Castellterçol, castell Terçol, Font del Prat del Pou, Sant Julià d’Uixols

(Clica la bandera, arriba, para tener la traducción en tu idioma)   (Moianès) Ruta 1238 el 22/07/2020; 13 km; +390 -390; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Castellterçol, castell Terçol, Font del Prat del Pou, Sant Julià d’Uixols.   Participants: Vinyet, Maria, Carles i Miquel.   Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil. (NOTA: Amb un curt tram sense camí marcat). 

FA ANYS: L’any 1670 va néixer a Castellterçol Pere Bricfeus i Terns.

   Comencem al poble de Castellterçol, de la comarca del Moianès (fins al 2015 formava part del Vallès Oriental). El poble pren el nom del castell i aquest d'un cavaller anomenat Terçol, home de confiança de Guifré el Pilós. Terçol figura com a senyor del castell en un document del monestir de Sant Benet de Bages de l'any 898.

   De seguida que deixem al darrera les cases del poble ja veiem els rètols que ens indiquen el castell. El Castell de Castellterçol, s'aixeca damunt d'un turó, al sud del poble. Està situat en un pas natural, molt usat durant l'edat mitjana, entre el Moianès i la plana del Vallès. Des d'aquí es controlaven totes les anades i vingudes de veïns i forasters. Era un castell modest, però estava ben protegit. És ben evident el fossat perimetral per aquesta banda del castell a la qual s’arriba primer.

   Els murs encara mantenen una bona altura, tot i que no s’hi veuen merlets. Si n’hi havia, ja fa temps que deuen haver caigut.

   Pocs minuts més enllà estem a la font del Prat del Pou, amb un brollador protegit per una volta de mig punt. Dos bancs, enganxats a la paret de la volta, fan que sigui una font molt acollidora, sobretot en dies de calor, com avui. L'entorn del Prat del Pou és agradable, hi ha tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure.

   Ens allunyem i tenim una vista més general del castell. El segle XVI s'hi va fer la modificació més important, una ampliació de la masia, a la banda més assolellada i durant el XIX s’hi va afegir la torre de planta quadrada característica de l'edifici. A l’extrem de la dreta, s’endevina l’ermita de Sant Miquel, una petita capella romànica, construïda a principis del segle XII, a redós del castell.

   El camí segueix a sud, ara per un bosquet d’alzinar jove. He fet referència a Pere Bricfeus, diguem que enfrontat amb el poder establert a la vila terrassenca, on dominaven els borbònics, adoptà la causa austriacista i sufragà un regiment de voluntaris per defensar la causa de l'arxiduc Carles. Pere Bricfeus es va convertir en coronel del regiment de cavalleria Pere de Bricfeus que va sufragar ell mateix, i per això rebé la patent de coronel sense ser militar de carrera. Lluità a la Guerra de Successió, sempre al costat del seu amic Francesc Busquets i Mitjans i altres, fins a la capitulació de Cardona el 18 de setembre de 1714. Després es va exiliar a Viena. Els seus descendents van tornar a la vila natal del pare i el besnet va ser notari de Castellterçol. Catalunya “no era” Espanya, el Principat català era plenament independent. Ja tenien raó quan no volien com a rei el Felipe de la dinastia dels borbons. Prou equivocats estaven els ‘borbònics’ de l’època. Amb Felipe V vam perdre la independència i vam entrar de ple en èpoques d’espoli cultural i econòmic, clar que potser algun ‘adicte’ al règim devia sortir beneficiat. Tota aquella pèrdua va demostrar perquè no era desitjable que pugés al tron Felipe V.

   Anem per l’espai dels Restobles del Ricard. El ‘Ricard’ fa referència a una masia. ‘Restobles’ fa referència al fet de ‘repetir’, concretament el fet de sembrar el mateix cereal dos anys seguits o més. En alguna crònica vaig fent referències sobre història de la religió. Diguem doncs que als inicis es barrejaven (i va durar molts anys) conceptes religiosos amb màgia i supersticions. Joan Mosco va ser un monjo sirià que va viure a cavall dels segles VI i VII; va escriure que els cristians de l’època creien que la pols de la roba de Simeó l’Estilita podia curar l’estrenyiment, ressuscitar un ase o arreglar el vi que s’havia tornat vinagre; també podia causar la lepra a un incrèdul. Eren èpoques en que la superstició, la bruixeria o la màgia eren una creença natural. Aquesta curiositat l’he trobat al llibre de “Desde el Monte Santo” de William Dalrymple.

 Amb el camp de cereals al darrera, restoblats un any i l’altre, fem una aturada a l’ombra.

   Arribem a Sant Julià d’Uixols, després de 5 quilòmetres i quan arribem al punt més alt d’aquesta excursió: 882 metres. La “domus sancti Iuliani” surt esmentada ja abans del 961 en compres fetes per Guadamir, fill del noble Sala, fundador del monestir de Sant Benet de Bages.

   L’edifici va patir reformes i ampliacions durant les segles XVII i XVIII que configuraren l’aspecte actual de l’edifici. De la primitiva església romànica queda la base del campanar, que podria ser un atri preromànic reaprofitat, i una única absidiola de la original capçalera trevolada. Sant Julià tenia una rectoria, però l’hivern de l’any 1975 va quedar destruïda per un incendi i només en queden les parets mestres.

 Després de menjar una peça de fruita, seguim el camí i un quilòmetre després, la pista s’encamina a una masia. Una barrera tanca el pas als cotxes, però cap indicador barra el pas als vianants.

   Aviat es fa present la masia de l’Era de les Cases. La web ‘moianesmes.cat’ diu: Hi ha més d’una cinquantena de masies històriques en tot el terme. Totes es poden visitar per fer bones caminades i, si s'escau i hi fem parada, hi serem ben trobats. En algunes hi podrem comprar-hi els bons productes alimentaris que hi sol haver a pagès: ous, mel, pollastres, ànecs, conills, llet, llegums,... Així que ja ho sabeu.

 Tornem a passar per un alzinar que ens ofereix la seva ombra ara que el sol pica de valent; ho agraïm de debò.

  Per Castellterçol es conserven una dotzena de pous de gel (o pous de neu) que a l’hivern aprofitaven el fred per conservar-hi la neu o el gel que es formava a les rieres o basses que es preparaven amb aquesta finalitat.

   Un quilòmetre després trobem una gran construcció arruïnada, és el mas de Puigcastellar. Un sender puja amunt del turonet de 830 metres. Aquí se sap que hi havia un poblat ibèric, del qual no en queden restes. No s’ha de confondre aquest indret amb el Puig Castellar (amb el seu famós poblat ibèric) de Santa Coloma de Gramanet (al final insereixo el vincle).

   Tenim una gran vista del Montseny. Baixant hi ha un tram en que el camí es perd. Estem dins del bosc amb molta herba i mates. Però és un tram curt, potser d’uns 150 metres, cal orientar-se en la direcció del senyal del gps fins que ja s’endevina una pista a l’esquerra, una mica amunt. S’arriba a la pista i ja tornem a tenir camí.

   Seguim en direcció nord-nord-est, aproximadament per pistes, algunes encara afectades pels resultats del temporal Glòria. El temporal Gloria va ser un temporal entre els dies 20 i 23 de gener d’aquest any amb pluges acumulades de fins a 780 litres per metre quadrat a la Vall de Gallinera, pluges d'entre 200 i 500 litres per metre quadrat el Vallès Oriental, les comarques gironines i les Terres de l'Ebre i nevades importants a l'Aragó. Va causar múltiples destrosses i incidències a bona part del territori i causà tretze víctimes mortals.

   Ja molt avall, passem pel torrent de la Guineu, on queden a la vistes les margues grises. Ja ens falta poc per acabar aquesta excursió que, avui, tancarem al restaurant Hostal Castellterçol que és molt recomanable de qualitat i preu.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castelltercol-castell-tercol-font-del-prat-del-pou-sant-julia-duixols-53247417

Vincle crònica a Puig Castellar: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/barcelones/381-sant-jeroni-de-la-murtra-ermita-sant-onofre-ermita-sant-climent-puig-castellar-santa-coloma-de-gramenet