(Garraf) Ruta 1319 el 15/03/2021; 12 km; +98 -98; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Salines de Cubelles, Jaciment iber Fondo Roig, Cunit. Participants: Anna G, Vinyet i Miquel G. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil. IBP: 35.
FA ANYS: A 1958, un temporal va malmetre 1000 tones des sal de Cunit.
Aparquem al parc de Cubelles, a la zona de Les Salines. En aquest indret s’hi van construir les salines per impuls de Jordi Pino Altimir a partir de l’any 1953, sobre un terreny que ocupava unes 26 has. L’autorització del Ministerio de Gobernación no va arribar fins el 1955.
Caminem per la platja de les Salines. He pogut veure el treball de Lolo Garcia i Antoni Pineda del “Grup d’Estudis Cubellencs El Castell”. Va ser un projecte que, quan va funcionar, va ajudar a reduir la profunda decadència econòmica dominada per l’autarquia i la inestabilitat posterior al triomf del bàndol franquista en la Guerra Civil, tal com expliquen els autors.
(Foto de la portada de la Separata) És un indret que pren força històrica si abans hem vist les fotografies i hem llegit la història al magnífic treball esmenat (al final d’aquesta crònica us deixo el vincle on podreu trobar el pdf). “Els saliners es movien habitualment descalços, carregats d’eines i portant carretons per un carril central que travessava totes les basses. Amb aquestes condicions de treball, la sal provocava moltes ferides entre les pells més sensibles, de manera que a la setmana de començar la feina, de la quinzena de temporers contractats, sempre n’hi havia un parell que havien d’abandonar. Durant els primers anys la feina era completament manual i les tones que produïa cada bassa s’havien d’aplegar amb rapidesa perquè, si plovia, l’aigua dolça del xàfec desfeia tota la sal. Un cop apilada, però, es formava una capa natural molt compacta que evitava que es perdés encara que caigués una tempesta. El principal problema aleshores era el temporal de llevant, que l’any 1958 es va emportar més de 1.000 tones de sal”.
Des de la platja, hi ha la zona que disposa d’una llarga protecció de cara a les llevantades. L’any 2004 es va presentar el projecte de Port Esportiu, amb el conveni de col·laboració entre l’ajuntament i l’empresa promotora. La xifra inicial prevista d’amarres, dins la dàrsena, és de 533 embarcacions de 8 a 20 metres d’eslora. El projecte va quedar encallat fins el 2008 per un conflicte d’interessos amb Endesa; precisament l’empresa de la qual a ‘vilaweb.cat’ Vicent Partal va escriure (desembre 2019): “La peculiaritat del cas espanyol està en el fet que aquestes empreses són, pràcticament totes, les antigues empreses estatals creades durant el franquisme, privatitzades en l’època d’Aznar i controlades gràcies a les famoses portes giratòries entre la política i els negocis. Rodolfo Martín Villa, el sinistre ex-governador franquista de Barcelona, responsable dels assassinats del 3 de març de 1976 a Vitòria, va ser l’arquitecte de l’expansió de l’empresa. I hi han passat o hi són encara, cobrant sous magnífics, polítics com ara Miquel Roca i Junyent, Luís de Guindos, Elena Salgado i fins i tot José Maria Aznar”.
Seguim el GR-92 i en 2 quilòmetres arribem al carrer del Torrent que fa de separació entre els municipis de Cubelles i Cunit. Per aquí passava, anys enrere, el torrent del Fondo del Mas d’en Pedro. A causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), l’entorn de Cunit va estar abandonat, excepte pel mas de Vila-seca que estava habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670.
Seguim encara el GR i passem pel costat del Fortí del Torrent, un fortí reconstruït per l’Ajuntament de Cunit i la Universitat de Barcelona. Però no només s’ha reconstruït sinó que l’han reinterpretat perquè tothom pugui entendre què succeïa en aquestes construccions. Des de fas dos mesos ja es poden veure tots els elements i consultar l’audiovisual, actiu en quatre idiomes durant les hores d’obertura de l’oficina de turisme. Així es poden entendre les funcions de la xarxa de fortificacions de costa que estaven dissenyades per respondre a un eventual desembarcament de les tropes franquistes establertes a Mallorca.
Hem girat a la dreta per l’Avinguda de la Font. Un pal amb indicadors, sembla que explica una mica la vida depenent de l’edat. Primer s’ha d’anar al casal jove, després passen els anys i de tant en tant convé anar a la farmàcia; molts anys després el centre d’assistència primària esdevé més habitual; i finalment espera el casal de la gent gran. L’últim rètol, el de la deixalleria, no és res més que un epíleg d’aquest curiós pal d’indicacions.
A l’esquerra hi ha el gran mas conegut com El Castell. En realitat del castell de Cunit se’n desconeix l’emplaçament tot i que està documentat des l’any 999. Aquesta edificació actual (que en rep el nom) és una construcció que aprofita, a l’interior, elements antics. Per tant el que es pot veure, a la nostra esquerra, prové d’una antiga casa pairal que va ser restaurada (a principis del segle XX) per Joan Braquer i Roger (baró de Cunit). He llegit que des de la Segona Guerra Mundial va ser propietat d’una família alemanya. El castell original (el que no se sap exactament on era) consta documentat el 1031 i se sap que el 1131 Ramon Berenguer IV en va fer donació a Dalmau de Cunit.
Una petita volta dins del petit nucli antic de Cunit, on hi ha l’església d’origen romànic de Sant Cristòfol. La foto és de la capçalera triabsidial o trevolada. Un dels àbsides va desaparèixer integrat en la construcció de la rectoria.
Abandonem els carrers del barri dels Ametllers i ens endinsem per la pista que passa pel bosc de Cal Ros.
Seguim sempre en direcció nord. Alguna mata d’estepa blanca fa de bon fotografiar ara que ja està florida.
Quan fa 5 quilòmetres que caminem ens aturem per observar el bonic mas de Cal Pla. A finals de febrer també el vam veure quan tornàvem del Puig de Tiula. A la crònica d’aquella caminada parlo una mica del mas (al final insereixo el vincle).
Finalment arribem al jaciment iber del Fondo d’en Roig. L’Ajuntament de Cunit ha col·locat una estació d’interpretació al jaciment ibèric del Fondo d’en Roig que mostra com era la vida quotidiana dels seus habitants: què menjaven, què cultivaven, quines eines utilitzaven al camp o quins sistemes d’emmagatzematges usaven. L’objectiu és donar a conèixer aquest assentament, que va estar actiu des del segle IV al III aC i que forma part del passat més antic de Cunit.
Es tracta d’un gran granja o casa de camp dels cossetans. Devia sortir a la superfície quan es va construir l’autopista C-32 i es va aprofitar per dignificar el lloc i preservar la història de la nostra terra.
Unes plaques mostren informació, com aquesta que reprodueix una idea de com devia ser la casa de camp. Les dades proporcionades per les excavacions arqueològiques efectuades fins al moment constaten que es tractava d’un establiment vinculat a la producció agrícola, emmagatzematge de cereals, oli i vi i a l’explotació d’una via de transhumància que comunicava la costa amb l’interior (‘lafurapenedes.cat’).
Entre la informació hi ha una reproducció d’un vas funerari on s’hi poden veure diversos coloms. El colom, en les representacions dels vasos funeraris, són les aus que guien al difunt cap a l’altre món fins arribar a la porta de l’Hades, el país dels morts.
Una curiositat que també es pot llegir és la referida als pernils. La pregunta: els ibers ja salaven pernils? La resposta és que el geògraf Estrabó ja ho explicava parlant dels ibers. Però, a més, els arqueòlegs no han trobat, entre les deixalles de cuina, cap fèmur de porc trinxat, el que avalaria el comentari d’Estrabó. Per tant és molt segur que els cossetans reservaven les cuixes de porc com a pernils, tal com es fa ara.
Tornem avall, seguint més o menys el camí de pujada fent una mica de circular.
Aquesta zona té diverses rutes urbanes que passen per aquests boscos on, de tant en tant, s’hi veuen deixalles que diuen molt poc (i poc de bo) dels que es desfan dels estris que no volen. Una pena.
Arribats un altre cop als carrers i les cases, hi ha un monument dedicat a Clara Campoamor. Nascuda a Madrid el 1888, va ocupar escó al Congrés dels Diputats de la II República i va aconseguir, el 1931, que la Constitució Republicana inclogués la igualtat dels drets electorals de l’home, també per la Dona. L’any 1936 va haver de marxar a Buenos Aires, a l’exili. No va tornar a Espanya on l’esperaven 12 anys de presó. Va escriure un llibre, l’any 36 estant a Lausana, titulat “La revolució espanyola, vista per una republicana”, molt recomanable, ja que és probablement la font més antiga dels primers mesos de la guerra y el seu testimoni és de gran importància per haver estat testimoni directe dels fets i veu autoritzada per jutjar-los.
Una estona després tornem a ser al GR-92 i passem per la platja de les Gavines. L’excursió d’avui ja s’acaba.
Vincle al treball de Les Salines: https://www.cubelles.cat/files/doc9061/les-salines-de-cubelles.pdf
Una altra crònica; excursió a Tiula: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/1001-cubelles-turo-de-l-avenc-puig-de-tiula-cunit
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cubelles-les-salines-jaciment-iber-fondo-roig-cunit-67975011