(Vallès Oriental) Ruta 1547 el 29/12/2023; 10 km; +200 -200; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Ca l’Artigas, PR-C37, Mas i ermita Palaudàrias. Participants: Josep Ma PG, Carles M, Pere Montroig, Vinyet i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El nucli de Palaudàrias consta documentat des del segle X.
Hem començat des del barri de Ca L’Artigas, de Lliçà d’Amunt. El lloc de Lliçà d’Amunt surt documentat el 987, però la referència del poble veí de Lliçano Subteriore o de Vall (d’Avall) el 946 pressuposa ja l’existència d’un Lliçà d’Amunt en aquella data. El lloc era, però, habitat de molt abans, com ho indiquen les restes de vil·les romanes a Ca l’Amell Gros i Santa Justa i a la dependència de Sant Valerià (com s’explica a ‘enciclopedia.cat’).
Seguim un curt tram de carretera, sense trànsit, en un dia ensopit i fred (3 graus) però sense vent. Anem en direcció nord. Cal recordar que el territori català va ser bombardejat pràcticament durant tota la guerra civil i també aquesta terra del Vallès. Aquests atacs, iniciats formalment a finals de 1936 amb atacs navals sobre la localitat de Roses, tingueren dues grans finalitats. Per una banda, aconseguir destruir els considerats objectius militars de l’enemic. Per l’altra, i sense cap mena de dubte la més important, terroritzar i desmoralitzar la població civil, la més perjudicada per aquells atacs indiscriminats.
Miro els voltants, els prats marrons, secs, assedegats, tristos... No és la tardor és la sequera que ja dura massa. Seguim el PR-C34. Del tema que estàvem parlant, afegim que bona part dels bombardeigs sobre objectius militars republicans no s’haurien pogut acomplir sense l’ajuda inestimable dels serveis d’espionatge propers al cop d’estat. Els serveis secrets d’informació van ser els encarregats de recollir, recopilar i traslladar detallades dades relacionades amb els enclavaments que es volien destruir.
Un rètol ens parla de l’espai de Palaudàrias, territori del terme d’aquest nom ja esmentat el segle XV i que la informació diu que conserva un bosc en bon estat. Anirem molt per bosc, però estarem sempre envoltats de varies denses urbanitzacions, encara que les veurem poc.
Girem, pel costat de Can Farell, direcció ponent. Les cases més significatives històricament i arquitectònicament del terme pertanyen a la zona rural, com la Torre del Pla, Can Feu, Can Comes, Can Merlès, Can Xicota, o Can Dunyó, citades aquestes dues últimes el 1274 i el 1347 respectivament. Algunes han originat petits nuclis, com Can Merlès i el Raval d’en Xicota, mentre que en algunes grans heretats de bosc s’han parcel·lat amb urbanitzacions, com ara Ca l’Artigues (que compta amb més de 2000 habitants), Can Costa, Can Salgot o Palaudalba, entre d’altres.
Direcció al torrent de Can Pa i Aigua, passem pel bosc. Tot i que estem envoltats d’urbanitzacions, la major part de la caminada va per bosc.
La pista s’eixampla. Excursió planera, fàcil de caminar i que ofereix espai per xerrar del be i del mal. Algunes d’aquestes urbanitzacions, de trama anàrquica, han donat un aspecte fragmentat i difús al municipi, que s’ha densificat força des de la dècada de 1980.
Can Cabot ens quedarà a l’esquerra i després can Viladevall, però només veiem camps, ressecs que fan pena; algunes construccions agràries, alguns gossos que borden per potser saludar el nostre pas. Les cases, amagades darrera els trams de bosc.
D’aquesta manera i xino xano anem fent. Per cert el filòleg Victor Pàmies explica que la frase original és «anar xano-xano», amb el sentit d'anar a poc a poc i és un italianisme introduït de molt antic que prové de la forma italiana prou coneguda del "piano piano" que té el mateix sentit.
Arribem a Palaudàrias, l’objectiu determinant d’aquesta excursió d’interès relatiu excepte per aquest mas i la seva ermita. L’església de Sant Esteve de Palaudàrias és d'origen romànic, va tenir canvis importants al segles XV i XVI que la van apropar a l'aspecte actual. L'església es va allargar l'any 1587 i reformar al XVIII. Tot i així, la torre del campanar respon a una tipologia medieval, és el cos més antic de l'edificació. Tot es veu molt consolidat i parcialment nou.
En primera referència la vila de Palaudàries apareix documentada l'any 904 com a Palatio Aries, probablement referida a un antropònim. Palaudàrias, formava part de la baronia de Montbui. En el fogatge de 1553 apareix esmentat Benet Palaudàries. La casa es degué aixecar en el segle passat, segons la tipologia decorativa de la casa. Així i tot, ha sofert moltes transformacions posteriors.
Cal seguir la pista evident (i del GR) per tenir una vista completa. Després tornem enrere una mica. Al segle XVIII es va construir una torre-comunidor sobre la façana de ponent. Es tracta d'una torre de base quadrada feta de maó, amb una obertura rectangular en cadascun dels quatre costats. Des d'aquesta torre-comunidor el rector beneïa les collites i feia oracions per evitar les tempestes.
Costa trobar el senderó, mig amagat, pel costat de la casa, però aviat el veiem, estret i recte, que marxa en direcció est i només cal seguir el track per tornar al punt d’inici.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1547-llica-damunt-ca-lartigas-palaudarias-157072564
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/834-campins-sant-cristofol-de-fogars-pollancre-de-can-grau-can-perepoc