Tram 3 de Ponferrada a Santiago

 Etapa 22: Ponferrada a Villafranca del Bierzo

Amb el temps m’adono que ens anem fent resistents al dolor. Al final del dia, les cames grinyolen una mica, però l’endemà, després d’haver descansat per la nit, torno a estar a punt de començar. Fins i tot em sorprèn que ja porti més de 550 quilòmetres acumulats: que són molts!

No és el mateix fer el Camí en fraccions de 7 ó 10 dies, una cada any, que fer-ho tot seguit. Com tampoc és el mateix fer-ho en bicicleta. El fet d’acumular els quilòmetres un dia rera l’altre, una setmana rera l’altre i així més i més, condiciona la percepció que tenim del temps. És el temps, més que no pas els quilòmetres, el que va condicionant la nostra manera de percebre l’acceptació de l’esforç: es tracta més d’un esforç mental que no pas físic.

P1130049 ET 22 Sta Maria de Compostilla   

Començo caminant cap a l’est, ja que des de Ponferrada el Camí fa una marrada cap a est i després cap el nord, abans de dirigir-se cap a ponent. També he de dir que cal posar molta atenció, ja que està molt mal senyalitzat. La ruta passa per davant de la capella dedicada a Santa Maria de Compostilla, l’assentament més antic de Ponferrada, a partir del qual hi ha una extensa àrea industrial.

P1130055

Una hora després m’aturo a Columbrianos a fer un cafè amb llet. Estic al que es coneix com la “hoya del Bierzo”, un altiplà protegit per muntanyes que permeten evitar, parcialment, el temps i les fredors rigoroses atlàntiques. Pel camí he vist un home que s’ajupia i llençava alguna cosa al marge. Després he pogut comprovar que ha tret un caragol del camí, suposo que perquè ningú no el trepitgés.  

 

P1130062

 

 

 

 

 

 

 

 

P1130057 Albergue Cacabelos  Passo per Cacabelos a les 10 del matí (ja he fet 15 qm.), on em torno a aturar a fer un entrepà de pernil, al sol. A la sortida, passat el riu Cúa, hi ha el santuari de la Quinta Angustia, on s’ha muntat un bonic alberg, en el seu perímetre, d’habitacions dobles. Cal explicar que si es pot entrar a la sagristia, cosa que haurà de permetre el capellà, és possible observar una talla ben curiosa del Nen Jesús, que està representat amb un frare jugant a les cartes. He llegit que el frare li dona al Nen un quatre de bastos, mentre el que Jesús es descarta d’un cinc d’oros. Com sempre passa, pel Camí hi ha tot un simbolisme que s’oculta als ulls pocs observadors (i sovint, també, als observadors): els bastos com a signe terrenal, de tot allò mundà, que cal deixar i substituir pels aspectes més espirituals, que en aquest cas es representen pels oros.

P1130060  

 

 

 

 

 

 

Pel camí hi ha bonics i sucosos cirerers. Els que estan més a prop del camí que anem fent, estàn, sovint, amb molt poques cireres. El que passa és que alguns pelegrins, com unes dones que caminen al davant meu, van picant les cireres. Penso que els pagesos propietaris d’aquests cirerers no deuen collir mai cap cirera, ja que a mida que van madurant, venen els pelegrins i se les mengen. Potser per a ells, això dels pelegrins els hi deu semblar com una plaga bíblica.

Tot plegat arribo a Villafranca del Bierzo a la una de la tarda, tot passant pel davant del castell de Villafranca. Jo avui vaig a l’alberg La Piedra, molt net i amb uns hospitalers joves (la Livia i l’Unai) molt amables i atents. Estic doncs a punt per fer una bona dutxa, després dinar i seguidament descansar una mica. Per la tarda vaig a donar una volta per aquesta ciutat  que ja és prou important i que permet passejar-hi. Al vespre cedeixo la llitera de baix a un home irlandès ja gran, però li adverteixo que, a vegades ronco. Fem una mica de broma i bona nit.

Avui he fet 22 qm. Porto acumulats 582 quilòmetres. (He de recordar, però, que totes les guies donen quilometratge diferent i per tant, cal considerar que el que jo vaig donant, ve a ser el que vaig mirant d’unes guies o altres de les que he llegit abans de fer el camí).

 

Etapa 23: Villafranca del Bierzo a Laguna de Castilla

He sortit aviat de Villafranca, ja que l’alberg on he estat és just a la sortida. L’amic irlandès ja es fora, al banc de l’exterior. Em diu que no he roncat gens i que ha dormit molt bé, jo li agraeixo la informació i començo a caminar, esperant trobar, més endavant un lloc per menjar alguna cosa. Aquesta etapa consta d’uns 18 quilòmetres en que, de forma força planera, es va pujant un desnivell de 170 metres i després, en 13 qm, es fa un desnivell d’uns 700 metres més fins a O’Cebreiro. Jo, però, tinc l’intenció de quedar-me uns 4 quilòmetres abans, a Laguna de Castilla a 1.164 metres d’altitud.

P1130079   

A tres quilòmetres més enllà hi ha el poblet de Pereje, amb cap possibilitat per aturar-se. Val a dir, a més, que si a l’entrada del poble de Villafranca del Bierzo, ens vam trobar amb l’església de Sant Francesc, una mica després de Villafranca hi ha l’indret de Ruitelán. Prop del llogaret hi ha una capella on havia fet vida eremítica Sant Froilán. Diuen que era un sant, que vingué de terres llunyanes, que feia intensa vida espiritual. Però l’home va veure com els seus llibres apareixien rosegats parcialment. L’anacoreta es va estar tota una nit a l’aguait i va poder comprovar com uns conills venien a menjar feliços els pergamins que ell tenia amb tanta estima. Esverat els va fer fugir i els hi va llençar una maledicció (penso jo, que al més pur estil dels bruixots) i des d’aleshores, diuen, que ja mai més s’ha vist cap conill en tota la comarca.

P1130085

Finalment m’aturo a Trabadelo, un cop passats 6 qm. més, on puc fer un cafè amb llet i una pasta. Tota l’estona he vist una gran lluna plena que m’indicava la direcció de ponent. He fet força estona pel costat de la carretera, però sense cotxes que em molestessin.

P1130077 Ambasmestas   

Els pobles que venen a continuació són Ambasmestas (a 6 qm.), Vega de Valcarce (a 3 qm.) i La Faba ( a 3 qm.), des d’on comença una forta pujada d’uns 500 metres fins al Cebreiro. Jo finalment em quedo a Laguna de Castilla, on començo a veure les primeres vaques del viatge. Un pelegrí li comenta a un pagès si es tracta de les “rubias gallegas” i ell li diu “mire, esa primera és rubia gallega, la segunda es una rubia asturiana i las otras dos son francesas”. Així que fins i tot les vaques representen un món internacional, tal com els pelegrins que ens movem per aquestes terres. 

Tot plegat, hem fet 27 quilòmetres i ja hem acumulat uns 587 en total.

Etapa 24: Laguna de Castilla a Triacastela

P1130089 ET24

Aquesta nit és potser la que he dormit millor de tot el viatge. L’alberg La Escuela, de la Laguna, té una habitació amb llits (no amb lliteres): molt bé. Sortim plovent i amb tots els plàstics i comencem a pujar. Una estona després ja trobo la primera fita de les que es van posar potser fa uns 15 o 20 anys, on s’indica la distància que falta per arribar a Santiago de Compostel·la. En aquests cas, diu 152,5 qm. Pel camí una merla es va menjant un cuc: és el seu esmorzar, jo encara no ho he pogut fer.

P1130091  

A les 07:15 passem la ratlla de Galícia i comencem a caminar per terra gallega, la qual cosa dóna ànims a ‘esperit i a les cames. A les 07:30 arribem al Cebreiro: pluja i vent i cafè amb llet a un bar on la dóna que l’atén és seca i malcarada i contesta molt incorrectament a una alemanya que només li preguntava si li semblava que era millor seguir per la carretera o pel camí. Què hi farem!.

P1130094 O Cebreiro  Estic passant per la comarca de Os Ancares, que es reparteix entre Lleó i Galícia, però de costums bàsicament gallegues i de paisatges de muntanya. O’Cebreiro és un indret mític del Camí, amb les seves construccions de pedra, les pallozas i la boira que avui també em trobo, junt amb la pluja que cau sense cap pausa. Continuo caminant, després de fer el cafè amb llet, passo pel davant de l’alberg de pelegrins, el primer que trobem de la Xunta, i segueixo fins a l’alto de San Roque, on un gran pelegrí de ferro sembla protegir-se del vent. Ja hi tinc una fotografia d’aquest indret, de quan vaig començar aquí el camí, fins a Santiago, l’any 1999.

P1130096 Alto de San Roque

P1130099  

La boira, el vent i la pluja no em deixen veure gaire cosa, però una estona després s’aclara una mica i puc tenir unes amples vistes cap al nord de la serra de Piornal i més enllà les serres de Pena da Hedra i da Escrita.

P1130102 Triacastela

A Filloval, m’aturo a menjar una mica i una mica després ja tinc una vista magnífica de Triacastela, el meu objectiu d’avui i aturada típica de moltes guies. Arribo aviat i vaig a l’alberg Complexo Xacobeo, molt ben muntat i amb força lloc per estar. A més d’habitacions molt amples.  

P1130106 Alb Complexo Xacobeo 

El poble ha canviat molt des del 1999. El recordo com poble molt petit i senzill, en canvi actualment és ple d’edificis nous i nous albergs, bars i restaurants.

P1130109 Esgl Santiago Peregrino 

Sortir a donar una volta i a veure qui es pot trobar dels coneguts, és l’activitat de les tardes. De pas aprofito per fer alguna fotografia. Cap el tard, un fort vent fred porta núvols molt negres, ja veurem com anirà això demà.

Avui he fet 25 quilòmetres i ja porto acumulats uns 612!. Sembla que em queden per fer 130 fins a Santiago de Compostel·la.

Etapa 25: Triacastela a Sarria

P1130115   

De Triacastela a Sarria hi ha dues opcions. Una de 18 qm i l’altre de 24. La primera va per San Xil i l’Alto de Riocabo i la segona segueix el curs del riu Sarria, per passar per Samos. Com que l’any 1999 ja vaig fer la opció de San Xil, ara seguiré el riu Sarria i aniré per Samos. Marxo a dos quarts de set del matí, en un dia fosc. Passo pel davant d’un rètol que fa referència al resultat de les nostres actituts.     

Segueixo sempre la carretera, encara que per un sender paral·lel, amb pocs cotxes (quasi cap) i sentint la remor de l’aigua que baixa pel riu i els cants dels ocells.

 P1130119

Al poblet de San Cristobo del Real, el camí es desvia del costat de la carretera i es fica pel mig de bosc, tot cobert de grans castanyers, roures i faigs, fins a els poblets de Vigo i Renche. Torna a la carretera i després es torna a endinsar i així successivament.

Passo per Freituxe i San Martiño do Real, tots poblets rurals on predominen les vaques. Tot es veu més senzill i pobre que no es veien els pobles de Castella i Lleó.

P1130120 Samos

Són les 8 quan arribo a Samos, junt amb un ciclista italià. El Pietro és calabrés i m’explica que és “nonno” (avi) de dos nens i una nena i estem xerrant una estona, prenent alguna cosa a la Casa de Lola, al davant del gran monestir. Al monestir, com els diu la noia que ens serveix, hi ha 13 monjos i 3 monges. Després jo segueixo el meu camí. Pràcticament hauré fet tot el camí sol, ja que la majoria de la gent acostuma a anar per l’altra alternativa de San Xil que, de fet, és la més habitual i per tant està més ben senyalitzada.

P1130126 Sarria Esgl El Salvador

   

Arribo a Sarria a les 12:45, on sé d’un hongarès que, quasi impedit del tot de les dues cames, camina amb gran dificultat passa a passa. Té 37 anys i molta fe. Veient-lo s’arriba a la conclusió que ja no cal queixar-se de res.    

 P1130128

També coincideixo a l’entrada amb l’Alejandro, l’amic veneçolà i el Nicolo. Fa il·lusió veure els que feia dies que ja ens havien perdut el contacte.

Avui he fet 24 qm i acumulo 636 qm. Només falten 116 qm fins a Santiago.

Etapa 26: Sarria a Portomarin

P1130134 ET26 Convento La Magdalena   Com sempre em poso en marxa una mica després de les 6, un cop he fet un cafè amb llet en un dels bars de Sarria. Cal dir que, en general, els bars i restaurants del Camino no són barats, però he d'agrair trobar un bar a les 6 del matí. L’esmorzar que a Barcelona constaria 2€, aquí, al menys, costa 2,50. Surto passant per davant del convent de la Magdalena, sent encara molt fosc, tot i que no poso el frontal.

P1130139

P1130141 Bar Morgade   M’aturo prop de Ferreiros, al quilòmetre 100 (del compte que va restant fins a Santiago), al bar de Morgade, on menjo (com a compensació del que he dit abans) el millor entrepà del camí i per un preu molt raonable. El recomano. Torno a coincidir amb l’Alejandro i la Sussana. Pel camí seguim trobant gent molt diferent del que és factible en la vida real. En una casa hi ha una tauleta i un rètol que diu: “La Cansera, espíritu de hospitalidad. Agua fresca y reposo para hacer bien el camino”. Pels que no han fet mai el Camí, això els hi pot dir molt: això és el Camí, aquesta hospitalitat que no s’acostuma a trobar en cap altre àmbit de la societat.

P1130148 Portomarin  

   A Portomarin arribo a les 12:30 i me’n vaig a l’alberg Porta Santiago, nou i molt correcte, amb la única pega que la cuina és a al costat de les lliteres i els olors s’escampen. La Belen, molt amable, em torna els diners i canvio a l’alberg de la Xunta. Si mai hi torno, però, preguntaré a la Belén si ja ho han pogut resoldre i aniré a veure-la.

 P1130149

  A Portomarin és bo visitar l’església, però el poble és modern, ja que l’antic va quedar enfonsat quan es va fer l’embassament de Belesar. Vaig a dinar amb l’Abel, amic d’Irun, i ens acomiadem ja que ara començarà a anar més ràpid perquè, diu, s’enyora dels néts i vol acabar tan aviat com pugui. 

   L’etapa d’avui ha estat de 23 qm i ja he acumulat 651 qm. El final del Camí cada dia està més a prop.

Etapa 27: Portomarin a Palas de Rei

El terra és moll de la pluja de la nit, quan surto. També tinc els ulls tèrbols de la son que encara no ha marxat del tot.

P1130157   

  Al principi toca anar baixant fins a prop de l’embassament on cal passar el pont i per l’altra banda començar a pujar. Durant aquesta etapa cal anar fins a Gonzar (a 8 qm.) per tal de trobar el primer bar, on reposar les forces, un cop s’han fet les dues primeres hores de caminada. El camí segueix pujant cap a la serra de Ligonde (un desnivell de 335 metres), però que es va fent quasi sense adonar-te’n.

Tot i amb això només hi ha una mica de pujada forta fins a Castromaior, encara que caldrà seguir fent els tobogans (pujar, baixar, pujar, baixar…) tan normals en terres gallegues. Ara es camina per la serra de Ligonde.            

P1130158 Cruceiro Lameiros   

 Passo pel costat del cruceiro de Lameiros. És cèlebre, de doble cara i està datat el 1670. D’un costat hi ha la imatge de Crist i a l’altra la Mare de Déu dels Dolors. A la base, ara amb tot de pedres que els pelegrins hi posen, es poden distingir els estris de la crucifixió: les tenalles, la corona d’espines i una calavera (el calvari de Jesús).

P1130159   

   He fet ja 16 quilòmetres i només me’n queden 8. M’assec una estona a descansar, els dies passen i noto dos efectes diferents. El cansament que se’m desperta a mida que camino, que es contraposa amb les ganes d’arribar. Va, amunt que cal seguir!

A Palas de Rei, em trobo amb el problema que, a l’alberg del Buen Camino, l’encarregat m’enganya i em dona un llit en el pas a la cuina i el menjador, tot i que això és el que jo li havia demanat que no fes. És el primer cop que em trobo amb un personatge així. Marxo i no em vol tornar els 10 euros. Recomano que mai no hi aneu.

En canvi vaig a l’alberg De Benito, on tot va perfectament i a més són molt amables i tampoc no m’obliguen a estar al costat dels olors i soroll de la cuina. La vida del pelegrí, a vegades té aquestes coses.

Avui he fet uns altres 24 qm. i ja n’he acumulat 675.

Etapa 28: Palas de Rei a Ribadiso de Baixo

P1130162 ET28    Com sempre he sortit a l’hora normal, entre les 6 i les 6:30. Plou, però amb la capalina no tinc cap problema: és la pluja suau i tranquil·la gallega. A la sortida de Palas de Rei hi ha una escultura d’uns pelegrins ballant. La deixo enrera i continuo en direcció a ponent.      

 P1130170 

Cada mig quilòmetre hi ha una fita de pedra que va indicant la distancia fins a Santiago. La xifra, lògicament es va reduint. Això motiva molt.

 P1130172 

Algunes cases (sovint ho he anat veient) presenten unes troneres que tenen tot l’aspecte d’haver estat elements de seguretat i de defensa en temps més moguts que els actuals.

P1130180

  Per Galicia anem sovint envoltats d’un arbrat considerable que tanca el camí a banda i banda. Les pedres dels tancats, de les cases i dels ponts, també tenen aquella tonalitat fosca i el verdet enganxat que expliquen la quantitat d’aigua que plou.      

P1130189 Abel   Cap a les 10 del matí m’aturo a Furelos, on prenc una cola i torno a trobar-me amb uns menorquins, que viuen a Tenerife. De tant en tant es discuteixen. Penso que ell potser voldria fugir, però que la dona se li ha afegit. A l’entrada de Furelos, també hi ha un altre pont, que passa el riu Furelos precisament, que presenta la mateixa decoració de la pluja.  

P1130191 Furelos

P1130197 Abel i Miquel  

   Arribo a Melide (14 qm. després de sortir aquest matí) i em trobo amb l’Abel, que ja pensava que no coincidiríem. M’està esperant i anem a una de les famoses “pulperias” de la ciutat per menjar-nos un bon plat de pop “a feira”, amb una ampolla de vi blanc.

 P1130200

  Més endavant ve Boente, on visito l’església de Sta Maria de Boente, on el capellà està a la porta oferint als pelegrins de segellar les credencials. Així ho faig i xerro una mica amb ell.

P1130208 Alejandro Pepa i Miquel  

  Finalment arribo a Ribadiso de Baixo, on hi ha l’alberg de la Xunta més maco de tots, al costat del riu Iso. Jo vaig a l’alberg Los Caminantes, just al davant, on ja havia reservat i que està molt bé. Però la sorpresa és que em trobo a l’Alejandro i a la Pepa. Sembla mentida l’alegria que tenim que ens retrobem. També trobo a la Reiko, la bonica i petita japonesa que havia deixat de veure des de fa més de deu dies. Al sopar fem una taula on s’hi afegeixen dues noves conegudes. la Carmen (valenciana) i la Natalia (argentina, però resident a València). Un sopar memorable, que jo resolc pel procediment de menjar tres postres.

Avui, 24 qm. més, que també vol dir 24 qm menys!

Etapa 29: Ribadiso a O’Pedrouzo

Els quilòmetres  finals es van presentant poc a poc. Ara ja no toca anar ràpid, de fet cada dia escurço més la passa, com si volgués deixar que el temps impregni els plecs del cervell. En aquests breus resums i pensaments, durant el Camí, no vull pas generar cap mena de polèmica, senzillament exposo les meves reflexions. Caminant, hi ha molt temps per a pensar i probablement aquest és un dels beneficis que obtenim del camí. Per tant, si algú no està d’acord amb mi, que no es preocupi, no pretenc pas convèncer a ningú que ha pensar o actuar de manera diferent. No és dolent que tinguem diferents formes de veure o de sentir la vida.

Un gran psicòleg, com Eric Berne ja va parlar del Guió de Vida i va dir que des de molt aviat  i probablement abans dels 8 anys, ja hem configurat un “guió” que condicionarà el que pensarem i farem la resta de la nostra vida. Aquest guió ha estat confeccionat per les nostres emocions en funció dels missatges rebuts dels pares, professors i altres persones que ens han influït. Inicialment entenen el que ens agrada i el que no, i davant d’aquesta bipolaritat anem estructurant respostes concretes a missatges determinats. Probablement, en la nostra societat de consum, el missatge “Ves ràpid” és un dels que més s’han estès. Hem d’acabar les coses ràpid, hem d’anar ràpid a la feina, cal dutxar-se ràpid, “corre, va, que arribarem tard!”... I és clar, si sortim de cap de setmana per anar a esquiar, anem amb el cotxe a gran velocitat; si anem a la platja, cal fer-ho corrent... i si anem amb la bicicleta, cal córrer pels senders, de tal manera que si anem pel massís del Garraf (per posar un exemple qualsevol), ni tan sols sabem que etimològicament el nom ja es troba documentat el segle XI i que prové d’un antropònim àrab que inicialment designava un castell a Sitges i que després passà a donar el nom a tot el massís orogràfic.

En psicologia i especialment després de Berne, amb tot el treball sobre Anàlisis Transaccional, queda clar que encara que ens creiem lliures per a prendre les nostres decisions, això no és realment així. Quan ens posem a pensar per tal de prendre una decisió, diversos mecanismes cerebrals es posen en marxa per buscar la “resposta” que més lliga amb els components del Guió de Vida que, molts anys enrere, va estar programat en el nostre Sistema Límbic. Jo ja m’ho he “reprogramat” (al menys una mica): ja no vaig ràpid, perquè si ho faig em perdo massa coses.

P1130216 Nati i carmen 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

   He dormit molt bé a Ribadiso, però com cada dia surto molt aviat, dels primers, després de recollir les coses a les fosques i no fent gens de soroll, de fet la veïna de la llitera de sobre em diu, quan me la trobo un parell d’hores més endavant, que ni m’ha sentit marxar.  Pel camí em trobo a unes amigues que ja havia perdut, la Nati i la Carme.

P1130213 ET29  

Surto amb el plàstic posat. El terra esta mullat i cauen gotes: seguirà plovent, però no cal tenir por a l’aigua. Pas a pas, arribo a Arzua (són només 3 qm.), el poble del famós formatge. Passo pel davant del famós, també, convent de la Magddalena, fundació dels agustins del segle XIV. Segueixo.

A l’indret de Calzada hi ha un bar. Ja és hora de parar a menjar una mica i descansar. Un entrepà de tonyina (preparat amb poc amor) i una cervesa: 6,40€. En aquest bar prou nou i modern, es veu que hi viuen els antics bandolers que expliquen les antigues ressenyes. Recomanació: porteu alguna cosa per esmorzar i no us hi atureu mai al Bar Calzada.

P1130219 Ms recordatoris  

  A la una ja soc a Pedrouzo. Poble més gran i etapa prèvia a Santiago. Vaig a l’Alberg Otero, però n’hi ha uns quants més. Hi estic bé i podré dormir bé, fora de l’efecte d’un japonès, a la llitera de dalt, que sembla tenir, tota la nit, el mal de San Vito i no para de remenar-se. Als albergs, ja se sap que no es dorm gaire bé, en general.

 Avui 22 qm.   Acumulats: 699 qm. Segons les fites del Camí només falten 12,5 quilòmetres fins a Santiago, però jo sé que en falten realment uns 19.

Etapa 30: Pedrouzo a Santiago de Compostel·la

P1130222 ET30 

  Etapa final, etapa de pensaments. Començo amb una percepció d’estar molt cansat. Els bessons no s’han recuperat aquesta nit i penso que ja tinc moltes ganes d’acabar. L’acumulació es deixa notar de tants dies caminant i tants quilòmetres fets. La primera fita, efectivament diu 12,5, però aquestes fites van ser posades fa anys. Després han anat fent autovies, aeroports, línies de tren i urbanitzacions. El camí original s’ha anat desviant: per tant: 19 qm.

 P1130224

  El dia, en canvi, és fantàstic. Començo amb el frontal i a la claror de la lluna. El cel està sense núvols i una boira no gaire espessa cobreix part del camí. A mida que es va fent de dia ja es pot apagar el frontal, encara que es camina a la fosca per aquestes “corredoiras” envoltades d’eucaliptos i roures espessos que permeten caminar com per dins d’un túnel.

Tinc la sensació que el camí d’avui vol serenitat. Es veuen menys grups; els pocs que van al davant van separats els uns dels altres. Sembla que arribar al final exigeix (encara que no vulguis) un cert procés personal. Una bona estona després les cames ja em van millor, s’han escalfat i sento una certa eufòria.

P1130226   

  Es passa per la font dels Francesos, As Barrosas, el riu Brandeso i es puja fins a Preguntoño, amb l’ermita de San Paio, moderna del segle XVIII. Es passa pel davant del record a un pelegrí mort Guillermo Watt i així es va fent. Ara puja, ara baixa, però sempre molt suaument.

 P1130228

   Un italià es posa al meu costat, durant una estona anem parlant. després m’aturo a fer una fotografia i aprofito per deixar que vagi marxant. M’estimo parlar poc i escoltar-me més. Passo pel costat de l’aeroport de Lavacolla on, al filat de la tanca, els caminants hi ha anat posant branques en forma de creu.

P1130230 Monte do Gozo  

    A les 10:00 arribo al Monte do Gozo i aquí m’aturo una estona a descansar i a prendre un refresc, mentre parlo una mica amb un matrimoni (suposo) de suecs. Després avall que fa baixada!

P1130233 Santiago de Compostella 

Ja tot és carretera i carrers. Passo pel barri de San Lázaro, on antigament hi havia un hospitals per a leprosos. Els carrers d’aproximació semblen no acabar mai i al final es veu, lluny la primera imatge dels campanars de la catedral. Penso: ja hi soc!

 P1130235 

   A les 11:00 entro a la Plaça de l’Obradoiro, me’n vaig a l’altre extrem, per poder fer una fotografia de tota la façana de la catedral i em descarrego de la motxilla, la deixo al costat i m’estiro.

P1130239

Després toca anar a obtenir la Compostelana. La Compostelana és el document que s’expedeix a l’Oficina d’Atenció al Pelegrí, a la Rúa do Vilar. El seu origen, però, es remunta al segle XIII, moment en que es van començar a emetre les anomenades Cartes Provatories, antecedent directe de l’actual document. La qüestió és que abans el que obtenia el pelegrí era una petxina de vieira. Era la manera que tenia de demostrar que havia pelegrinat a Santiago. Però, aviat es va muntar el negoci de venda de petxines de vieira per tot arreu. En temps dels Reis Catòlics, es va construir un gran edifici, a la plaça mateix de la catedral, on s’acollia als pelegrins que podien demostrar que havien fet el pelegrinatge. Actualment, aquest edifici s’ha transformat en un hotel de luxe i per tant, ja poca cosa té a veure amb els pelegrins.

P1130294

P1130295P1130297              

 

 

 

 

 

 

 Més tard vaig a la missa dels pelegrins i veure volar el botafumeiro. Finalment vaig a dinar amb els que em vaig trobant a la plaça de l’Obradoiro.  

P1130250

El viatge s’ha acabat… o no?

Acumulats, segons el meu comptador: 721 quilòmetres (però està clar que no quadra, algun càlcul m'ha fallat, haurien de ser uns 770... però tampoc no em preocupa!).