1624, Serra Obac, Alzina Sallari, Graons de Mura, Cova dels traginers, Alzina del Vent, Turó de la Pola

(Bages) Ruta 1624 el 19/11/2024; 6,5 km; +238 -238; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Serra Obac, Alzina Sallari, Graons de Mura, Cova dels traginers, Alzina del Vent, Turó Pola. Participants: Tota la Colla dels Dimarts, guiada per Francesc Raventós. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: El 1713 es va produir el combat de Mura.

P1030364 P inici Hem deixat els cotxes a l’aparcament de l’Alzina de Sal·lari, situat en un revolt molt marcat de la carretera BV-1221, que segueix la riera de les Arenes, venint des de La Barata. L'Alzina del Salari (o del Sal.lari) va morir el 1985, però encara és un dels arbres amb més anomenada a Sant Llorenç del Munt perquè el seu nom identifica des de fa més d'un segle el punt d'inici de moltes excursions per la Serra de l'Obac (segons explica ‘trailmont’).

P1030365 retols info Comencem a caminar pel camí de bosc que va direcció nord i comença, a l’entrada, amb uns cartells informatius.

P1030366 N Sot de la Teula Els cotxes s’han quedat a uns 720 metres d’altitud i el camí va pujant poc a poc, deixant a la nostra dreta, l'espai ombrívol del Sot de la Teula.

P1030367 Explicacions El camí es divideix en dos. Seguim pel de l’esquerra, però abans, en el petit replà, escoltem les explicacions de l’amic Camp. Estem en territori de Mura, un poble, al sud-est de la comarca del Bages, ja en contacte amb el Moianès i el Vallès Occidental. Cal, potser, recordar que durant la guerra de Successió Espanyola, Antoni Desvalls va presentar batalla als borbònics el 7 de maig de 1713 en el Combat de Mura, on va derrotar la columna de Diego González, després de fer una incursió sobre Manresa en què va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix de la Escalera.

P1030368 Coves Galceran Unes formacions de conglomerat em sembla que ens indiquen el lloc per on hi ha el que es coneix com les Coves del Galceran.

P1030371 Graons de Mura Ara el camí, pedregós sobre roca de conglomerat, fa més pujada. Estem en els coneguts com Graons de Mura. Del territori, diu la paremiologia que “a Mura el llop pastura, a Granera el llop s'espera, a Talamanca el llop es tanca i a Rocafort el llop ja és mort”... però també es diu (o deien, probablement el veïns): “Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort”.

P1030373 Cova dels Traginers Hem caminat només 1,5 quilòmetres i arribem a un forat a la roca: és la Cova dels Traginers. Però ja sabem que a tot el Parc Natural n’hi ha moltes de coves. Els nivells formats principalment per gresos i conglomerats son els principals aqüífers, especialment els nivells més carbonatats ja que poden estar carstificats i per tant presenten una major permeabilitat. En canvi els nivells amb una elevada proporció de lutites i margues funcionen com a estrats impermeables, els quals poden confinar nivells d’aqüífers i també funcionar com a nivell base local de la circulació d'aigües subterrànies. Els efectes de les aigües van originar les coves existents.

P1030374 Es llarga S’hi entra fàcilment. Però es pot veure la seva longitud en direcció a nord, on hi ha una obertura. Probablement deu prendre el nom pel fet de tractar-se d’un punt d’aturada dels traginers que anaven a Mura i que, si calia, s’hi aturaven a dormir.

P1030375 Accs Abans de sortir, encara faig aquesta fotografia de l’Anna i en Sauret que miren cap a la foscor on jo hi estic quasi invisble.

P1030381 Alzina bonica o del Vent Caldrà anar pujant còmodament fins a 892 metres d’altitud on hi ha l’Alzina del Vent. L'Alzina del Vent, també coneguda com l'Alzina Bonica o l'Alzina de la Coma d'en Vila, té una alçada de prop de 12 metres i un tronc amb un gran perímetre de 2,8 metres. El principal atractiu d'aquesta alzina són les seves nombroses branques, totes gruixudes, fermes i llargues, que li donem un aspecte monumental.

P1030382 Brancam No és fàcil captar-la en la seva totalitat, però tot i això és indiscutible el seu posat com a monument de la natura.

PHOTO 2024 11 19 19 38 21 És, certament, el lloc ideal per fer una foto del grup. En total som, avui, dinou participants. Foto de l’amic Jordi.

P1030384 Tur Cort Fosca Ara tornem enrere seguin en direcció el GR-5. Tenim unes grans vistes de una bona part de l’Obac, amb la mola que es veu que crec que duu el nom de Turó Cort Fosca, pel fet que hi ha una cova que imagino que devia oferir el nom al turó (fosca). Sembla que també s’hi ubica l'anomenat Hospital de Sang: un gran esvoranc triangular que travessa pel mig (com si fos un túnel natural) un extrem rocós del Turó de la Fosca. El seu nom actual prové del segle XIX, quan aquesta cavitat va ser utilitzada per l'exercit carlí com a hospital per atendre els seus ferits. Posteriorment va ser refugi de llenyataires i carboners, però ha perdurat el seu nom d'origen carlí.

P1030385 Serra del Obac La serra de l'Obac està situada entre les comarques del Bages i el Vallès Occidental. Pertany a la part nord de la Serralada Prelitoral Catalana i forma una unitat geogràfica amb el veí massís de Sant Llorenç del Munt.

P1030386 Natura morta i viva Pel camí, un tronc mort s’ha fet la casa de nova vida, amb aquests bolets de soca. Els bolets de soca poden pertànyer a molts gèneres, entre ells Polyporus, Fomes, Laetiporus, Ganoderma i Phellinus. En fa l’efecte que els que veig deuen ser del gènere Fomes, els quals s’havien fet servir per obtenir un material que un cop sec s’utilitzava per encendre el foc amb una pedra foguera o sílex.

P1030388 Tur de Tres Creus Així que arribem a un turó, amb una gran fita formada per moltes pedres. N’hi llenço una més, que no destaca gens dalt del munt. Al topogràfic el veig indicat com Turó de Tres Creus, però crec que de ser com a conseqüència que a sota, una mica més avall, hi ha el Coll de Tres Creus. Per cert sempre és més habitual veure una o més creus en una cruïlla o en un coll. Aquest turó també es conegut com Turó de la Pola, ja que aquest particular massís se’n diu. Estem a 930 metres, el punt més alt de l’excursió.

P1030391 Paller de Tot l Any Des d’aquí dalt tenim una gran perspectiva de tots els voltants. Mirant a sud-oest hi tenim el famós Paller de Tot l’Any. El Paller de Tot l'Any és un monòlit situat a la carena del Camí Ral, una de les carenes que fan de contrafort de la serra de l'Obac per la banda de ponent. El cim té una elevació màxima de 817 metres i és un dels més emblemàtics en el conjunt de la serra de l'Obac. Sembla que per aquests vorals s’amagava el bandoler Capablanca.

P1030393 Montcau Si mirem en direcció a l’est podem veure el massís de la mola del Montcau, el punt culminant a 1103 metres. Mirem, observem i respirem a fons. Per l’aire aspirem l’oxigen saludable d’aquestes muntanyes.

P1030394 St Lloren de Munt Una mica més a la dreta s’endevina Sant Llorenç del Munt, un monestir romànic benedictí dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, al terme municipal de Matadepera. És una obra declarada Bé cultural d'interès nacional.

P1030395 Montserrat I tornant a enfocar la mirada cap a sud-oest encara podem veure la silueta, avui molt entelada, de la muntanya de Montserrat. I parlant de salut, potser puc dir que l’ANC va posar, l’abril del 2024, una pancarta on es veia que la despesa en SALUT en dades del % del PIB era només de 4,7% a Catalunya, mentre que a Espanya era del 6,4%. Això passa en una terra que pateix un dèficit fiscal de 20.000 milions cada any. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet? ¿potser ets un ésser dòcil que no veu que això també t’afecta? Si ets un lector d’un altre territori o una altra regió d’Europa, ¿no exigiries també ser independent? Hi ha qui pensa que Espanya tracta a Catalunya com una colònia.

P1030398 Detall conglomerat Acabem l’excursió baixant tranquil·lament per aquest massís format per una gran i increïble massa de conglomerat. Les roques que predominen al parc natural son les sedimentàries detrítiques, formades per fragments d’altres roques. Hi trobem els conglomerats (pinyolenc), que és una roca formada a partir de graves i que són els qui defineixen els principals cims del parc, com la Mola del Montcau (1.103 m). Els primers conglomerats es van començar a sedimentar fa uns 41 milions d’anys tot i que el gran gruix (fins a 700 metres) es va dipositar fa al voltant d’uns 38 milions d’anys.