(Conca de Barberà) Ruta el 06/04/2018; 7,8 km; +270 -270; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Casa Forestal Castellfollit, Bosc dels Bolets de Poblet, ruta micològica. Participants: Dolors, Anna, Joan i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
FA ANYS: Ara fa tres anys, el mes de març de 2015, segons el ‘Foro Económico Mundial’, el nivell d’independència Judicial d’Espanya estava al lloc 72 d’un total de 148 països estudiats.
Per arribar al bosc micològic de Castellfollit, cal girar al punt quilomètric 6,5 de la carretera T-700 de Poblet de Prades. En aquest punt se segueix una carretera estreta que, al seu final, arriba a la Casa Forestal de Castellfollit (de camí es deix a la dreta el Centre d’Interpretació del Bosc de Poblet; obert dissabtes, diumenges i festius i que compta amb una sala d’audiovisual). Un gran cartell explica les rutes. Aquí s’ha de deixar el cotxe. Al davant hi ha la Casa Forestal, en perfecte estat que és, com altres, una de les cases forestals que es van construir a principis del segle passat i servien d’habitatge als guardes i les seves famílies.
Al costat hi ha una àrea de lleure amb bancs i taules de ciment, per pícnic, i també un parc infantil amb instal·lacions de ferro.
La ruta està indicada en tot el seu recorregut i es pot fer en opcions més o menys llargues. Avui fem una de les llargues. El bosc de Castellfollit, on es troba el bosc pintat de Poblet, conté una gran diversitat micològica. S'hi han comptabilitat més de 700 espècies diferents. També pot ser una manera diferent de descobrir els bolets amb els nens ja que durant la ruta hi trobarem diferents panells informatius sobre algunes espècies.
Aviat hem girat a la dreta pujant pel pendent boscós i un camí molt marcat i sense pèrdua. La pujada és dreta, però no gaire llarga. No triguem gaire a localitzar el primer bolet: el peu de rata. En cada punt hi ha un rètol informatiu de l’espècie i les seves característiques, així com una petita base de ciment que vol ser el punt de referència des del qual es pot observar bé el bolet. El peu de rata groc (“Ramaria aurea”) és un bolet molt ramificat en forma de corall. És de color groc pàl·lid i es torna una mica ocre i té rames gruixudes. La seva forma, molt ramificada, s’aparta molt de l’idea que tenim d’un bolet. És comestible, eliminant les ramificacions i vigilant que no tingui parts podrides.
Després, a mida que ens hi apropem, la imatge es va desfent en els diferents troncs on està pintada. L’Anna ens dóna la perspectiva de l’altura de la pintura d’un dels últims pins que formen el bolet. El peu de rata groc es pot confondre amb el bord (“Ramaria formosa”) de color més intens, tirant a ataronjat, que és tòxic i pot suposar greus diarrees.
Cal anar en compte ja que nosaltres ens hem saltat una curta desviació, a l’esquerra (d’anada i tornada), on ha d’haver-hi una farinera borda. La farinera borda és un del bolets més dolents que es poden trobar per les nostres muntanyes (però no és l’únic). La farinera borda o farinot (“Amanita phaloides”) és un bolet pudent que a vegades pot presentar forma de fal·lus. És un bolet altament tòxic i el causant de la majoria de morts per intoxicació. La farinera borda apareix preferentment en terrenys àcids i boscos de roure però pot aparèixer també en pinedes calcàries. Es pot confondre amb el xampinyó i fins i tot amb la llenega.
Hem caminat 1,4 quilòmetres i quasi som dalt de la pujada, quan tenim a l’esquerra un fredolic (“Tricholoma terreum”) que, per la seva coloració, es confon una mica amb l’entorn, tal com potser també passa en la realitat quan els cerquem a la tardor. És comestible, però es pot confondre amb el fredolic metzinós, tòxic, que és més gran i té el peu ple, mentre que el fredolic bo el té buit i es trenca amb facilitat.
Una mica més amunt trobem el color viu i evident de l’ou de reig. L’ou de reig (“Amanida cesarea”), també conegut com ‘reig’ i ‘oriol’ és excel·lent i un dels més apreciats de Catalunya, però és escàs.
El rètol, com tots els altres, explica les característiques del bolet i també, molt important, el que es pot confondre: la amanita muscaria. El seu desenvolupament és el típic d'aquesta mena de bolets: en néixer recorda un ou (d'aquí el nom), més endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s'esquinça per la vora i cau formant el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.
Ara és la Dolors qui ens ajuda a avaluar la dimensió de la pintura. Es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva, el seu gust dolç el fa un bolet d'excel·lent comestibilitat. En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja, per tal d'evitar una lamentable confusió amb l'ou de la farinera borda. També el perill de confusió prové que reig bord té un barret d'un vermell viu, però cobert de nombroses granulacions de color blanc que el fan identificable, però després de la pluja poden no ser tan visibles.
La ruta curta segueix a l’esquerra des de la posició de l’ou de reig, però nosaltres seguim pista per la dreta per fer l’excursió una mica més llarga. L’altra, la que gira, pot ser més curta i adequada per infants, tot i que aquest tram que nosaltres hi afegim no és ni complicat, ni de desnivell, ni massa llarg.
Arribem a l’Era de Noguers, amb una caseta molt ben restaurada, amb taula, bancs i llar de foc, on entrem a descansar i menjar una fruita. Tot el tram que es fa pels bolets pintats em recorda molt el “Bosque Pintado de Oma” a Basondo (Euzkadi)
Al davant hi ha un mirador des del que es veu el Pirineu encara nevat, tot i que les boires que han anat creixent no ens ho deixen veure gaire bé.
Sentim tronar fort, el vent s’ha girat escandalós i comença a ploure. Girem cua i tornem per la pista ràpid avall. Si hem pujat pel vessant nord del Tossal rodó, ara baixem pel seu vessant meridional i no gaire lluny ens aturem per veure un apagallums, del qual hi ha el corresponent rètol indicatiu i una fada que s’hi amaga al darrera.
Costa de veure’l bé l’apagallums, però tot i amb això, en aquest cas, m’hi poso jo per donar perspectiva a la imatge. L’Apagallums (“Macrolepiota procera”), de l’ordre dels agaricals, és un bolet molt conegut a Catalunya. És el bolet més gros del món si parlem de barrets, un bon comestible que prolifera a tot el món. És un bolet tant fàcil de buscar com de trobar, ja que apareix a tots els hàbitats i és de ràpida localització; pren dimensions considerables, d’aquí el seu nom en llatí “procer” que significa alt, de bones dimensions. La carn del barret és tendra, primer és blanca i després prens colors rogencs, amb gust agradable d’avellana i nous. La carn del peu és fibrosa, d’aquí que no es consumeix. El barret es separa fàcilment del peu. Hi ha varies varietats de lepiotes que poden ser susceptibles de confusió. Moltes d’elles tòxiques però també algunes de mortals. Com a resum general, els exemplars tòxics que es poden confondre amb l’Apagallums, són de dimensions reduïdes. Per tant, recomanem collir exemplars que no siguin joves i així evitem possibles confusions.
Quasi bé al costat se’ns fa evident un gran i magnífic rovelló, un dels bolets mítics, junt amb l’ou de reig. Si haguéssim de triar un bolet que defineixi a la perfecció l'afició a Catalunya pels bolets aquest seria el rovelló, un bolet força comú i fàcil, tant de distingir com de trobar, però que quan arriba l'agost fa bullir la sang de centenars de milers de boletaires i els fa carregar els cistells al cotxe amb la il·lusió de tornar cap a casa plens del preuat i buscat rovelló.
Ara és en Joan qui s’hi posa com a referència. El rovelló en llatí rep el nom de Lactarius (junt amb d'altres espècies semblants com la rovellons lleterola) degut al làtex que desprèn. En el cas del rovelló, quan el tallem, el làtex que desprèn és de color taronja, vermell o violaci, i això el distingeix perfectament d'altres espècies molt semblants que el fan de color blanc. El barret del rovelló és del color de la seva sang, taronja o vermellós, al igual que les làmines. El barret també presenta en la majoria de les espècies cercles concèntrics d'un color més fosc, i punts al peu. Hem d'anar amb molta cura amb la procedència de qualsevol tipus de fong comestible i el rovelló no n'és cap excepció. Tots els fongs són especialment sensibles a l'hora de captar i absorbir radiació del terra i, per desgràcia, encara són ben presents els efectes de l'accident de Chernobyl sobre tota l'Europa oriental. Sovint veurem al mercat rovelló botó a un preu força assequible, però us hem d'avisar que una gran majoria de vegades tenen com a procedència Romania, Rússia, Bulgària...
Ja, cap avall d’una tirada encara tenim temps, un moment que quasi no plou, per fer-nos una última fotografia.
Tal com dèiem, es preocupant que segons el FEM, el nivell d’independència Judicial d’Espanya estava al lloc 72 d’un total de 148 països estudiats. Però, atenció just davant de la República Islàmica Persa i d’Indonèsia. I encara més: per sobre hi ha Xina, Zàmbia, Itàlia i Lituània! Potser haurem de felicitar els governs dels Presidents espanyols del PSOE i del PP, que han estat els que han pogut fer alguna cosa; en qualsevol cas són els responsables.
Encara el mes de juny de 2017, ‘lavanguardia.com’ publicava que Oriol Junqueras retreia als polítics del partit polític de dretes, Ciudadanos, que estiguessin al costat del govern de Mariano Rajoy (del PP) que compta amb 900 imputats per corrupció. Segons informació d’octubre de 2017 (‘segre.com’) Espanya està al lloc 58 (de 137 països estudiats), però per sota de Tajikistan, Kenya i Botswana. Què us sembla la imatge que dóna el país? I no fa una mica de por?
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/poblet-bosc-de-castellfollit-bosc-del-bolet-ruta-micologica-23791503