(Vallès Oriental) Ruta 1626 el 27/11/2024; 11 km; +283 -283; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sta Agnes de Malanyanes, Can Lledó, Sta Maria de Malanyanes, Ca l’Esquerrà. Participants: Carles M, Josep C, Pere M, Jep, Alfred M i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. ¡¡¡¡¡ ATENCIÓ A LA PRIMERA NOTA !!!!!!!
PRIMERA NOTA: Feu la ruta en sentit “horari”. En arribar a Ca l’Esquerrà caldrà obrir una reixa per seguir. Entenc que els propietaris, responsables amb les normes del dret de pas, ho permeten. Però si per alguna raó estigués tancada, més val saber-ho a l’inici que no al final (si es fa en sentit antihorari) ja que llavors seria un veritable i greu problema.
 |
 |
FA ANYS: Santa Agnès consta documentada des del 996.
El punt de trobada avui és al restaurant La República de Santa Agnès de Malanyanes.
Etimològicament, a l’Onomasticon, s’explica que prové d’un predi roma dels formats, amb els sufixos ‘-anum’, ‘-ana’, sobre un nom propi llatí; aquí es deu tractar de ‘Malanius’, ben documentat per Schulze dins la família antroponímica de Malius, Malinius,..., probablement amb el significat de ‘dolent’.
A la cantonada del davant hi ha una destacada columna que indica el nom: Jaime Cuyàs Galceràn. Jaume Cuyàs (primer terç segle XX) fou un ric terratinent i propietari de diversos solars (especialment a l’actual barri de Can Cuiàs i a Mas Rampinyo), originari d’una família pagesa molt antiga (documentada a Montcada ja al segle XVI).
Comencem a seguir la ruta que portem del wikiloc. Santa Agnès de Malanyanes és una població del municipi de la Roca del Vallès. Està situada al NE del terme municipal, a l'esquerra del riu Mogent. I el primer document que ja parla de Santa Agnès (de Malanyanes) es de l’any 996 i com a parròquia al 1022. És a dir, un poble amb una parròquia de més de mil anys d’antiguitat que formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca.
En 10 minuts arribem a l’església de Santa Agnès, que data del 1022. L'edifici actual és una obra de transició del romànic al gòtic, ampliada posteriorment. Al costat de la portada, sota un bonic i ample porxo, hi ha una inscripció amb la data de 1306.
Presenta un bonic portal romànic, de transició. Els patrons de la vila són Santa Agnès (festa el 21 de gener) i Sant Bartomeu (festa el 24 d’agost). Encara que sens dubte la patrona principal és Santa Agnès, una santa romana que va morir com a verge i màrtir. La data més probable del seu martiri és el 250 sota l’emperador Deci. El motiu del seu martiri va ser per no voler apostatar i negar-se a fer algun tipus d’ofrena als déus.
Santa Agnès (el nom es deriva del llatí agnus = anyell i que en castellà es coneix com a Inés), es va convertir molt aviat en una de les heroïnes més populars del martirologi cristià. Actualment a Roma, a la universalment coneguda plaça Navona, s’erigeix l’església en honor seu.
L’arc de mitja punta, prou treballat mostra a l’esquerra la figura d’un cap amb les dents molt destacades. Hi ha qui diu que devia ser un dentista, però en qualsevol cas, ja que li han posat el cable elèctric al voltant del coll a mi em la fa l’efecte d’algú a qui estan escanyant.
Destaca la gran torre campanar, de base romànica, va ser ampliat al segle XVI probablement amb finalitats defensives, cosa que es faria evident per les seves dimensions i els merlets al terrat superior. Podem esmentar, també, que la sagristia va ser afegida al segle XIX.
Seguim la ruta que ens marca el track, ara ja per dins de bosc. Avui és un dia molt agradable amb sol i fresca.
Una mica més endavant trobem una cruïlla, per on passa el GR.97-1. El GR 97 uneix el naixement del riu Tordera a Sant Celoni amb el curs del riu Llobregat. El recorregut consta de 154 quilòmetres que travessen algunes de les àrees més urbanitzades de la província de Barcelona, pel Vallès Oriental i l'Occidental fins al Baix Llobregat i la comarca de l'Alt Penedès.
La pista en porta fins a la Font de Lladó, que pren el nom de la masia que hi ha al costat.
Al costat hi ha la magnífica masia de Lladó. Desconeixem d’on li ve el nom de Can Lladó, malgrat que ja hi ha referències a Mas Lladó en el segle XIV. El 1706 s’esmenta que “s’havien de pagar al rector de la parròquia 26 sous per la celebració de dos aniversaris per l’ànima de Miquel Carreras i Benet Lladó”. Se sap que al mas estaven dedicats a la pagesia y al bestiar i que una bona part del seu terreny el varen destinar a conrear la vinya. He d’afegir que al davant hi ha un destacat arbre que imagino (no ho sé segur) que deu ser un lledoner, potser per fer referència al nom del mas.
Seguim caminant i arribem, quan ja hem fet uns 3 quilòmetres, a l’ermita de Santa Maria de Malanyanes. Cal dir que la capella de Santa Maria de Malanyanes, preromànica i reconstruïda al segle XI, va ser la primitiva parròquia de l'indret. La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè se li atribueix protecció a les parteres.
Pel forat del pany l’amic Camp aconsegueix fer una fotografia (a mi no m’ha sortit bé) de l’interior on hi ha la imatge de marededeu.
Seguim el camí, a vegades planejant; algunes altres pujant suaument o baixant.
Les vistes s’han tornat més extenses i podem gaudir de vistes del Montseny i també de Sant Llorenç de Munt.
Va bé observar i reconèixer les serres i cims. També va bé portar un expert, com l’amic Alfred, que ens explica aspectes geològics de la Depressió del Vallès. Forma part de la Depressió Prelitoral Catalana, nom que rep el conjunt de terres enfonsades entre les serralades Prelitoral i Litoral o de Marina, del Sistema Mediterrani Català. Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 metres que, entre el miler que assoleix sovint la Serralada Prelitoral i el mig miler de la serralada de Marina, li dóna l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Hem arribat a la urbanització de Sant Carles i comencem després a baixar de tornada, però trobem algunes dificultats per una pista que va a Can Poc Gros que han barrat amb un ‘Prohibit el pas’ (no sé si gaire legal i irrespectuós amb el dret de pas i que tampoc no sé si la policia local se’n preocupa gaire). Voltem per on veiem les pistes amples i anem a parar al mas de l’Esquerrà (del qual ja he posat una nota al principi).
Agraïm al propietari del mas que podem passar per la porta i seguir la pista avall; si no hauríem tingut un veritable problema. La pista voreja la part exterior de la tanca del mas i passa pel costat on hi ha un parell de magnífics ases. Hi faig una foto al grup que s’hi forma i que l’amic Camp anomena ‘trobada de companys universitaris’.
Ja acabant la caminada veig un bolet, l´únic; un apagallums. I si aquest apaga la llum, nosaltres, arribant al final també ‘apagarem’ l’excursió i dinarem a La República prou bé.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1626-sta-agnes-de-malanyanes-can-lledo-sta-maria-de-malanyanes-ca-lesquerra-193198220
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/valles-oriental/734-la-roca-del-valles-ruta-dels-dolmens-torrent-sant-bartomeu-el-mogent