardecer o villa de Cuba Libre entre d’altres. Estem a la Vall de Viñales, declarada Patrimoni Natural per la Unesco, on es poden trobar els sistemes de coves més importants de Cuba. No arribarem a la Cova Palmarito, però cal saber que és la gruta subterrània més gran de l’illa.
Pels voltants, algunes plantes de fruits exòtics, que no soc capaç d’identificar. Segons ‘ecured.cu’ hi ha 168 fruits que es conreen a l’illa de Cuba.
És un àmbit rural bàsic però molt agradable, com si haguessin posat cabanes per decorar la muntanya. En general el paisatge rural i de pagesia resulta intensament evocador.
Avui tenim un guia local molt tranquil i agradable que s’atura i ens explica les curiositats d’aquest país. Aquí tenim un niu de tèrmits. Aquesta terra estava poblada pels nadius originals, però els castellans no van decidir-se a conquerir-la quan hi van arribar el 1492. No va ser fins l'any 1511 quan Diego Velázquez va posar-se activament a conquerir el territori. L’objectiu era la recerca d’or. I així van començar a fundar-se les primeres ciutats de Baracoa, Bayamo i Santiago. Aquells anys van suposar l’inici del final d’una vida plàcida pels habitants originaris. Els indis eren repartits entre els colons per tal de fer-los treballar. La humiliació i els abusos van fer que molts fugissin cap a l’interior. Altres van patir els càstigs si no es convertien al cristianisme. Tot plegat, juntament amb les malalties que hi vam portar, es va anar reduint la població.
Passem pel costat d’un camp que espera ser sembrat amb tabac. Al fons la gran cabana per assecar les fulles després que siguin collides. Al davant els bous que actualment són l’eina de treball fonamental i que substitueix els tractors, que no poden funcionar per manca de benzina, pel nou bloqueig de l’illa ordenat pel president nord-americà. Jo em pregunto: no els hi fa vergonya als americans, abusar així d’aquesta petita illa?
Seguim en direcció nord, sempre voltats de camps i cases de vius colors, signes de vida i sense pol·lució.
Arribem a unes cases que tenen per activitat l’obtenció de cafè. En aquesta, estan molent el cafè i només cal apropar-s’hi una mica per percebre l’aroma. M’ofereixen una tassa de cafè, que resulta molt agradable. De pas, també m’ofereixen una estona de bona conversa. Abans comentava la conquesta de Cuba, he de dir que a Catalunya (i també per tot Espanya) hi ha esglésies, palaus i grans cases que alguns colonitzadors van fer construir quan van tornar de Cuba. Jo acostumo a dir que hauríem de fer monuments als esclaus que van ser obligats a treballar i a enriquir alguns dels que s’hi van desplaçar. Ara podem gaudir d’aquell patrimoni que es va crear amb la suor d’aquells pobres desgraciats. No som responsables del que van fer els avantpassats, però sí del que fem nosaltres.
Al costat, tinc la imatge plàstica del treball del camp, amb els bous llaurant la terra; una imatge que no havia tornat a veure des que vaig estar, fa anys, fent la travessa del Rif, al nord del Marroc.
Ens explica el senyor Domingo que aquesta cabana baixa no és cap magatzem: és un refugi. Els troncs que la formen estan enterrats molt profunds i tota la cabana és molt sòlida per tal de resistir els forts temporals i ciclons que assoten l’illa. Cuba té un clima subtropical caracteritzat per dues temporades: un estiu càlid i plujós de maig a octubre i un hivern sec i fresc de novembre a abril. Però pateix tempestes tropicals entre juny i novembre; els huracans més forts solen ser entre finals de setembre i principis d'octubre.
El nostre ritme avui és molt lent. Hem fet només uns 2 quilòmetres i portem més d’una hora i és que hi ha moltes coses a observar i aprendre. Aquí ens aturem per escoltar les explicacions sobre la planta dels plàtans que ens ofereix el guia.
A continuació toca rebre la lliçó sobre la producció de tabac. Ens la dóna el fill dels titulars de la finca. Al món rural, les cases, magatzems i habitatges s’han privatitzat, però no la terra. Als que treballen la terra l’Estat els hi paga un sou i per tant el 90% de la producció la rep l’Estat. Però la finca es pot quedar un 10%. Amb bon humor el mestre tabaquer va dient que el 90% és per l’Estat i el 20% per ells; amb un somriure cadascú s’ho pren com vol.
Per la pista de terra vermella, quan ja portem uns 3 quilòmetres, ens orientem una mica més a ponent de cara a la gran ceiba que veiem no gaire lluny, al costat d’una cabana.
Al costat de la base del tronc de la ceiba puc fer aquesta bonica foto de part del grup. La Ceiba és un arbre majestuós, dominant en les selves i pot arribar a una altura de fins a 70 metres. Creuen els pobladors que no l'impacten els llamps a causa de la seva índole idioelèctrica, gràcies a la configuració horitzontal de la seva capa i la llana de l’escorça, mala conductora de l'electricitat. Històricament, aquesta qualitat li ha procurat un lloc especial en l'imaginari religiós i popular del país antillà. Pocs s'atrevirien a talar una ceiba sense permís dels sants que correspongui, sota pena d'un càstig sobrenatural. Asseguren alguns que la ceiba es venja.
Entrem dins la cabana que fa les funcions de bar on podem prendre cervesa, refrescos i fins i tot algun combinat, tipus pinya colada, mojito o daiquiri; i és que a Cuba els combinats, amb rom, són la base de molta conversa. Des d’aquí estant tenim la vista de la zona del Mogote.
Després girem cap a sud i ens apropem als turons de formes arrodonides i arbrades.
Aviat toca pujar dret uns 50 metres per anar a la cova. La cova està dins d’un mogote, és a dir dins d’un turó elevat de forma arrodonida, prominent i sovint aïllada; generalment de roca calcària. Es tracta de romanents de diverses capes sedimentàries erosionades. Generalment es van formar en aigües poc profundes i després, per efectes tectònics, elevades a la superfície on les pluges i el vent les han erosionat, efecte que a més ha servit per aplanar els terrenys dels seus voltants. A dins s’hi poden trobar sovint coves, esquerdes i pous.
La cova de la Vaca té una entrada pel nord i una sortida, molt més gran, pel sud. Es passa amb facilitat.
Després toca davallar per unes escales dretes que baixen fins al pla, a l’altra banda.
Passem pel costat d’una bassa, al costat del restaurant on anirem a dinar.
A un costat del patí hi ha aquest curiós animal, lligat amb una corda. Aquest animal que sembla una rata gran és tracta d’una jútia conga (“Capromys pilorides pilorides”); és un animal robust i cua relativament curta i es pot trobar en totes les regions de Cuba, en manglars, pinars i en coves formades entre les arrels dels arbres. Pot arribar a ser domesticada i a conviure amb l’home.
Després del dinar anem marxant cap a Viñales un altre cop. Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib. Es constitueix políticament com a Estat socialista de treballadors, des de la victòria de la Revolució Cubana, adoptant un sistema que, segons la constitució és una república ‘democràtica’, que en la pràctica funciona com a Estat socialista. Certament el concepte ‘democràtica’ queda qüestionat donat la manca d’un sistema de partits obert, llibertat de premsa i de moviment.
Abans d’arribar-hi encara ens fem aquesta fotografia del grup. Per cert, ja que hem parlat de ‘Estat’ diguem que sovint es confonen els termes ‘estat’ i ‘nació’. El terme nació prové de la ‘natio’ llatina i fa referència a aquell territori i conjunt humà amb normes, cultura, tradicions i llengua diferents de les dels altres territoris. Per això, per exemple, Espanya és un estat i Catalunya és una nació sense estat. Per perspectiva històrica cal recordar que Catalunya pertany a l’estat espanyol des del segle XVIII quan Felipe V va dictar la Ordre de Nova Planta, per la qual va eliminar les Constitucions de Catalunya i els seus sistemes de govern (les Corts i la Generalitat) i va sotmetre el sistema a les lleis castellanes. Va ser un acte que el rei no podia fer, ja que havia jurat respectar les constitucions catalanes i per tant va cometre perjuri. Per això alguns creuen que és un cas de colonització.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/cuba-02-vinales-cami-palmarito-cueva-de-la-vaca-valle-de-los-mogotes-45250954